Entra en vigor la innovadora Llei de Mobilitat de Catalunya

La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, ha entrat en vigor, després de la publicació del seu text íntegre al DOGC número 3913 de 27 de juny de 2003. Aquesta Llei, que té alguns aspectes molt innovadors, té per objecte establir els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat. El text legal, aprovat amb el suport de tots els grups, excepte del PSC-CpC, que va plantejar reserves a alguns punts de l'articulat, prioritza l'ecomobilitat sobre l'ús del vehicle privat i obliga els ajuntaments a redactar plans de mobilitat urbana a partir de criteris socials i de respecte pel medi ambient. A més, en els projectes urbanístics de més de 25 milions d'euros s'estableix que els promotors hauran de sotmetre la mobilitat generada a una estricta avaluació. La normativa inclou el compromís del govern de presentar abans d'un any un pla d'ordenació del sistema de peatges de les infraestructures viàries, que preveurà els mecanismes necessaris perquè el transport públic col·lectiu de viatgers, tant de gestió pública com privada, estigui exempt de peatge. Un altre de les qüestions interessants de la nova Llei és que contempla la possibilitat de crear un tribut que gravi l'impacte sobre la mobilitat d'esdeveniments i espectacles de masses, periòdics -partits de futbol- o puntuals -concerts-. ERC, que ha introduït aquesta esmena, argumenta que els espectacles de masses generen "congestió, molèsties als veïns, sorolls i un ús superior del transport públic". L'impuls final a la llei l'ha donat la societat civil a través d'entitats com l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que el 2 de juliol, va fer un comunicat felicitant-se de l'aprovació del text legal, la Federació d'Associacions de Veïns i els sindicats CCOO i UGT. La PTP valorava que per fer la mobilitat més sostenible cal desplegar un ampli ventall mesures: més transport públic i de més qualitat, menys cotxes i amb una circulació més pausada, i un urbanisme no expansiu. 'Però també calia establir un marc regulador de la mobilitat que obligui els poders públics a pensar en clau de mobilitat sostenible. Això és el que fa la llei de mobilitat'. La PTP demana igualment a tots els Governs Autonòmics d'Espanya que aprovin lleis similars a la que s'ha aprovat a Catalunya. El bon govern de la mobilitat necessita de lleis com aquesta. Per últim, es reclama als ajuntaments de Catalunya que es posin ràpidament a treballar per iniciar el compliment de les previsions d'aquesta llei. La Llei, tot i la voluntat inicial de consens, ha tirat endavant finalment sense el suport global del PSC-CpC, que n'ha criticat el fet que no ve acompanyada d'un pla de finançament, que s'ha fet d'esquena al Servei Català de Trànsit i del Departament de Governació i que en molts punts s'ha quedat curta. En el procés de tramitació de la llei, el PSC va aconseguir que l'àmbit general d'aplicació dels plans de mobilitat urbana fos el dels municipis o els de diversos municipis o àrees urbanes que tinguessin un model de mobilitat interdependent, ja que el projecte originari només preveia els plans intermunicipals com una excepció. Això és particularment interessant en cas de l'àrea metropolitana. Alguns dels principis ambientals que inspiren aquesta Llei son: la recerca d'un model de desenvolupament sostenible; la visió global de la mobilitat com un sistema que prioritza els sistemes de transport més sostenibles, com ara el transport públic o anar a peu o amb bicicleta; la seguretat integral de les persones; el respecte al medi i als seus valors...