La Comissió Europea vol que 500 ciutats de la UE desenvolupin plans ambientals

Un vuitanta per cent dels ciutadans de la Unió Europea viu en ciutats o en grans metropolis. La pol·lució, el soroll i els problemes amb la gestió de la mobilitat i dels residus són algunes de les qüestions que més afecten la qualitat de vida del ciutadà; no en va una de les imatges més recurrents per il·lustrar els problemes ambientals del continent és la d'una ciutat plena de contaminació. Per fer front a aquesta situació, la Comissió Europea ha impulsat una estratègia, consultable en aquest document, centrada en els entorns urbans. El document s'presentat aquesta setmana, i ara posa a consideració dels estats membres i dels ciutadans en general. Una de les principals prioritats d'aquesta estratègia és afavorir el treball coordinat entre els actors implicats, cosa que massa sovint es desenvolupa de forma dispersa o, fins i tot, de forma contradictoria. La Comissió proposa, entre altres mesures, que les ciutats amb més de 100.000 habitants, a la Unió això vol dir unes 500, desenvolupin plans de gestió ambiental, així com projectes de transport urbà que permetin reduir el seu impacte i garantir la qualitat de l'aire. Aconseguir ciutats amb una bona qualitat de vida és crucial per fer front a una de les amenaces ambientals que afronta el continent: la dispersió de la ciutat en el temut 'sprawl', i que a Catalunya pren la forma de les urbanitzacions de cases aparellades. La comunicació de la Comissió, per tant, posa l'accent en la gestió urbanística i el planejament del transport públic, així com en els mètodes de construcció sostenible. Aquest és un dels resultats del procés de consulta promogut per la CE i mitjançant el qual s'ha contactat, al llarg de dos anys, amb plataformes municipalistes, organitzacions no governamentals, empreses i el sector acadèmic. Al llarg de 2004, hi haurà altres consultes. Una de les quals permetrà aportar idees a través d'internet, fins l'1 d'abril; mentre que les altres s'adreçaran als sectors afectats, que treballaran, fins a mitjans del 2005, en diferents grups de treball i jornades.