18/10/2004 - 00:00
Els autors del conegut estudi del Centro Superior de Investigaciones científicas (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona que ha posat d'actualitat -no pas descobert- els nivells de contaminació del pantà de Flix, al riu Ebre, han demanat l'extracció de les entre 200.000 i 360.000 tones de residus químics que s'han acumulat procedents de l'empresa d'Erkimia, abans que es pugin contaminar massivament els 45 quilòmetres de riu Ebre que queden Flix avall.
Amb aquesta declaració Joan Grimalt, Albert Palanques, investigadors del CSIC i Pere Masqué de la UAB, sortien, amb certa prudència això sí, de l'àmbit de les dades. L'ocasió: La sessió informativa que es va celebrar divendres 15 a la Universitat Politècnica de Catalunya, organitzada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'objectiu: desgranar l'estudi davant experts i mitjans de comunicació.
La jornada va estar marcada per les dades. L'anàlisi, que cal recordar afecta únicament als sediments, indica que existeix avui una muntanya de contaminants químics que ocupa la meitat de l'espai natural del riu Ebre, a l'alçada de l'envasament de Flix. Les concentracions de metalls pesants, compostos organoclorats i residus radioactius son molt altes però sobre tot el risc d'accidentalitat està en les quantitats (Més informació a Sostenible sobre el tema, aquí.
No hi ha contaminació radioactiva per sota de l'envasament
Pere Masqué va ser l'encarregat de fer un exhaustiu anàlisi del que és el tema més inquietant: Els residus radioactius. En aquest sentit va declarar que no es pot parlar de contaminació radioactiva per sota de l'envasament de Flix. I tot i així els sediments del pantà no presenten nivells de concentració lluny del que és habitual, el problema rau en les grans quantitats de radionúclids dipositats en els fangs de l'envasament.
Respecte a la perillositat, els experts varen assegurar que no existeix perill en l'exposició però sí en cas que aquests radionúclids passaren a la cadena tròfica i pogueren ser ingerits. Actualment els estudis que s'han dut a terme paral·lels respecte a l'aigua i els aliments conreats a la zona ofereixen concentracions de radionúclids similars a la resta de Catalunya.
Els metalls i organoclorats sí que han passat
Sí que es pot parlar, no obstant, més enllà de l'envasament, de contaminació per metalls pesants, amb altes concentracions de Mercuri i Cadni, així com de contaminació per compostos organoclorats.
Respecte al Mercuri, el mateix Antoni Ginebreda, cap del departament de control de l'Agència Catalana de l'Aigua, va recordar que en dos ocasions ha sigut causa de problemes sanitaris. Va arribar a entrar a la xarxa de subministrament d'aigua potable, al 2001, i més recentment, a finals del 2003 va causar una gran mortaldat dels animals del riu. Cal recordar respecte al mercuri que continua abocant-se al riu de forma legal, per part d'Ercros, antiga Erkimia, ja és el material de les cel·les amb les que es fa el procés d'electròlisi.
Pel que fa a les substàncies organoclorades, de gran persistència en el medi i alta toxicitat, grans concentracions de hexaclorobenzè, policlorobifenils (PCBs) i DDT contaminen la resta del riu. En part són arrossegades per l'aigua des dels abocaments que s'amunteguen a Flix, i en part, concretament respecte al DDT i DDE, malgrat estar prohibits des del 1972, provenen també de la seva utilització recent en usos agrícoles.
Finalment els autors reconegueren que tot i que el repte és actuar amb contundència abans que es produeixi un accident, avui no disposen de suficient informació per oferir solucions. Ja que no hi ha una caracterització completa dels residus, es desconeix tant el nivell d'erosió constant dels residus produïda pel pas de l'aigua, com en quines condicions de cabdal es produeix una mobilització d'aquests, ni com afecta la dinàmica de l'envasament. Malgrat tot, i encara que l'extracció té un alt risc, no consideren vàlida l'opció d'immobilització dels residus per la fragilitat i artificialitat de la acumulació. Aquesta opció ha estat defensada per l'empresa i duta a terme en diversos casos de contaminació a Europa i l'Estat, com el cas de contaminació química de Rio Tinto a Huelva.
El Besòs, l'Anoia i el Congost. Els rius més contaminats de Catalunya
Malgrat que, evidentment, el tema de la contaminació a Flix ha ocupat l'espai central de la jornada tècnica, cal recordar que l'estudi contempla l'anàlisi de les conques hidrogràfiques dels rius que han estat ja afectats per algun tipus de problemàtica. En aquest sentit, l'estudi reflexa greus problemes de contaminació sobre tot per al Riu Besòs, Congost i Anoia.
En aquest cas els residus no han estat acumulats per l'efecte envasament, però això el que vol dir és que han anat riu avall acumulant-se en la mar. Que no és més que un problema diferent. Els rius més afectats són: el Besòs a l'altura de Santa Coloma de Gramanet per contaminació d'organoclorats, sobretot de DDT, i la contaminació per metalls pesants, sobre tot de Mercuri i Cadmi a l'altura de Moncada i Reixac. Així com el riu Congost, també per contaminació de mercuri a Montmeló. I l'Anoia amb una alta contaminació per crom.
Podeu consultar les principals conclusions de l'estudi realitzat pel Consell Superior d'investigacions Científiques, CSIC, i la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, i encarregat per l'Agència Catalana de l'Aigua, ACA, del Departament de Medi Ambient i Habitatge aquí.
