La Fundació Catalana de l'Esplai opta per l'arquitectura sostenible a la seva nova seu

Pot un edifici 'sentir' com si fos un ésser viu? Podem arribar al futur emprant coneixements ancestrals? Es pot convertir el barri de Sant Cosme en el centre de Catalunya? Aquestes preguntes poden sembla molt estranyes. Almenys si no es coneix la nova seu que la Fundació Catalana de l'Esplai ha construït al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat i que pretén convertir, en paraules del seu president Josep Gassó, en 'un edifici emblemàtic, sostenible i accessible'. Aquesta seu conté, des del 2 de gener, totes les oficines administratives de la Federació Catalana de l'Esplai. Però no només això, ara estan acabant, i ho inauguraran diumenge 6 de maig amb una gran festa, l'alberg més gran de Catalunya amb 344 places, 11 aules de formació, biblioteca, cuina amb capacitat per preparar 2.000 àpats diaris i una completa oferta lúdica, cultural i ambiental aprofitant, entre d'altres, el fet de trobar-se al vell mig del delta del Llobregat. L'edifici, batejat com a Centre Esplai, és obra de l'arquitecte Carles Ferrater. Té forma de 'drac' -animal que s'ha utilitzat com a emblema de la nova infraestructura- i ha volgut convertir-se en un 'projecte bastant únic, difícil de repetir' -en les seves pròpies paraules- 'no només reflexa el que té a dins, sinó que s'insereix en el seu barri transformant-lo al mateix temps. Estableix una relació entre arquitecte i habitant'. Però a més, els criteris de sostenibilitat, assessorats per ERF. Gestió i Comunicació Ambiental, es troben presents en tot el projecte. Des de l'entorn, doncs està envoltat per un hort ecològic, un riu artificial i arbres, i en un futur tindrà una àmplia zona verda al seu davant, fins a la seva pròpia existència, ja que, segons Ramon Folch, director general d'ERF, 'és un exemple replicable d'arquitectura sostenibilista'. Així doncs, l'edifici compta amb sistemes de conducció de la llum natural fins a l'interior de l'edifici, il·luminant zones que d'una altra forma ho haurien d'estar amb llum artificial; l'aire dels sistemes de calefacció i refrigeració s'agafa del soterrani, on aquest es troba més temperat, reduint el cost energètic de l'ambientació i hi ha fins a tres sistemes de canonades (per a aigua de la xarxa, de pluja i grisa) que permet reutilitzar-la i reduir-ne la quantitat que se'n necessita. També s'ha millorat l'eficiència energètica amb tot tipus d'elements, des dels més clàssics, com la utilització de materials aïllants en les façanes, fins als últims avenços tecnològics, com un sensor que apaga l'aire condicionat si s'obre una finestra. I és que els coneixements tradicionals es donen la mà amb la més alta sofisticació. I òbviament està equipat amb plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques (instal·lades amb cooperació amb l'Institut per la Diversificació Energètica) que permeten generar energia pròpia de fonts renovables. La majoria d'aquesta tecnologia, però, no serà visible per a l'usuari. I per a Ramon Folch, això es 'bo', doncs la sostenibilitat no ha de ser sinònim d'incomoditat, 'no podem convertir el món en estrafolari i incòmode, doncs no és sostenible, la interfície ha de ser còmoda a l'usuari, aquesta és la feina de l'arquitecte, i incorporar la tecnologia de forma que no se'n dificulti l'ús'. A més, al ser un equipament educatiu, en el lleure però educatiu al cap i a la fi, s'ha volgut que el propi edifici sigui un element pedagògic més, que pugui ser incorporat en els programes d'escoles i esplais que l'utilitzin. Això es farà de diferents formes, com la visita a les plaques solars del terrat, encara que una iniciativa molt més innovadora serà la 'factura ecològica' que començarà a expedir-se a partir de setembre. Aquesta 'factura' s'elaborarà a partir d'uns sensors que permetran conèixer el consum d'energia i aigua per habitació i que després s'enviarà als inquilins perquè siguin conscients de l'aigua llençada i reutilitzada, la llum i calefacció gastada i les emissions de CO2 generades. A més, una pàgina web explicarà de forma molt visual -per tal que també pugui ser utilitzada de cara a nens i nenes molt petits- com es comporta l'edifici i com ho poden fer els seus usuaris per ser més respectuosos amb el medi ambient. A la presentació a la premsa de l'edifici, Josep Gassó també ha volgut destacar que és una instal·lació 100% accessible, integrada a un barri considerat problemàtic però que es troba en 'transformació', i que ha estat finançat en un 70% per la pròpia Fundació. Sobre aquest últim punt cal dir que tot el projecte ha costat uns 12 milions d'euros i que ha comptat amb el suport de diferents administracions, com l'Ajuntament del Prat, la Generalitat i el Ministeri de Treball, i empreses privades.