La comunicació dels riscos naturals, a debat

Quin és l'impacte social dels desastres naturals? Com es gestiona la comunicació social del risc? Quin és el paper dels mitjans i dels comunicadors? Millorar el coneixement social i la cultura de prevenció en riscos naturals és l'eix del Fòrum Internacional de Comunicadors que, del 28 al 30 d'octubre, té lloc a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB, impulsat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El fòrum s'enmarca en el projecte europeu Rinamed per analitzar la prevenció i la gestió dels riscos naturals (incendis forestals, inundacions, esllavissades, terratrèmols, etc). El vicerector de Projectes Internacionals de la UB, Agustí Gonzàlez i el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà, van inaugurar el Fòrum dijous, 28 d'octubre. En el seu discurs, el conseller Salvador Milà va destacar 'la importància de prevenció dels riscos naturals mitjançant la informació i formació de la ciutadania'. 'Els mitjans de comunicació, que disposen d'una alta credibilitat entre els ciutadans, s'han de regir pel principi de responsabilitat professional en la comunicació del risc. Per això, han d'aprofitar els períodes de situació normalitzada per fer didàctica de prevenció dels riscos'. La conferència inaugural, de títol "Els riscos naturals: una visió des de l'arc mediterrani occidental", serà presentada per Carme Llasat, professora del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB i cap del Grup d'Anàlisi de Situacions Meterològiques Adverses, i la impartirà Jorge Olcina, catedràtic de geografia regional de la Universitat d'Alacant. A la conferència inaugural s'han exposat els principals dèficits de la gestió i administració dels riscos. Possiblement el més important, segons Olcina, és reconèixer que la regió mediterrània és la més significativa a nivell de riscos i és per això que cal 'un nou enfocament dels riscos naturals, un nou enfocament territorial de l'administració del risc'. Per assolir aquests canvis, Olcina ha demanat una directiva marc de la Unió Europea sobre els riscos que estableixi, entre altres, la comunicació a la societat dels riscos naturals de forma propera i veraç. Comunicar el risc és una eina fonamental per garantir la seguretat de les persones. Facilita l'accés de la població a la informació bàsica, i difon el coneixement sobre vulnerabilitat, risc i mesures de prevenció, reduint el nivell de risc. Al projecte Rinamed, un total d'11 socis europeus de França, Itàlia i Espanya, liderats per Catalunya i amb la participació de la UB, han fet un front comú per establir una cultura i un llenguatge comuns dels riscos naturals a les regions implicades, i per crear punt de referència per establir estratègies i accions de sensibilització de la ciutadania davant els riscos naturals. En el programa hi ha hagut col.loquis, conferències i taules rodones, juntament amb grups de treball d'experts que han tractat aspectes comunicatius molt específics relacionats amb els riscos naturals. Precisament, el director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, Jordi Cañas, que ha participat en la taula rodona de les jornades internacionals, ha afirmat que 'el projecte Rinamed és un exemple de visió de futur ja que s'avança a les línies de treball de l'Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de Nacions Unides que confirmen que els riscos naturals augmentaran amb el canvi climàtic'. D'aquesta manera, 'la prevenció dels riscos naturals és molt necessària i la seva comunicació ha de permetre començar a adaptar-se en aquest nou escenari futur' ha afegit. Font: UB + DMAH.