Els experts reclamen un canvi de mentalitat i nous instruments per governar el risc territorial

Aquest divendres, 3 d'octubre, s'ha clausurat, a Barcelona, el VI Fòrum de la Seguretat, dedicat al risc territorial, i organitzat per l'Institut d'Estudis de la Seguretat. Han estat dues jornades de conferències i debats on s'ha posat de manifest la necessitat d'un canvi de mentalitat radical en l'estudi de les qüestions relacionades amb el territori. Segons els organitzadors, aquesta experiència de reflexió ha fet palesa l'exigència d'un canvi de perspectiva per la comprensió d'aquest fenomen complex. I per tant el repte de formar agents amb noves habilitats. D'altra banda, les jornades han fet evident la necessitat de governar el risc, més que de gestionar-lo. I per tant de disposar d'una sèrie d'eines que són molt diferents a les que avui ens pot oferir el nostre sistema normatiu i l'administració pública. Cal, per tant, una avaluació anterior, durant i posterior a la presa de decisions que incorpori preguntes essencials en les estratègies respecte als riscos territorials. L'estructura socio-econòmica. Agent de risc Respecte als riscos territorials derivats dels aspectes socials i de l'estructura socio-econòmica del territori, aquest poden venir incrementats si es deixa que el desenvolupament econòmic segueixi un flux espontani sense aplicar compensacions equilibradores, ja que la tendència natural és la d'incrementar el desequilibri. Això exigeix un canvi en la justificació de la generació de riquesa a qualsevol preu. I per tant, cal fixar estratègies i mecanismes d'avaluació efectius per a la presa de decisions. Enric Mendizabal (Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Joaquim Recaño (Centre d'Estudis Demogràfics) han apuntat alguns exemples. D'altra banda Josep Oliver (Universitat Autònoma de Barcelona) i Josep Maria Montagut (subdirector general d'Indústria de la Direcció General d'Indústria del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme) han analitzat des de diferents angles el model de creixement actual. Cal destacar, que segons Josep Oliver és perillós per al futur del país l'actual model de creixement on el sector motor és la construcció, i els serveis són de poc valor afegit. Joan Montagut ha insistit en que el territori ha de ser un proveïdor universal de serveis, per suportar el creixement i permetre la competitivitat. De totes maneres ha admès que el model de desenvolupament lliberal ha de contemplar regulacions ambientals, ja que no es pot parlar de creixement sense tenir en compte la sostenibilitat. Ramon Folch. Biodiversitat. Transformacions constructives i vulnerabilitat territorial En aquest sentit, la conferència de Ramon Folch, director general de l'Estudi Ramon Folch, ha començat amb una reflexió sobre el mateix concepte de sostenibilitat. Segons Folch, la sostenibilitat és un conjunt de paràmetres d'una única matriu, amb components ambientals, socials i naturalment productius i industrials. Intentar aconseguir una millora sostenibilista sense contemplar tots els paràmetres seria tan equivocat com històricament ha estat equivocat considerar una part dels elements d'aquest sistema productiu i desestimar altres, és a dir, no internalitzar els costos ambientals de forma natural en el sistema. L'exposició de Ramon Folch ha estat una dissertació sobre els conceptes bàsics per posseir el coneixement de base, els elements de fons que donen el coneixement per actuar. Com ara la significació del concepte de vulnerabilitat, i la seva aproximació a partir del que podríem anomenar la tecnociència, o sigui respondre des de la certesa; la superació de la confrontació clàssica de natura i cultura per aproximar-nos a una realitat complexa i la diferència entre risc i perill. Respecte a la diversitat biològica i els sistemes ecològics essencials, que l'estructura o model territorial pot posar en risc, Ramon Folch ha destacat com la urbanització i les infrastructures fragmenten el territori natural en illes que no poden garantir la conservació de la biodiversitat, ni les funcions ecològiques i socials del medi. Per tant s'ha de garantir una connectivitat ecològica entre aquest espais naturals, que dependrà de la continuïtat del sòl no urbanitzable i del grau de permeabilitat biològica de les infraestructures. Ha criticat, igualment la solució dels corredors biològics ja que la major part de vegades, en realitat, no tenen les condicions necessàries, ni uneixen els subambients pel manteniment de la diversitat. Més informació:

[02/10/2003] El VI Fòrum obre les portes buscant una millora del coneixement. [25/09/2003] El VI Fòrum de la Seguretat analitza el risc territorial.