11/05/2002 - 00:00
Els delegats i les autoritats de més de 18 països d'Amèrica Llatina i el Carib van signar fa uns dies l'anomenada Carta de Ñuñoa, l'equivalent de la carta d'Aalborg europea. Un document d'extraordinària importància que pretén guiar la posada en marxa i l'accelerament de l'Agenda 21 al continent. La Carta es va fer pública en la primera Conferència de Governs Locals, post Johannesburg, que va tenir lloc a la Comuna de Ñuñoa, situada a la demarcació del Gran Santiago, a Xile, entre el 17 i el 19 d'octubre. Els municipis llatinoamericans i caribenys es comprometen a ser els principals executors del desenvolupament sostenible, un desenvolupament que, necessàriament, lliga la protecció ambiental, el creixement econòmic harmònic i les millores socials. Per aconseguir aquests objectius, els municipis reclamen als governs nacionals que els donin més autonomia i més recursos. Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, i que va assistir a la Conferència, intentarà ara fer de pont entre els signants i les administracions europees.
L'anomenada Carta de Ñuñoa, l'equivalent de la Carta d'Aalborg, és la nova eina de que disposen els municipis llatinoamericans que volen treballar per al desenvolupament sostenible. Es tracta d'un document de pes, elaborat en bona part sota els auspicis de la secretaria regional del Consell Internacional per a les Iniciatives Ambientals Locals (ICLEI), i que intenta definir una estratègia que permeti passar, amb tota l'eficiència possible, de la teoria a la pràctica sostenibilista. De l'agenda, doncs, a l'acció.
La comuna de Ñuñoa, situada en la regió del Gran Santiago, a Xile, va aplegar prop de 200 representants del món local llatinoamericà i del Carib, que van participar en la Primera Conferència post Johannesbug dels Governs Locals. En l'elaboració de la Carta de Ñuñoa, el principal fruit de la trobada, s'hi treballava des de feia temps -una de les últimes i més decisives reunions preparatòries va tenir lloc, precisament, a la ciutat sudafricana-. La conferència l'organitzava la municipalitat de Ñuñoa, que fa temps que intenta aplicar, amb molta seriositat, les línies de l'Agenda 21, l'ICLEI i l'GTZ, l'organisme del govern alemany per a la cooperació exterior.
La Carta de Ñuñoa, a diferència dels seu equivalent europeu, lliga amb especial emfasi la lluita per la sostenibilitat amb la millora de les condicions socio-econòmiques del territori. Aquesta és, de fet, la línia apuntada a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg i respon, igualment, a les característiques del territori on la carta servirà de referent. Impulsar la igualitat i la democràcia, tenir un bon govern, combatre la pobresa i garantir la pau, la justícia i la seguretat són alguns dels punts destacats. "Els governs locals de l'Amèrica Llatina i el Carib sabem que la pobresa i la exclusió són el principal obstacle en el camí per aconseguir la sostenibilitat". Més clar, doncs, impossible.
Els municipis firmants de la Carta de Ñuñoa es comprometen, en primer lloc, a concretar sobre el terreny els acords expressats en la Declaració de Johannesburg de les autoritats locals, així com també les agendes 21. Per aconseguir-ho, es proposen reestructurar l'administració local -tot millorant la participació, la coordinació i l'eficiència-, invertir en líders local i en la comunitat -amb l'objectiu d'assegurar una millor formació als homes i dones que hauran de gestionar les agendes 21- i a enfortir la participació ciutadana- Un dels aspectes més interessants, dels molts que es defineixen en la Carta, és l'aposta per trobar eines eficients: "Volem recórrer a una amplia gama d'instruments que ens permetin recollir i interpretar les dades ambientals, socials, econòmiques i financeres- fet que ens permetrà prendre decisions, passar comptes i respondre a la fiscalització ciutadana". Per últim, s'assenyala la necessitat d'evaluar els impactes dels compromisos de la Carta de Ñuñoa.
La Campanya Internacional de l'Agenda 21, que promou l'ICLEI, donarà suport a la concreció pràctica dels continguts de la carta, així com la Red Interamericana de Alto Nivel sobre Descentralización, Gobernabilidad y Participación Ciudadana (RIAD) de la OEA.
L'ambició de la Carta de Ñuñoa és considerable, sobretot si es té en compte el territori on s'aplicarà, amb una democràcia precaria i unes condicions econòmiques d'extraordinària vulnerabilitat. És per això que el suport internacional a aquesta iniciativa és tant important. A Ñuñoa hi va ser, precisament,Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, i que va tornar de la ciutat xilena amb un encàrrec clar i urgent: traslladar a les instàncies europees corresponents la feina que es vol començar a fer a Amèrica Llatina i el Carib. "Europa ha d'acompanyar aquest complicat procés assegurant la transmissió d'experiències i garantint una aportació econòmica important", ha dit a Sostenible Mayol. La tinent d'alcalde destaca igualment "l'elevada participació i il·lusió que es va viure en la Conferència" i va destacar, igualment, l'aposta pels municipis que suposa la Carta de Ñuñoa, "en la línia del que intentem fer de fa temps a Europa".
La comuna de Ñuñoa, situada en la regió del Gran Santiago, a Xile, va aplegar prop de 200 representants del món local llatinoamericà i del Carib, que van participar en la Primera Conferència post Johannesbug dels Governs Locals. En l'elaboració de la Carta de Ñuñoa, el principal fruit de la trobada, s'hi treballava des de feia temps -una de les últimes i més decisives reunions preparatòries va tenir lloc, precisament, a la ciutat sudafricana-. La conferència l'organitzava la municipalitat de Ñuñoa, que fa temps que intenta aplicar, amb molta seriositat, les línies de l'Agenda 21, l'ICLEI i l'GTZ, l'organisme del govern alemany per a la cooperació exterior.
La Carta de Ñuñoa, a diferència dels seu equivalent europeu, lliga amb especial emfasi la lluita per la sostenibilitat amb la millora de les condicions socio-econòmiques del territori. Aquesta és, de fet, la línia apuntada a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg i respon, igualment, a les característiques del territori on la carta servirà de referent. Impulsar la igualitat i la democràcia, tenir un bon govern, combatre la pobresa i garantir la pau, la justícia i la seguretat són alguns dels punts destacats. "Els governs locals de l'Amèrica Llatina i el Carib sabem que la pobresa i la exclusió són el principal obstacle en el camí per aconseguir la sostenibilitat". Més clar, doncs, impossible.
Els municipis firmants de la Carta de Ñuñoa es comprometen, en primer lloc, a concretar sobre el terreny els acords expressats en la Declaració de Johannesburg de les autoritats locals, així com també les agendes 21. Per aconseguir-ho, es proposen reestructurar l'administració local -tot millorant la participació, la coordinació i l'eficiència-, invertir en líders local i en la comunitat -amb l'objectiu d'assegurar una millor formació als homes i dones que hauran de gestionar les agendes 21- i a enfortir la participació ciutadana- Un dels aspectes més interessants, dels molts que es defineixen en la Carta, és l'aposta per trobar eines eficients: "Volem recórrer a una amplia gama d'instruments que ens permetin recollir i interpretar les dades ambientals, socials, econòmiques i financeres- fet que ens permetrà prendre decisions, passar comptes i respondre a la fiscalització ciutadana". Per últim, s'assenyala la necessitat d'evaluar els impactes dels compromisos de la Carta de Ñuñoa.
La Campanya Internacional de l'Agenda 21, que promou l'ICLEI, donarà suport a la concreció pràctica dels continguts de la carta, així com la Red Interamericana de Alto Nivel sobre Descentralización, Gobernabilidad y Participación Ciudadana (RIAD) de la OEA.
L'ambició de la Carta de Ñuñoa és considerable, sobretot si es té en compte el territori on s'aplicarà, amb una democràcia precaria i unes condicions econòmiques d'extraordinària vulnerabilitat. És per això que el suport internacional a aquesta iniciativa és tant important. A Ñuñoa hi va ser, precisament,Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, i que va tornar de la ciutat xilena amb un encàrrec clar i urgent: traslladar a les instàncies europees corresponents la feina que es vol començar a fer a Amèrica Llatina i el Carib. "Europa ha d'acompanyar aquest complicat procés assegurant la transmissió d'experiències i garantint una aportació econòmica important", ha dit a Sostenible Mayol. La tinent d'alcalde destaca igualment "l'elevada participació i il·lusió que es va viure en la Conferència" i va destacar, igualment, l'aposta pels municipis que suposa la Carta de Ñuñoa, "en la línia del que intentem fer de fa temps a Europa".
