24/05/2005 - 00:00
L'escassedat de les pluges, la irregularitat i la presència de llargs períodes de sequera són fenòmens recurrents i característics del clima mediterrani. La Fundación Ecología y Desarrollo proposa canvis en la planificació de la gestió hidràulica als més de 9.000 municipis espanyols i 10 mesures de xoc per a reduir els impactes nefasts de la sequera.
Els desequilibris entre l'oferta i la demanda d'aigua s'han intentat corregir sempre pel costat de l'oferta. Des de la Fundació Ecologia i Desenvolupament es vol demostrar que és possible resoldre els problemes de l'escassedat d'aigua amb un enfocament diferent a aquest model generalitzat, 'més barat, més ecològic, més ràpid i sense enfrontaments socials'. La clau? Augmentant l'eficiència en l'ús. En un comunicat fet públic per la prestigiosa fundació s'indica que 'hi ha un ampli marge per fer aquest procés, ja que l'estat espanyol és dels països menys eficients en l'ús dels recursos hídrics.
Així ha quedat reflectit, informa l'entitat, amb seu a Saragossa, en l'informe Water Poverty Index, elaborat pel consell Mundial de l'Aigua i pel centre per a l'Ecologia i la Hidrologia del Regne Unit l'any 2002, sobre la situació de l'aigua a 147 països. En l'apartat referit a l'ús eficient del recurs, l'estat espanyol ocupa una de les últimes posicions (el lloc 133 dels 147 països).
La Fundació proposa implantar una planificació hidràulica racional que sigui capaç d'adequar, amb l'equilibri pertinent, les demandes de recursos d'aigua a les disponibilitats naturals existents a cada moment. Es proposen un seguit de canvis en la planificació de la gestió hidràulica als més de 9.000 municipis espanyols (generalització dels plans de sequera i de gestió de la demanda) i 10 mesures de xoc per a reduir els impactes nefastos de la sequera. En aquest sentit, es cita el decret de mesures d'urgència promulgat l'any 2002 per la Generalitat de Catalunya, similar a l'impulsat també per el mateix motiu fa uns pocs dies.
Les deu mesures de xoc proposades per la fundació són:
> Implantar preus diferents en funció de la climatologia: els sistemes tarifaris temporals o estacionals tenen l'avantatge principal de la reducció de la demanda a l'incrementar-se els preus en els períodes de sequera, evitant així recórrer a la construcció de noves obres o a la restricció en la prestació de serveis amb els costos econòmics, ambientals i d'imatge que suposen.
> Nous comptadors: la col·locació de nous comptadors permet un seguiment continu dels consums i no solament el coneixement dels consums d'un període acabat, millorarà la informació sobre el funcionament del sistema tant per al subministrador com per a l'abonat.
> Dispositius estalviadors: s'haurien d'adequar les normatives autonòmiques i municipals de construcció per a la incorporació de tecnologies eficients en les instal·lacions consumidores d'aigua de tots els nous edificis que es construeixin o rehabilitin.
> Pla Renove: la creació d'un Pla Renove per a la compra d'aparells sanitaris eficients, permetria incentivar als ciutadans al canvi i renovació de les seves instal·lacions consumidores d'aigua antigues i no eficients.
> Fomentar l'adequació de la qualitat de l'aigua a l'ús: el servei de proveïment hauria de potenciar l'ús de fonts alternatives de proveïment (pous, canals superficials, etc.) quan no es necessita l'aigua per a consum humà: rec, refrigeració, etc., i fins i tot exigir-lo en aquelles llicències d'obres que prevegin alguns d'aquests usos.
> Inversió en les xarxes de distribució: la inversió en el manteniment i renovació de les xarxes de distribució és primordial fins a aconseguir una ràtio d'eficiència del 85%.
> Preu de l'aigua en l'alta: les tarifes d'aigua en l'alta han de recollir el principi establert en la nova Directiva Marcper a incentivar majors nivells d'eficiència en la distribució de l'Aigua de 'recuperació de tots els costos relacionats amb l'aigua' del recurs.
> Premiar als ajuntaments d'aquells municipis amb alts rendiments en les xarxes: s'haurien de crear regulacions i normatives per part dels diferents nivells de l'Administració Pública que condicionin les ajudes, subvencions i accés a determinats fons públics al compliment d'uns mínims d'eficiència d'ús i compatibilitat ecològica.
> Compres públiques exemplars: l'administració ha d'actuar d'exemple per a la resta de la societat. Aquesta hauria tenir en consideració tots els criteris ambientals en els processos d'adjudicació de contractes i en particular l'ús eficient de l'aigua. En els seus edificis emblemàtics (cases consistorials,...) o importants per si mateix (centres educatius,...) la instal·lació de tecnologia eficient hauria ser una prioritat.
> Campanyes educatives: s'haurien de realitzar campanyes educatives durant el període de sequera, però també fora d'ell, que informin a la població dels beneficis ambientals, socials i individuals d'instal·lar tecnologies eficients en l'ús de l'aigua i de desenvolupar hàbits estalviadors i altres mesures que permetin agilitar la difusió de les tecnologies estalviadores d'aigua pels diferents usuaris.
