La nova Constitució Europea millora, tot i que amb incerteses, l'enfocament ambiental

L'esborrany de Constitució Europea continua generant controvèrsies. La inclusió o no de les referències religioses en el preàmbul del text ha raptat bona part de l'atenció mediàtica, però ha amagat una preocupació latent entre el moviment sostenibilista. Serà sensible la nova Constitució als reptes ambientals que Europa té al davant? Tindrà en compte la tradició 'verda' de bona part de la societat civil del continent? Sembla, finalment, que el document que es presentarà aquest divendres als líders de la UE, reunits com a Consell d'Europa a Tessalònica, Grècia, esborrarà algunes d'aquestes pors, sobretot si els caps d'estat i de governs que s'hi reuneixen accedeixen a la proposta de donar més temps als redactors per millorar la proposta actual. De fet, la Convenció Europea va finalitzar fa uns dies -concretament el 13 de juny- la part principal de la proposta de Constitució Europea. El que queda damunt la taula, pendent de l'ampliació del termini, és l'adaptació de les Parts III i IV de la Constitució, relatives a les polítiques de la Unió i on s'inclou el capítol de medi ambient. La pressió de la societat civil, així com les indignades paraules que la Comissària Europea del Medi Ambient Margot Wallström va dir a principis de mes, lamentant l'absència de sensibilitat ambiental que traspuava l'esborrany, han contribuït al replantejament tot i que les associacions constituïdes en la plataforma Green 8, que aplega les principals organitzacions no governamentals dedicades al medi a nivell Europeu, continuen lamentant la falta de coherència entre alguns capítols. El Green 8, que aplega l'European Environmental Bureau (EEB), Friends of the Earth Europe, Greenpeace, WWF, Friends of Nature International, the European Federation for Transport and Environment, BirdLife International i Climate Network Europe, reclama que s'allargui el període d'elaboració de l'esborrany, amb l'objectiu d'iniciar un procés més participatiu, però sobretot, subratllen la necessitat d'incorporar la sensibilitat sostenibilista, de forma transversal, en els apartats dedicats a l'economia, les polítiques socials, la cohesió territorial i el transport. En cas de no fer-se aquests canvis, consideren que la nova Constitució Europea no respondrà als reptes del segle XXI sinó que serà un reflex de les preocupacions i prioritats de l'Europa de fa 50 anys. Pel que fa al capítol de medi ambient en concret, s'apunta que la Unió Europea tindrà com a 'objectiu aconseguir un nivell de protecció elevat, que tingui en compte la diversitat de situacions existents a les diferents regions de la Unió. Es basarà en els principis de cautela i d'acció preventiva, així com en el principi de correcció dels danys al medi, preferentment pel que fa a la mateixa font, i en el principi de qui contamina paga. Es fa, igualment, una menció a les mesures de caràcter fiscal. A hores d'ara, els principals elements de la Constitució serien, segons els ha sintetitzat el Patronat Català ProEuropa:

1) Personalitat jurídica: es reconeix la personalitat jurídica de la UE, que podrà signar Tractats internacionals. 2) President del Consell Europeu: es crea una nova figura que substituirà les presidències semestrals rotatòries. El president serà escollit pels caps d'estat i de govern per a un període de 2,5 anys. Les seves funcions seran les de preparar i presidir les cimeres, buscar consens entre els líders i representarà la UE a l'exterior al més alt nivell. 3) Consell de Ministres Legislatiu i d'Afers Generals: tindrà les funcions de preparar l'agenda dels consells europeus i, en la seva vessant legislativa, serà l'únic que colegislarà amb el Parlament i, a més, ho farà a portes obertes. Serà presidit durant un any per un ministre escollit per rotació, com passarà amb la resta de Consells, excepte el d'Afers Exteriors, que serà presidit pel ministre d'Afers Exteriors. 4) Ministre d'Afers Exteriors: es crea un nou càrrec, que serà nomenat pel Consell Europeu, per majoria qualificada, i amb l'aprovació del president de la Comissió. Serà el cap de la política exterior (PESC) i de defensa (PESD). Formarà part de la Comissió Europea i emprarà els seus recursos, però serà responsable davant els estats membres. 5) Cooperació reforçada en Defensa i clàusula de defensa mútua: els estats membres que compleixin criteris elevats de capacitats militars i que hagin subscrit entre sí compromisos més vinculants amb vistes a realitzar les missions més exigents, establiran una cooperació estructurada en el marc de la Unió. A més, si un d'aquests estats patís un atac armat en el seu territori, la resta d'estats participants li oferiran ajut i assistència per mitjà de tots els recursos de què disposin, militars i d'altres tipus. 6) Clàusula de solidaritat: estableix que existirà una assistència mútua en el cas de què un estat pateixi un atac terrorista o una catàstrofe natural o d'origen humà. D'aquesta manera, el terrorisme queda incorporat per primer cop a la PESC. 7) Comissió Europea: fins al 2009 cada estat membre tindrà un comissari, a partir d'aquesta data, la Comissió estarà formada pel president, i 14 comissaris, escollits seguint un sistema de rotació entre els estats. El ministre d'Afers Exteriors serà un d'aquests comissaris i alhora serà vicepresident. A més dels 14 comissaris, el president de la Comissió nomenarà comissaris sense dret de vot de la resta de països. 8) Extensió de la majoria qualificada: el Consell deixarà de decidir per unanimitat, desapareixerà el dret de veto en 36 matèries, en les quals el Parlament colegislarà, excepte en les qüestions de política exterior i de fiscalitat. Per tant, el rol del Parlament Europeu en el procés de presa de decisions gairebé es doblarà. 9) Nova doble majoria: quan el Consell decideixi per majoria qualificada (la majoria de vegades), aquesta es definirà com una majoria d'estats, que a la vegada representin, com a mínim, la tercera part de la població de la UE (60%). L'any 2009 (o com a màxim, l'any 2012) aquesta nova regla substituirà les regles de vot establertes a Niça l'any 2000. 10) Parlaments dels estats membres: s'estableix que els Parlaments nacionals podran remetre un dictamen motivat sobre iniciatives legals de la Comissió quan no hi estiguin d'acord i podran consultar quan procedeixi, als parlaments regionals amb capacitat legislativa. Si un terç dels Parlaments nacionals estan en contra d'una proposta de la Comissió, aquesta la tornarà a estudiar. També podran recórrer al Tribunal de Justícia. 11) Comitè de les Regions: se li reconeix el dret a presentar recursos davant el Tribunal de Justícia de la UE. 12) Carta de Drets Fonamentals: s'incorpora a la Constitució (Part II). 13) Míster Euro: es crearà aquesta nova figura, escollida pels ministres d'economia de la zona de l'Euro per a un període de dos anys, i que tindrà la funció de presidir l'Eurogrup. 14) Perspectives financeres: passaran a anomenar-se marc financer plurianual i a partir del 2007 ja no s'aprovaran per unanimitat amb dret a veto, sinó per majoria qualificada. 15) Iniciativa legislativa popular: un mínim d'un milió de ciutadans de la UE podran demanar a la Comissió que presenti una proposta sobre matèries en les quals la UE hauria d'actuar. 16) Retirada voluntària: la Constitució inclou una clàusula de retirada voluntària de qualsevol estat membre, tot i que la sortida serà negociada per la UE en el seu conjunt.