Els residus a l'Everest, un problema en vies de solució

Aquesta setmana s'han commemorat els 50 anys del 'cim' que el 29 de maig de 1953 van aconseguir l'Edmund Hillary i en Tenzing Norgay. L'escalador neozelandès i el sherpa nepalès van aconseguir aquell dia arribar al capdemunt de l'Everest, la muntanya més alta del món (8,848 metres). Des d'aleshores, any rera any, han estat molts els escaladors que han aconseguit la mateixa fita. Al costat de les seves gestes, però, ha anat creixent un convidat inesperat, però molt persistent: la brossa. Amb el temps, les expedicions han 'regalat' a l'entorn una impressionant quantitat de residus: tendes trencades, recipents d'oxigen, embalums diversos, bateries... tones de material, en definitiva, que havien estat especialment visibles al camp base, però també en els altres estadis de l'ascensió. Les operacions de neteja de l'Everest i el seu entorn més pròxim van començar a principis dels anys noranta, quan un equip de Nova Zelanda va arribar a retirar prop de quatre tones de residus. Al 1996, el govern del Nepal va fer una llei, mitjançant la qual s'establia que totes les expedicions havien de tenir cura dels seus residus. El Nepal va incloure, amb aquesta legislació, una fiança de 4.000 dòlars com a dipòsit de residus. L'any passat, un equip d'alpinistes del Japó es va encarregar de retirar dues tones de material. Aquest mateix any, hi ha prevista una expedició nordamericana que preveu netejar un dels camps, situats a 6,300 metres.