23/01/2005 - 00:00
[ + info a Sostenible ]
La Conferència Mundial sobre Reducció de Desastres va tancar-se divendres passat, dia 21 de gener, amb una demanda ben concreta, expressada per les 168 delegacions estatals participants, que tot just acabaven d'aprovar un pla d'acció per als pròxims deu anys: cal un nou impuls per reduir l'impacte dels desastres naturals i tecnològics, especialment en els països més vulnerables. L'acord en l'objectiu, però, no ha d'amagar les dificultats per obtenir compromisos polítics i financers concrets.
Tanmateix, de Kobe n'ha sortit reforçada una idea ja prou òbvia -cal una millor coordinació i una major inversió en sistemes de prevenció de desastres-. És previsible, per tant, que les agendes internacionals comencin a prioritzar aquesta qüestió que, amb l'escenari cada vegada més incert provocat pels efectes de l'actual canvi climàtic, es revela especialment urgent. La conferència ha relacionat molt oportunament, l'evident lligam que hi ha entre riscos i vulnerabiliat i pobresa i desenvolupament insostenible. La declaració sortint recomana precisament treballar per una cultura de la prevenció.
El dramàtic present ofert per l'impacte del tsunami del passat 26 de desembre sobre bona part del sud-est asiàtic era ben present. L'anomenat pla d'acció de Hyogo per al període 2005-2015 -tal i com va remarcar el secretari general de l'ONU per a afers humanitaris, Jan Egeland- `esperem que ajudi a reduir la distància que hi ha entre el que sabem i el que fem. L'element clau en aquest nou escenari ha de ser la voluntat política'.
Sortosament, la ciutat japonesa ha vist nèixer un seguit de programes internacionals, que tenen les Nacions Unides i les seves agències com a part dinamitzadores.
Entre aquests, hi ha l'impuls d'un Programa Internacional per a l'Alerta de Desastres Naturals, un programa que inclou sequeres, focs, inundacions, tifons, huracans, erupcions, terratrèmols i tsunamis. Aquesta iniciativa, que capitaneja l'ONU, incedeix en l'intercanvi d'informació i la posada en marxa de sistemes d'alerta estandaritzats i en bones condicions de manteniment. Potser més important encara, subratlla la necessitat de formar i informar la població sobre els riscos de determinades pràctiques o establiments urbans.
A més, també s'ha acordat l'impuls d'un sistema de cooperació regional per la zona de l'Oceà Índic afectada pel tsunami, amb l'objectiu d'evitar que un desastre d'aquestes proporcions es torni a produir. Aquest sistema d'alerta serà similar al que ja funciona en algunes zones de l'oceà Pacífic.
Un altre dels compromisos: la posada en marxa d'una iniciativa per lluitar contra les inundacions, coordinada per un centre de formació i recerca de Tusukuba, al Japó. Aquests dies, també ha nascut una altre projecte: el que aplega algunes grans ciutats i àrees metropolitanes del món, que miraran d'establir estratègies comunes per lluitar contra terratrèmols i els seus efectes.
Finalment, l'anomenada `Coalition on Education', gestionada per la Unesco, tindrà per objectiu la incorporació de l'educació per a la reducció dels riscos en els plans escolars.
