18/03/2003 - 00:00
Les organitzacions no governamentals han centrat el seu discurs en el Tercer Fòrum Mundial de l'Aigua en dues qüestions de màxima oportunitat: la lluita contra la privatització d'aquest recurs, que podria perjudicar, òbviament, la seva correcta universalització, i la vigilància de les polítiques d'infraestructures que es promouen en molts països, i que, a banda de ser innecessàries en molts casos, massa sovint, impliquen igualment greus conseqüències ambientals, socials i econòmiques. Segons les dades de WWF els inversors arrisquen cada any uns 40.000 milions d'euros en projectes d'embassaments, la rendabilitat de les quals acaba presentant 'sorpreses' d'última hora ben poc agradables.
Aquesta organització ha aprofitat el fòrum del Japó per presentar la "Guia WWF per als inversors d'embassaments", on es remarca que les preses es veuen com la solució fàcil per assegurar el suministrament d'energia i d'aigua, però a llarg terme presenten problemes de pes. El Fòrum, segons aquests col·lectius, hauria de proposar directrius inequívoques sobre la manera de satisfer les demandes mundials d'aigua sense haver d'apostar per infraestructures caríssimes i negatives social i ambientalment.
Es dóna el cas que moltes infraestructures relacionades amb l'aigua s'impulsen sense tenir en compte els informes de la Comissió Mundial de Preses, que reclama la realització d'evaluacions serioses abans de concedir finançament. La clau, doncs, està en apuntar als bancs, que en molts casos, són els que asseguren els diners per al projecte. La rendabilització de les operacions acaba sent més complicada del que es preveia inicialment. Aquest és el missatge que es pretèn fer arribar i que, sembla, ha calat en algunes institucions bancàries aquests dies al Japó. Les trampes per 'vendre' llaminerament aquesta mena d'inversions són moltes i no acostumen a tenir en compte aspectes com l'exageració dels beneficis, l'incompliment dels costos i els plaços, la inestabilitat geològica dels terrenys, els riscos i la corrupció sistemàtics, els costos de manteniment...
James Pittock, Director del Programa Aigües Vives de WWF, ha assegurat que "si volem resoldre els problemes dels milions de persones que no tenen aigua per a veure o per a usos sanitaris, hem de ser capaços de pensar més enllà de les obsoletes solucions que constitueixen les preses, les canalitzacions i els transvasaments". Aquestes declaracions, extretes de la web de WWF, són especialment oportunes, ara que el govern del Partit Popular sembla voler impulsar definitivament el Pla Hidrològic Nacional.
En aquest sentit, és bo recordar que aquest pla contempla en el seu annex II un paquet d'inversions per a més de 100 preses i transvases, i que no hi ha una evaluació ambiental global, tot i que en el seu conjunt, aquest discutit document, afecta més de 40 espais protegits per la legislació de la Unió Europea.
La privatització, un camí controvertit
Un informe del Banc Mundial, en el qual s'assegurava que 'la fixació de preus per a l'aigua és un instrument essencial per a assegurar la sostenibilitat d'aquest recurs' va generar una gran polèmica al Fòrum ahir, dilluns. Les organitzacions no governamentals presents a Kyoto han respost amb preocupació a aquest document, de 24 planes, en el qual es remarca que les inversions del sector privat només fluiran cap als països en vies de desenvolupament si els governs 'asseguren un ambient de suport a les inversions'. Els arguments continguts en l'informe són força ambivalents, en alguns contextos, especialment en els països més rics, poden ser defensables i tot... però la polèmica ha sorgit pel que s'obvia i cal trobar entre línies.
L'Organització de les Nacions Unides lamenta en el seu informe sobre l'aigua, presentat aquests dies al Japó, que en els últims anys 'hem assistit a la transferència il·lícita de recursos públics al sector privat'. Aquesta organització reclama la permanència del control de l'aigua en mans dels governs i dels usuaris. Una gestió efectiva de l'aigua hauria d'incloure la participacio, la transparència, l'equitat, la responsabilitat financera, la coherència, la integració i altres qüestions ètiques. Aspectes que no s'acostument a complir en moltes empreses privades.
Sigui com sigui, la qüestió del finançament és d'una gran importància. El Banc Mundial opta per la via empresarial, mentre que les organitacions no governamentals i els principals organismes relacionats amb l'ONU reclamen un augment de les aportacions dels països rics, així com una millora de la gestió i implantació dels plans d'ajut. El govern del Japó, hoste del Fòrum, treballa a hores d'ara en un document que intentarà concretar en accions el compromís convingut a Johannesburg, en la Cimera Mundial del Desenvolupament Sostenible, de reduir a la meitat l'any 2015 la població que pateix per la falta d'aigua dolça en bon estat. Aquesta proposta es tractarà en la reunió ministerial -la que ha d'assegurar, en definitiva, els resultats concrets del Fòrum-, que tindrà lloc a finals d'aquesta setmana.
