Els nens transformen la ciutat: els camins escolars

[ Més informació ] Entesos com estratègia per facilitar la mobilitat, o instrument de democratització quotidiana els Camins Escolars, han esdevingut una eina de transformació de les ciutats a partir del seu òrgan més sensible: Els nens. L'ambició d'aquests projectes, que van néixer a Catalunya a finals dels 90 a partir dels mateixos centres escolars, és senzilla: aconseguir que el camí que fa un nen al seu centre escolar, que a Catalunya en un 75-90% es fa a peu, sigui segur. Però la mateixa dinàmica per aconseguir aquesta seguretat genera a l'entorn un fort moviment de transformació cívica que supera sens dubte l'objectiu primer. Per això, per analitzar aquesta dinàmica i compartir experiències en la creació d'aquest recorreguts segurs. La Diputació de Barcelona va organitzar ahir 10 de novembre la tercera jornada sobre camins escolars. Un àmbit que centralitza les actuacions dintre del marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. I que ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Dins d'aquesta jornada es va analitzar l'estat i evolució de les principals experiències catalanes en camins escolars, com ara Camí Amic de la xarxa d'escoles de Sant Antoni i l'esquerra de l'Eixample, que va ser presentat per la seva coordinadora Ruth Cànoves o el projecte de camí escolar de Sant Feliu de Llobregat. Per a fer-ho, a més de l'anàlisi d'experts en mobilitat com ara Ole Thorson, de la Federació Europea d'associacions de Vianant i Marta Carranza de l'Institut de l'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, es van aportar experiències foranies en aquest cas la de la ciutat de Donosti i l'Estat italià. El camí escolar. Resposta a diferents realitats Dins d'aquest marc d'intercanvi, Sabrina Breschi, de l'Istituto degli Innocenti-Ministeri de Medi Ambient i Tutela del Territori d'Itàlia, no va poder evitar ser l'ambaixadora de les idees del famós pedagògeg Francesco Tonucci, pare de 'La ciutat dels nens' (més informació, aquí). Un gran projecte ciutadà, i per tant polític, que partint de la ciutat de Fano com a laboratori al 1991 va crear una extraordinària xarxa de centres escolar i ajuntaments on el nen es converteix en agent transformador de la ciutat. Breschi va destacar que actualment a Itàlia, tot i la tornada enrere que ha significat el mandat del govern de Berlusconi, existeix encara una plataforma única a tota Europa d'informació, promoció i documentació (més informació, aquí) per recolzar aquesta gran xarxa de ciutats italianes dels nens on aquest és entès com agent autònom i transformador. L'experiència a Donosti, que va arribar de la ma d'Amaia Agirreolea, tècnica en mobilitat del l'Ajuntament, va servir per entendre de quina manera aquesta eina, el camí escolar, pot ser efectiva en contextos diferents adaptant-se a les necessitats reals dels nens. En aquesta ciutat, els diferents camins escolars posats en marxa per l'ajuntament han servit per demostrar, en un territori on no hi ha pràcticament mobilitat a peu dels escolars, que fer ús de l'espai públic és un dret i una oportunitat per gaudir. La mobilitat també dins de l'aula No hi va haver desacords sobre el fet que, naixin del propi centre, o de la societat civil organitzada, els Camins escolars són una eina ferma per implicar mares i pares, comerciants, veïns, policia local... L'èxit està determinat per aquesta capacitat o no d'implicació de tot l'entorn, de treball des de la transversalitat. A més a més, finalment aquests projectes serveixen sobretot per educar a les nenes i nens en la consciència del que significa moure's amb llibertat i la necessitat de formar part activa en el disseny de la pròpia ciutat, en la recuperació de l'espai públic. En aquest sentit, va denunciar Marta Carranza, el dèficit de compromís d'alguns centres per l'educació en la mobilitat sostenible. Ja que moltes vegades el camí escolar s'ha quedat en l'exigència de millores concretes en senyalització i protecció pels nens. Per ajudar als centres a tractar aquest tema a classe, van ser presentats a la jornada nous materials didàctics. Montserrat Oller, professora del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UAB, que ha estat l'encarregada de dissenyar-los, va destacar que a través d'aquest materials i a partir de l'anàlisi concret de recorreguts els nens adquireixen uns valors i un compromís cap a la mobilitat sostenible. També es va anunciar el procés d'unió entre Camins Escolars i l'Agenda 21 Escolar de l'Ajuntament de Barcelona, per unificar forces i recursos. La Participació. El consell dels Infants a Sant Feliu de Llobregat Sens dubte un dels moments més enriquidors de la jornada va ser el parlament de dos adolescents de Sant Feliu de Llobregat, en representació del Consell dels Infants de la ciutat. De la mà de Lluís Carrasco, tècnic de mobilitat de l'Ajuntament, explicaren quin ha estat el procés d'intervenció dels joves de la ciutat en el disseny dels diferents itineraris escolars que San Feliu de Llobregat ha inclòs des del 2002 en un pla general de promoció de mobilitat sostenible a la ciutat. La nota pessimista va venir de la ma de l'expert Ole Thorson, qui va destacar que malgrat tots els esforços de les iniciatives de camins escolars, des del seu naixement a Catalunya fa ara 6 anys, poques coses han canviat. Va denunciar que actualment no existeix entusiasme municipal pel tema de la seguretat vial, i menys respecte als nens. I va insistir en la necessitat que tots els municipis estudien la ratificació de la Carta Europea de Vianants, aprovada al 1988 al Parlament Europeu. ja ratificada per 17 municipis , un 45% de la població catalana. Blancs i negres en una jornada que va cloure amb confiança en les actituds de les generacions vinents. Segons Marina Subirats, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona que va cloure l'acte amb Rafel Olmos, director del Servei Català del Trànsit de la Generalitat, seran aquestes noves generacions les que alliberaran les ciutats de la dictadura a la que ha estat sotmesa per la nostra generació: El somni de poder i riquesa simbolitzat en els automòbils.