En defensa del medi, posar fi a la pobresa (un article de Klaus Toepfer)

Sostenible us tradueix en català aquesta editorial de Klaus Toepfer, director executiu del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP), i publicada en forma de comunicat per aquesta agència internacional. Es tracta d'un text lúcid, ben argumentat i millor informat per prendre consciència de les moltes conseqüències que té una intervenció armada, com la que la coalició anglo-nordamericana estan dirigint contra l'Irak.

No costa gaire netejar el llenguatge bèl·lic 'danys col·laterals', 'foc amic', 'bombes intel·ligents', però netejar les conseqüències ambientals de la guerra és molt més complicat. Sens dubte, la nostra preocupació fonamental ha de ser la pèrdua de vides humanes i el patiment de tots els qui s'han vist obligats a abandonar casa seva o a passar gana. Però massa sovint no fem cas de l'impacte de la guerra sobre els sistemes de suport a la vida a la Terra, i no fent-ne cas, goso dir, correm un gran perill, com suggereix la creixent experiència de la Unitat d'Assessorament Postconflicte de la UNEP. La seguretat ambiental, tant en termes de reducció de les amenaces de guerra com de rehabilitació d'un país després d'un conflicte, ha de deixar de ser vista con un luxe i cal que comenci a ser vista com una part fonamental d'una política a favor de la pau a llarg termini. Poca gent pot oblidar els llacs i bassals de petroli, les imatges televisives de fum i flames que convertien la nit en dia durant la guerra del 1991 a Kuwait. Es calcula que 700 pous van resultar danyats, destruïts i sabotejats, cosa que va desencadenar la contaminació de les reserves aquàtiques i marines, i va tenir un impacte que encara es deixa sentir. S'ha dit que, a causa del sutge, l'índex de mortalitat a Kuwait es va incrementar un 10 per cent l'any següent. L'única bona notícia va ser que els més de quatre milions de tones de sutge i sulfur no van arribar a pujar per sobre dels 5.000 metres. Si ho haguessin fet, haurien constituït un greu perill per al clima de la regió i possiblement de tot el món. La guerra també té un gran impacte indirecte en el medi ambient. La Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Terrestres, que va ajudar a organitzar una convenció internacional, afirma que encara hi ha desenes de milions d'explosius escampats per tot el món en zones que havien estat escenaris de conflictes, com ara l'Afganistan, Cambotja, Bòsnia i el continent africà. No solament constitueixen un perill horrorós per a la gent, perquè mutilen i maten els refugiats que tornen i els habitants de la zona. A la pràctica, impedeixen que es puguin conrear les terres productives i obliguen a talar boscos i altres àrees precioses per dedicar-les a l'agricultura, cosa que té conseqüències en la fertilitat del sòl, accelera la degradació de la terra i la desaparició de la fauna. Les faccions en guerra i les poblacions civils desplaçades poden danyar greument els recursos naturals. Dècades de guerra civil a Angola han reduït al 10 per cent la fauna de les reserves i parcs naturals. La guerra civil de Sri Lanka ha comportat la tala d'uns cinc milions d'arbres, en detriment dels ingressos dels grangers. Molts pobres en països en vies de desenvolupament depenen bàsicament del bosc per proveir-se de menjar i medicaments. El nostre primer principi és la recerca de la pau. Però cal no oblidar que quan l'any passat Kofi Annan va rebre el Nobel de la Pau, el premi no es va concedir només al Secretari General de l'ONU, sinó a tot el sistema de les Nacions Unides en conjunt. Tanmateix, la guerra pot estar justificada quan s'ha recorregut a totes les vies diplomàtiques, a tots els mitjans raonables, fins a exhaurir-los. La lluita per alliberar Europa i el món de la bogeria del feixisme, que va culminar en la Segona Guerra Mundial, era indispensable. Cal fer front al mal al preu que sigui. Però, de la mateixa manera que tot sovint s'oblida que el medi ambienti els recursos naturals són víctimes de la guerra a llarg termini, també massa sovint s'ignora el seu paper a l'hora de desencadenar les tensions que, en desbordar-se, esdevenen conflictes. Molts conflictes en continents com Àfrica han estat causats, o com a mínim atiats, per l'ànsia de minerals, com ara diamants o petroli, o de fusta. Algunes persones i grups poden fer una fortuna a l'empara d'una guerra motivada per raons ideològiques. S'ha calculat que els rebels de la UNITA a Angola van guanyar més de 4.000 milions de dòlars amb els diamants entre 1992 i 2001. A mitjan de la dècada de 1990, els Khmer Rojos obtenien fins a 240 milions de dòlars l'any de l'explotació de les selves de Cambotja amb finalitats lucratives. A mesura que els sistemes de suport de la vida i els recursos naturals esdevenen més i més escassos, més creix la possibilitat d'un conflicte. L'aigua, el recurs més preciós de la Terra, imprescindible per a tota mena de vida, no està repartida equitativament arreu del món i entre les diferents nacions. Al món hi ha més de 263 conques fluvials, compartides per 145 països. Però només 33 nacions tenen més del 95 per cent d'aquests rius dintre dels seus territoris. L'any 2032, la meitat de la població mundial podria viure en zones amb una greu mancança d'aigua. Cada dia, 6.000 persones, la majoria nens, moren a conseqüència d'una higiene pobra o inexistent, o de la falta d'aigua neta. Cada any mor per aquesta causa l'equivalent d'una quarta part de la població d'una ciutat com ara Londres. Si els països no aprenen a fer servir l'aigua amb saviesa, i si no aprenen a compartir-la, hi haurà inestabilitat i hi haurà tensions de les que poden desencadenar una guerra. Per contrarestar aixa hi ha el desenvolupament sostenible en acció. Tenim una aliança contra el terrorisme: necessitem una aliança en contra de la pobresa i en solidaritat amb els marginats; necessitem defensar la natura i els nostres recursos naturals. Perquè no aconseguirem mai gran cosa en matèria de conservació del medi ambient i dels recursos naturals si milers de milions de persones no tenen esperances, ni l'oportunitat de preocupar-se'n. Tal com va declarar Colin Powell, Secretari d'Estat dels Estats Units, just abans de la Cimera Mundial de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible, 'el desenvolupament sostenible és... imprescindible per a la seguretat'. La pobresa, la degradació ambiental i la desesperació destrueixen la gent, les societats i les nacions. Aquesta trinitat no gens santa pot desestabilitzar països, i fins i tot regions senceres. El Pla d'Implementació de Johannesburg, acordat al final de la Cimera Mundial, és un avantprojecte per reduir la pobresa i fomentar un desenvolupament durador, un desenvolupament que afavoreixi un medi ambient estable amb justícia social. Fer-lo operatiu va ser el tema central d'una trobada mundial de ministres de Medi Ambient, el Consell de Govern de la UNEP, que va tenir lloc a les nostres oficines centrals a Nairobi, Kenya, a començament de febrer del 2003. Ens va complaure molt ser-ne els amfitrions al cap de poques setmanes de les pacífiques eleccions kenyanes, en què un nou govern havia pujat al poder enmig d'una onada d'optimisme. Els portaveus del catastrofisme, que per desgràcia massa sovint tenen raó quan es tracta de la democràcia a l'Àfrica, s'han hagut d'empassar les seves paraules. També estic satisfet de veure que el govern de Kenya té la pobresa i un medi ambient sa entre les seves principals prioritats, juntament amb la lluita contra la corrupció. Com nosaltres creuen que posar fi a la pobresa és la política per a la pau del segle XXI. De manera que necessitem sobretot una política ambiental com una política preventiva per a la pau. Els governs també esdevenen conscients de la necessitat de rehabilitar el medi ambient si tota la resta falla i es desencadena el conflicte. Molts s'adonen ara que la pol·lució ambiental, les aigües contaminades i la degradació de la terra i l'aire no són una recepta per a l'estabilitat a llarg termini. El 1999, a la UNEP i la seva entitat germana, l'agència UN Habitat, se'ls va demanar que fessin un assessorament postconflicte als Balcans. Poc després, la UNEP va fer una cosa semblant a Macedònia i Albània després del conflicte de Kosovo. Els resultats d'aquestes experiències estan ajudant a guiar la neteja i restauració d'aquests països. També hem acabat un assessorament als Territoris Palestins Ocupats i a l'Afganistan. Els estudis van ser presentats als ministres en la nostra reunió del febrer. Espero que els resultats no solament serviran per informar, sinó també per estimular les nacions a fer més coses, de manera que els habitants d'aquests països que han viscut temps difícils arribin a tenir el medi que mereixen, l'aire net, l'aigua i la terra que necessiten per generar creixement i prosperitat. Però hem d'anar més lluny. Hi ha un debat sense fi abans i després d'una guerra sobre els seus costos econòmics, incloent-hi el que costen les bombes i el que costa l'ajuda humanitària. Necessitem incloure també en el càlcul el que costa la neteja ambiental. Tenim les Convencions de Ginebra, que tenen com a finalitat preservar els drets dels presoners i dels civils. Necessitem alguna cosa que serveixi per preservar d'una manera similar el medi ambient. Cal fer tots els esforços possibles per posar límits a la destrucció ambiental; la utilització del medi ambient com una arma ha de ser condemnada universalment, ha de ser denunciat com un crim internacional contra la humanitat, contra la natura. Traduït per Alan Moore per a Sostenible