El VI Fòrum de la Seguretat obre les portes buscant la millora del coneixement del territori

Aquest matí s'ha inaugurat, a Barcelona, el VI Forum de la seguretat, dedicat aquest any al risc territorial. Aquest fòrum l'organitza anualment l'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES), i compta amb la col·laboració, entre d'altres dels Enginyers Industrials de Catalunya; el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. El Forum se celebrarà durant tot el dia d'avui, i demà, 3 d'octubre, a la seu del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Segons Pere Torres, director del IV Forum sobre seguretat, és l'actual dèficit de coneixement el que condiciona la capacitat de gestió del territori. Actualment, no s'ha arribat a un autèntic estat de coneixement, és a dir a l'obtenció, interpretació i contextualització d'una informació adequada per a una bona gestió territorial. Per tant l'objectiu d'aquest Forum és aportar coneixement i metodologies d'anàlisi útils. Al mateix temps que s'aprofundeix en el concepte de risc territorial. I ho fa superant la visió clàssica de risc natural o ambiental per arribar a un concepte força més ampli i complex, introduint elements de risc de caràcter social i econòmic. Es pretén donar a conèixer una nova definició de risc territorial, més amplia, que inclogui els riscos per al desenvolupament sostenible que es deriven de la vulnerabilitat del territori i els seus components estratègics (sòl o l'aigua) i dels riscos derivats dels perills associats a l'estructura socioeconòmica del territori. El sòl i l'aigua. Recursos vulnerables De la mà de Rosa Maria Poch (Universitat de Lleida) i Jaume Boixadera (DARP); en el primer tram del forum, s'ha aprofundit en el sòl com a agent d'impactes, i com a objecte de vulnerabilitat. En aquest sentit, s'han especificat els processos de degradament del sol, com ara: la compactació, la salinització, la pèrdua de nutrients, la contaminació, l'erosió, etc. Al mateix temps que s'han especificat les pràctiques gestores adients per evitar els riscos d'aquest recurs, extremadament vulnerable, i no renovable. Entre elles: Completar l'inventari de sols, a escala adequada. Ja que és necessari conèixer els sols per realitzar una adequada planificació de protecció de riscos. En aquest sentit, Jaume Boixadera ha recordat que a Catalunya hi ha només unes 300.000 hectàrees recollides cartogràficament, més o menys un 15% de territori; posseir eines per interpretar l'estat dels sols i saber com funcionen els mecanismes de degradació; aplicar diferents nivells de planificació territorial; desenvolupar legislació de protecció de sol a nivell autonòmic i crear un òrgan administratiu autonòmic que garanteixi la qualitat i protecció del sòl. Jordi Cabot (ACA) i Josep Mas (UAB) han analitzat l'estat de la disponibilitat del recurs de l'aigua a Catalunya. En aquest sentit s'ha posat de manifest la vulnerabilitat dels recursos hídrics (impermeabilització, contaminació urbana, agrícola, abocaments urbano-industrials, salinització dels aqüífers, etc.). En aquest sentit, han apuntat que la disponibilitat d'aquest recurs hauria de limitar el desenvolupament territorial. El paisatge. La síntesi Es un fet perceptible per a tothom que augmenta la demanda social de paisatge, en certa manera conseqüència que també ha augmentat la percepció social de la seva degradació. Aquest ha sigut el punt d'inici de l'exposició de Ferran Miralles (PTOP) sobre el paisatge com a recurs i síntesi valuosa, indicadora de l'activitat territorial, i amb un fort component patrimonial i identitari. Segons Ferran Miralles, el paisatge ha de ser reconegut legalment com un component social important i un indicador de sostenibilitat. Respecte a l'ordenació Territorial, s'hauria de marcar un model consensuat, definint un objectius per protegir-lo; corregir desequilibris, que pugui haver creat el mercat o interessos individuals, des dels poders públics; i dissenyar per no hipotecar el futur, garantint un desenvolupament socioeconòmic i una qualitat de vida en el futur. Aquesta tarda continuen les ponències i els debats al voltant del risc territorial, però centrades en el govern del risc, o com les ha definit el director del Fòrum, la "sensitivitat social". Es tractaran temes com ara el disseny institucional, el funcionament social, la dependència tecnològica, el comportament davant els impactes o l'actitud respecte al risc, tant a nivell teòric, com a través de l'anàlisi de casos pràctics, com l'ordenació de les antenes de telefonia mòbil o la gestió dels residus. Divendres, 3 d'octubre, tindran lloc les ponències i col·loquis relacionats amb tots aquells riscos derivats dels perills associats a l'estructura socioeconòmica del territori, com ara: el despoblament i la segregació territorial per nivells de renda. Ramon Folch farà una ponència sobre 'Biodiversitat, transformacions constructives i vulnerabilitat territorial' a les 12 hores.