13/02/2004 - 00:00
L'ampliació de la UE és un dels temes de més pes en l'actual agenda ambiental europea, i és ben lògic que sigui així. La pròxima incorporació de vuit països de l'Europa Central a la Unió tindrà grans i ben transcendents conseqüències sobre l'equilibri d'un territori, amb indicadors ambientals prou precaris. Les polítiques de desenvolupament d'aquests estats -molt centrades en indústries pesades i en les oportunitats de creixement ràpid que ofereix la deslocalització-, junt amb l'herència provocada per l'extensió de rotundes males pràctiques en la gestió de residus i de l'energia, han estat recollits en diversos informes.
Un dels últims aportats és l'elaborat per WWF a Europa, i que podeu descarregar-vos aquí. Cal dir que el seu punt de vista, intenta defugir l'alarmisme, tot centrant-se en les oportunitats que aquests països poden trobar en el camp de les energies renovables. Un sector que, en la forma d'ajudes de la UE, previstes en la Directiva sobre energies renovables, podria reportar-los fins a 18 bilions d'euros en inversions durant 20 anys. Segons l'informe, els nous vuit estats tenen un potencial enorme en fonts d'energia renovable, especialment en la forma de fusta, residus agrícoles i energia eòlica. El potencial de producció, segons el dcoument, és quasi de 20,000 MW, l'equivalent a remplaçar 50 grans centrals de carbó. L'estamació de creació de llocs de treball, podria anar entre els 40.000 i els 60.000 llocs, en països com Polònia o la República Txeca.
Ara bé, en l'informe s'alerta de forma clara que aquests països poden perdre aquestes inversions d'un sector -el de les energies renovables que sembla que viu un sòlid creixement- si no apliquen les mesures contemplades en la Directiva, que, entre d'altres, contempla l'objectiu d'arribar a un 11 per cent de producció d'energia a partir de fonts renovables per a l'any 2010.
El país que més malament ho porta és, curiosament, un dels més avançats: Eslovènia, amb els objectius de producció d'energia renovable més baixos d'entre els vuit i amb procediments administratius molt complicats a l'hora d'engegar aquesta mena de projectes. Lituània, en canvi, ofereix primes substancioses per als projectes d'energia renovable.
WWF suggereix que els nous estats transposin amb urgència la legislació europea en les seves lleis nacionals i que creein un tramat legislatiu clar i sense els procediments administratius actuals, llargs i confosos. Això, més una política de primes i preus que promogui les renovables, és la clau per atraure les empreses europees dedicades al sector. Una oportunitat, per tant, que sorgeix d'un àmbit, el de la responsabilitat ambiental, injustament i interessadament, catalogat com a no productiu econòmicament.
