La costa litoral catalana és la més saturada de l'estat

La franja costanera de l'estat està majoritàriament saturada, contaminada i es troba en un evident retrocès. Un panorama ben negre, especialment dramàtic a Catalunya, el que pinta Greenpeace en el seu informe anual 'Destrucció a tota costa 2003', i que aquest any retrata igualment, no podia ser d'altra manera, 'la pitjor catàstrofe ambiental imaginable, la marea negra ocasionada pel Prestige'. L'informe denuncia una creixent pressió urbanística que comporta la desaparició de moltes platges i uns nivells de contaminació gens menyspreables. Els ecologistes acusen els ministeris de Medi Ambient i de Foment de 'destrossar' el litoral: les lleis, al seu entendre, són massa favorables a les constructores i poc respectuoses amb la protecció i la conservació de la costa. Posen com a exemple, la recent modificació de la Llei de Costes aprovada pel ministeri de Medi Ambient, que 'retrocedeix 30 anys en la protecció de la franja costanera'. L'entitat ecologista denuncia que aquesta falta de protecció pot perjudicar una activitat econòmica de primer ordre, el turisme. Actualment s'estan realitzant una vintena d'ampliacions de Ports de l'Estat i també s'ha aprovat -denuncien igualment- la construcció d'un nou port industrial a Granadilla, al sud de Tenerife, la zona més turística de tota la illa. La desaparició de la sorra de les platges a causa de les barreres construïdes per l'home és cada vegada més visible i preocupant. De les 91 regeneracions que es recullen en l'informe, la majoria són a Andalusia (60). A Múrcia, totes les platges de La Màniga en el vessant del Mar Menor seran "regenerades" artificialment, mentre que a Catalunya i les Balears, les platges regenerades són incapaces de suportar les inclemències del temps. Les platges atlàntiques i cantàbriques comencen a emular els mals propis del mediterrani. Galícia ens ofereix el pitjor de tots els exemples: la platja de Silgar en Sanxenxo, on els banyistes comparteixen la platja amb les màquines de Medi ambient, que gastarà aquest any 1 milió d'euros a reposar la sorra que bloqueja el dic del port aledaño. El Ministeri de Medi ambient ha gastat tot el seu pressupost de costes en aquest tipus de nocives actuacions (83 milions d'euros en regeneracions l'any passat, a raó de 6 milions per quilòmetre aproximadament). La paralització del dragatge de dos jaciments a Mallorca i Alacant ordenat per la Unió Europea és bona prova del mal causat per aquest ministeri. Per una altra banda, la contaminació segueix present en la costa de l'estat. L'informe elaborat per la UE en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, anterior a la marea negra del 'Prestige', assenyala 104 platges que no compleixen tots els requisits exigits, 39 d'elles a Astúries. La falta d'inversió en aquest capítol implica nefastes conseqüències per al turisme, la higiene i el medi. Els abocaments són moneda comuna en alguns trams del litoral: Andalusia, Galícia, Canàries, Euskadi, Melilla i el País Valencià són les zones costaneres més castigades. La ciutat de Las Palmas de Gran Canària aboca el 50% de les seves aigües negres directament al mar sense cap tipus de depuració. Totes les platges de Melilla sofreixen greus problemes de contaminació. En aquesta mateixa ciutat persisteix encara l'únic abocador de residus al mar que queda a l'Estat Espanyol, a la Punta del Morrillo. Aquest mapa dels horrors, recopil·lat per Greenpeace,continua amb la pressió urbanística. 'La pressió urbanística no sembla tenir fi -es pot llegir en l'informe'- que explica com a Múrcia, les Directrius d'Ordenació del Litoral han obert la porta a la construcció 14.500 places hoteleres, 25.000 habitatges i almenys 14 camps de golf en una franja costanera verge. Però no és l'únic punt que, segons Greenpeace, s'omplirà amb ciment. Al País Valencià, els plans urbanizadors d'aquest any 'destruiran 20 milions de metresquadrats, on se situaran 21 complexos turístics i 42 camps de golf'. El 'Prestige', encara Vuit mesos després de l'enfonsament del 'Prestige', aquest segueix contaminant les platges al llarg de 2.000 quilòmetres de costa. Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi segueixen rebent tones de fuel diàriament . Els ecologistes lamenten la 'nefasta actuació dels responsables del Govern central, que evidencia el seu desconeixement i menyspreu pel medi i la seva estreta relació amb l'economia i la salut'.

La destrucció en xifres > 1.137 platges afectades per la marea negra del 'Prestige' > 205 punts on es realitzen abocats a les platges o al mar 173 platges amb dolenta qualitat en les seves aigües (dades de la Unió Europea) > 91 platges regenerades artificialment > 51 macro-urbanitzacions, moltes amb camps de golf com a eix central > 35 passejos marítims > 31 ports esportius > 20 Ampliacions de ports comercials > 13 prospeccions petrolíferes al mar > 1 nou port industrial

L'informe "Destrucció a tota costa 2003" està disponible aquí. En aquesta plana podeu consultar l'anàlisi concret de Catalunya, el País Valencià i les Illes.