24/01/2003 - 00:00
L'esborrany que ha presentat aquesta setmana la Comissió Europea per a la reforma de l'anomenada Política Agrària Comuna (PAC) -Aquí en podeu llegir les principals línies- no ha satisfet ningú: ni als productors, especialment els més petits, ni als grups ecologistes, els quals tenien grans esperances en aquesta reforma. És cert que es redueixen sensiblement les subvencions directes a l'agricultura, que es preveuen nous mecanismes de control, que hi ha mesures de protecció dels animals i que es consigna un augment de les aportacions actuals per a les noves explotacions sostenibles. De totes maneres, cap d'aquestes consecucions arriba al nivell del que s'esperava. La nova PAC no resol el dumping, ni és una aposta clara per la sostenibilitat. Beneficia les grans explotacions i els interessos dels estats que continuen entestats a interpretar el producte agrícola pel seu valor d'exportació i no per la seva potencialitat equilibradora i enriquidora del territori.
Els ajuts de la UE es divideixen en dues grans àrees, la de les transferències directes, que és la que acumula la major part de fons, i l'anomenada 'segon pilar', que és la del Desenvolupament Rural basat en criteris sostenibles. La proposta inicial contemplava el traspàs a aquest segon pilar del 20% de les aportacions fins ara provinents dels ajuts directes, però aquesta quantitat s'ha quedat en el 6%, una xifra que, per si no n'hi hagués prou amb la brutal rebaixa, només es començaria a satisfer a partir del 2007. No cal dir que això és una mala notícia per als agricultors que es volen convertir a l'agricultura ecològica.
Entre les principals mesures proposades per la reforma hi ha:
- Desconnexió: es preveuen pagaments solts i directes per explotació, i no lligats a una determinada activitat productiva. Es creu que això augmentarà la discrecionalitat del pagés d'escollir el que més li convé i que, per tant, s'incrementarà igualment la competència de la seva explotació. - Degressió: Després del primer pagament, es reduirà un tres per cent per any l'aportació de la UE. A partir del 2007, aquesta reducció serà de l'1 %. - Compensació: Es preveu reduir les aportacions directes per passar-les al segon pilar, que és el que preveu l'agricultura sostenible. L'aportació és del 6% del total d'ajuts directes (primer pilar). Com que, en virtut de la degressió, aquests disminueixen, també ho fa el potencial de creixement de l'anomenat segon pilar. - Compliment de la llei: per rebre ajuts cal complir un seguit de pre-requisits: la legislació relacionada amb el medi, la salut dels animals i la seguretat del menjar. Així com mantenir la terra en bones condicions. Això evitarà que s'abandonin explotacions i es continuin rebent ajuts. - Auditories: inicialment es preveia que les explotacions que rebin més de 5.000 euros per any s'haurien de sotmetre a una auditoria. Ara les explotacions obligades seran només les que generin el llindar dels 15.000 euros l'any. - Mesures de protecció dels animals: es preveuen subvencions per als pagesos que vulguin millorar l'estat de benestar dels seus animals.Les principals crítiques:
- S'elimina la quantiat límit de 300.000 euros que inicialment s'havia plantejat. Tothom pot accedir a les ajudes, fins i tot els grans productors. - Hi ha una certa eco-condicionalitat, però és vista com a insuficient. És veritat que per rebre els ajuts de la UE s'ha d'estar al cas del compliment de les normes legals bàsiques. El que es pretenia, però, és que, a més, l'ecocondicionalitat anés més enllà de la llei i reclamés, igualment, el compliment dels criteris ambientals més estrictes. - No es modifiquen els subsidis d'exportació, cosa que perjudica, i molt, els països en vies de desenvolupament. Malgrat el que els polítics europeus van dir a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, el PAC que es preveu aprovar no ofereix una alternativa factible a l'actual situació de dumping (exportació per sota del preu de producció, gràcies a les ajudes). Aquesta situació es veu clarament en el tema dels lactis. Diversos països de la UE proposen un augment de la quota làctea. WWF, per exemple, ja ha expressat la seva queixa per aquesta possibilitat.
