28/01/2004 - 00:00
La Comissió Europea ha elaborat un informe sobre la implementació dels seus compromisos per eradicar la pobresa, protegir els recursos naturals i aconseguir models sostenibles de consum i producció fets a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD), que va tenir lloc a Johannesburg, a l'agost/setembre del 2002. L'informe de la Comissió fa balanç del progrés assolit fins ara i explica a grans trets les accions endegades per la UE, dintre i fora de la Unió.
L'Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la UE (aquí la podeu descarregar en català), endegada pels dirigents de la UE al juny del 2001, és l'eina principal mitjançant la qual els acords de la WSSD s'implementen. Després de la WSSD, va actualitzar-se i, el procés complet de revisió de l'estratègia, juntament amb altres grups de la UE, Estats Membres i grups d'interès està en marxa . Sense prejutjar aquesta revisió, el nou informe titulat "La Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible un any més tard: implementant els nostres compromissos" fa inventari dels progressos aconseguits i esboça les accions empresses per la UE.
La UE ha identificat tres prioritats per a la implementació dels compromissos de la WSSD:
Coherència política, una gestió sostenible dels recursos naturals i, promoció del consum i la producció sostenible.A més a més, l'ampliació de la UE fa una contribució important al desenvolupament sostenible. La UE obliga als països candidats al compliment dels objectius de la WSSD en sectors tan diversos com política social, medi ambient, desenvolupament i molts d'altres, facilitant-los el suport necessari.
Coherència política: Per a millorar la coherència s'han fet passos importants. La reforma de la Política d'Agricultura i Pesca a la UE representa un canvi cap a un model agrícola més sostenible per Europa, allunyat de les subvencions basades en la producció que distorsionen el comerç. A més, es revitalitzaran processos ja existents com el, 'Procés de Cardiff', del 1998 que requereixen la integració de les consideracions ambientals dins altres àmbits polítics. Recursos naturals: La UE s'ha fixat un objectiu sobre la biodiversitat que va més enllà del que es va acordar a Johannesburg: Mentre Johannesburg demana una reducció en la davallada de la biodiversitat per abans del 2010, la UE a través de l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible, es compromet a posar-hi fi per la mateixa data. S'ha posat en marxa una revisió de la política de biodiversitat de la UE, s'han establert plans d'acció de biodiversitat específics i s'estan desenvolupant indicadors per a mesurar la implementació de la biodiversitat. A més a més, s'estan formulant estratègies per a protegir fonts essencials de biodiversitat com la dels mars i els sòls. A l'octubre del 2003, la Comissió Europea també va perfilar una nova estratègia per promoure l'ús sostenible dels recursos, amb la intenció d'examinar tot el cicle de vida dels recursos naturals i identificar els usos dels recursos amb el major potencial per a la millora del medi ambient. Consum i producció sostenible: REACH, el nou sistema de regulació de productes químics proposat per la UE, que la Comissió va fer públic a l'octubre del 2003, constituirà una contribució decisiva a l'hora de satisfer l'objectiu de la WSSD per assegurar una bona gestió dels productes químics. El Pla d'Acció de Tecnologies del Medi Ambient, que s'espera per a principis del 2004, eliminarà barreres per al desenvolupament i l'ús de tecnologies mediambientals. La Comissió ha proposat també una sèrie de mesures noves per reduir les emissions de CO2. Aquestes inclouen la idea de lligar els mecanismes de Kyoto basats en projectes d"Implementació Conjunta" i "Desenvolupament net" al pla de la UE de comerç d'emissions, que entrarà en vigència al 2005. Cal afegir també, que ja existeixen a nivell de la UE diversos instruments per desenvolupar models de consum i producció sostenibles que van des de l'eco-etiquetatge fins a la Directiva de la Prevenció i el Control de la Pol.lució Integrada (IPPC) que aborda la contaminació causada per activitats agrícoles i industrials. No obstant això, els guanys mediambientals assolits són contrarestats a vegades pel creixement del consum, particularment a les àrees de transport i energia. Per això caldria posar més èmfasi sobre la implementació de les mesures existents i el desenvolupament d'impostos mediambientals que internalitzaran els costos ambientals en els preus de productes i serveis. Treballar junts per assolir objectius globals: L'acció externa de la UE per implementar els acords de la WSSD gira al voltant de l'eradicació de la pobresa, la implementació efectiva de les associacions iniciades a Johannesburg sobre la gestió de l'aigua, l'energia i els boscos i els esforços vers una globalització sostenible i una millor governança global. Reducció de la pobresa: La UE avança vers els objectius del "Consens de Monterrey". El març del 2002, Nacions Unides va organitzar una conferència internacional anomenada "Finançament per al Desenvolupament" a Monterrey, Mèxic, on es demanava una nova col.laboració entre païssos desenvolupats i en vies de desenvolupació, incluint un augment de l'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). En el 2002, vuit Estats Membres (Dinamarca, Luxemburg, Holanda, Suècia, Bèlgica, Irlanda, França, Finlàndia) ja havien assolit l'objectiu preliminar de dedicar el 0,33% de la renda nacional bruta a l'AOD i, en el 2003, deu Estats Membres (inclòs Aústria i el Regne Unit) hauran aconseguit aquest objectiu. La UE també situa en un lloc important de la seva agenda una millor coordinació de les polítiques de cooperació per al desenvolupament, desvinculació de l'ajuda, participació en la iniciativa del HIPC (Heavily Indebted Poor Country-Països Pobres Fortament Endeutats) per aconseguir una reducció del deute, augmentant l'ajut basat en el comerç així com també treballant més enllà de les fonts de finançament innovadores i de la reforma de les institucions financeres internacionals. Iniciatives de col.laboració: La UE llançà tres grans iniciatives de col.laboració a Johannesburg: la Inciativa de l'Energia de la UE (IEUE), la Inciativa de l'Aigua de la UE (IAUE) i el Pla d'Acció Forestal. Per la IAUE, que pretén portar aigua potable i sanejament a les regions més pobres del món, s'han establert procediments generals, s'està fent un diàleg inical amb beneficiaris i interessats i es comencen a desenvolupar mesures pràctiques. Al 2003, la Comissió va proposar establir la constitució d'un instrument Comunitari per l'aigua d'un valor d'1 bilió d'euros del Fons Europeu de Desenvolupament per promoure l'accés a aigua potable i sanejament per gent dels països de l'ACP (Àfrica, Carib i Pacífic). Fruit d'aquesta iniciativa, s'està formulant una proposta concreta que es presentarà al Consell de la UE a començaments del 2004. L'objectiu principal d'aquest instrument serà servir de catalitzador -promovent iniciatives noves, informació nova, construcció d'una capacitat d'investigació i gestió en els països d'ACP i subministrar una font àgil de recursos, la qual cosa sovint manca en el finançament dels programes de sostenibilitat aplicats a l'aigua. El Pla d'Acció Forestal aspira principalment a combatre l'explotació forestal il.legal i ha donat com a resultat la proposta d'un Pla d'Acció de la UE sobre l'Aplicació de la Llei, Governança i Comerç Forestals (FLEGT) del maig del 2003. A més a més, la CJER (Coalició de Johannesburg per l'Energia Renovable) agrupa a 82 països que han acordat l'establiment d'objectius quantificables i calendaris per augmentar la proporció d'energies renovables en el seus subministraments energètics globals. D'aquesta manera, aquests països van més enllà dels compromisos més genèrics sobre les renovables en el Pla d'Implementació de Johannesburg. Comerç i globalització: La UE té el propòsit de reforçar les sinergies entre comerç i desenvolupament sostenible. Això inclou ressucitar les negociacions de la OMC (Organització Mundial del Comerç) de Doha que tenen com a objectiu pendre en consideració les necessitats del comerç internacional en els païssos en procés de desenvolupament. Posades en marxa al 2001, les converses van experimentar un revés en la conferència ministerial de Cancún, al setembre del 2003. Una nova estratègia proposada per la Comissió al novembre renova i actualitza la posició negociadora de la UE en diverses àrees, però manté l'objectiu de què les negociacions han de contribuir veritablement al desenvolupament sostenible. Altres accions dins l'àrea inclouen el llançament dels Centres d'Innovació i Comerç Sostenibles (STICs- Sustainable Trade and Innovation Centres) que tenen l'objectiu d'ajudar als productors dels països en procés de desenvolupament a beneficiar-se del creixement de les oportunitats del mercat, especialment per a productes ecològics. Les Avaluacions del Impacte de la Sostenibilitat també examinen l'impacte dels acords comercials sobre la sostenibilitat. Sistema global de governança: La UE creu que s'hauria d'incrementar la legitimació, coherència i eficàcia del sistema global de governança. Després de la guerra d'Irak i en un període difícil pel sistema de comerç internacional, és més necessari que mai donar suport al multilateralisme. La Comissió Europea proposa el reforçament del multilateralisme i, entre altres coses, dóna suport a un marc comú per a posar en pràctica els resultat de les conferències principals de les NU (Nacions Unides). També desenvolupa col.laboracions estratègiques amb Agències, Fons i Programes de les Nacions Unides per tal de reforçar la cooperació a tots nivells.La Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD) de Johannesburg, es va celebrar entre l'agost i el setembre de 2002, amb la participació de governs, ONGs, empreses i altres grups. Juntament amb els Objectius de Desenvolupament del Mil.leni, l'Agenda de Desenvolupament de Doha i el Consens de Monterrey, els resultats de la WSSD constitueixen els fonaments bàsics d'una col.laboració mundial per al desenvolupament sostenible. Els seus objectius primordials són eradicar la pobresa, aconseguir models sostenibles de producció i consum i protegir els recursos naturals.
