10/07/2002 - 00:00
Cada barceloní rep anualment 2,6 quilos de paper publicitari, que es tradueixen, segons les dades fetes públiques pel Centre de Recursos Barcelona Sostenible, en més d'un miler de litres d'aigua, entre tres i sis quilos de fusta i el consum d'energia d'una llar durant cinc dies. Què es pot fer per reduir, o eliminar, aquesta pràctica tan insostenible? No hi ha cap recepta infalible, però de moment, a Barcelona han fet 5.000 adhesius amb un missatge ben clar: publicitat no, gràcies.
Els que estiguin farts 'i no són pas pocs- d'aquesta mena de bustiades indiscriminades, poden col·locar un adhesiu a la bústia demanant que no se'ls remeti aquest tipus de correspondència. S'han editat especialment cinc mil adhesius amb el lema "Publicitat no, gràcies", que es distribuiran a la seu del Centre de Recursos Barcelona Sostenible, situada al carrer .
Tot i que l'anomenada publicitat comercial directa a les bústies està regulada des del març de 1999 per l'Ordenança General de Medi Ambient de Barcelona, i que diversos municipis també tenen reglaments similars, són molts els ciutadans que a hores d'ara continuen trobant-se les bústies de casa seva plenes de les ofertes més diverses, que van dels insuperablement barats cigrons del supermercat de la cantonada, a un pis a Mallorca de 'regal' en règim de multipropietat.
Les associacions de consumidors recomanen, abans que res, que les comunitats de propietaris es posin d'acord per posar un cartell clar i explícit que digui 'Publicitat comercial, no'. Però això tampoc és garantia. La publicitat continua omplint les bústies. Instal·lar-ne una de segregada és una altra opció, potser més eficaç, encara que no al 100%. Les queixes continuen. La publicitat massiva és un fenomen emprenyador, fins i tot enervant, però deu tenir alguna mena de sortida, que la fa tant resistent. Tothom reconeix la dificultat evident d'encarar aquest problema. Fa uns anys ens queixàvem que les bústies de casa estaven plenes fins al capdamunt, ara ho continuem fent, però a més hi hem afegit el col·lapse d'una altra mena de bústia, l'electrònica.
Són fenòmens diferents, no cal dir-ho, però coincideixen en una cosa: es tracta d'una oferta no demanada. En el cas de les bustiades físiques, però, es generen, a més, un gran nombre de residus perfectament prescindibles que perjudiquen de forma clara el medi. En el cas de les virtuals [aquí teniu un bon recurs per lluitar-hi] aquest perjudici és força menor, tot i que és evident que les víctimes dels correus massius a internet 'els emprenyadors spam- triguen força més estona 'i per tant gasten més energia- a baixar els correus.
En general, l'administració ha intentat reduir al màxim la producció de residus de paper que la publicitat comercial directa a les bústies i la directa per via postal. Tot i que el resultat d'aquesta mena d'iniciatives ha estat força irregular, és interessant fer un repàs de les accions possibles: per començar, és bo saber que es prohibeix expressament deixar la publicitat al terra dels vestíbuls i dels portals de les finques. Posar la publicitat a les bústies particulars, però, no és una activitat irregular, excepte, i d'això cal prendre'n bona nota, quan n'hi ha una d'específicament senyalitzada o quan hi ha un rètol que explícitament ho determini; un rètol com el que ara ha repartit l'Ajuntament de Barcelona.
Igualment, les ordenances especifiquen que el material publicitari s'ha de plegar adientment, tenint en compte la grandària habitual de la boca de les bústies i es remarca que, igualment, el material publicitari no es pot plastificar ni introduir en bosses de plàstic o sobres plastificats, amb l'objectiu de facilitar-ne el posterior reciclatge. No cal dir que aquesta és una mesura que té un compliment 'diguem-ne- força escàs.
Un cop usat, el material publicitari passa a tenir la consideració de residu municipal i el seu destí preferent ha de ser el reciclatge. A aquests efectes, es pot llegir en l'ordenança, les comunitats de propietaris poden instal·lar en el vestíbul o portal de la finca, un contenidor específic per recollir el material publicitari usat i facilitar-ne així la recollida porta per porta.
A Barcelona, les empreses distribuidores d'aquesta mena de publicitat han de comunicar-ho prèviament a l'Ajuntament, i estan obligades a identificar-se amb claredat i, en especial, a tenir un telèfon a disposició del ciutadà. Això dóna una arma al ciutadà per posar-se en contacte amb aquesta empresa i demanar que no li enviïn més publicitat o en el cas que les coses vagin a més, fins i tot per denunciar-la.
Alguns 'bots' interessants:
Ordenança General de Medi Ambient de Barcelona.
Ordenança de la publicitat comercial a Olot.
Ordenança de la publicitat comercial a Mataró.
Pàgina del govern d'Aragó.
Els que estiguin farts 'i no són pas pocs- d'aquesta mena de bustiades indiscriminades, poden col·locar un adhesiu a la bústia demanant que no se'ls remeti aquest tipus de correspondència. S'han editat especialment cinc mil adhesius amb el lema "Publicitat no, gràcies", que es distribuiran a la seu del Centre de Recursos Barcelona Sostenible, situada al carrer .
Tot i que l'anomenada publicitat comercial directa a les bústies està regulada des del març de 1999 per l'Ordenança General de Medi Ambient de Barcelona, i que diversos municipis també tenen reglaments similars, són molts els ciutadans que a hores d'ara continuen trobant-se les bústies de casa seva plenes de les ofertes més diverses, que van dels insuperablement barats cigrons del supermercat de la cantonada, a un pis a Mallorca de 'regal' en règim de multipropietat.
Les associacions de consumidors recomanen, abans que res, que les comunitats de propietaris es posin d'acord per posar un cartell clar i explícit que digui 'Publicitat comercial, no'. Però això tampoc és garantia. La publicitat continua omplint les bústies. Instal·lar-ne una de segregada és una altra opció, potser més eficaç, encara que no al 100%. Les queixes continuen. La publicitat massiva és un fenomen emprenyador, fins i tot enervant, però deu tenir alguna mena de sortida, que la fa tant resistent. Tothom reconeix la dificultat evident d'encarar aquest problema. Fa uns anys ens queixàvem que les bústies de casa estaven plenes fins al capdamunt, ara ho continuem fent, però a més hi hem afegit el col·lapse d'una altra mena de bústia, l'electrònica.
Són fenòmens diferents, no cal dir-ho, però coincideixen en una cosa: es tracta d'una oferta no demanada. En el cas de les bustiades físiques, però, es generen, a més, un gran nombre de residus perfectament prescindibles que perjudiquen de forma clara el medi. En el cas de les virtuals [aquí teniu un bon recurs per lluitar-hi] aquest perjudici és força menor, tot i que és evident que les víctimes dels correus massius a internet 'els emprenyadors spam- triguen força més estona 'i per tant gasten més energia- a baixar els correus.
En general, l'administració ha intentat reduir al màxim la producció de residus de paper que la publicitat comercial directa a les bústies i la directa per via postal. Tot i que el resultat d'aquesta mena d'iniciatives ha estat força irregular, és interessant fer un repàs de les accions possibles: per començar, és bo saber que es prohibeix expressament deixar la publicitat al terra dels vestíbuls i dels portals de les finques. Posar la publicitat a les bústies particulars, però, no és una activitat irregular, excepte, i d'això cal prendre'n bona nota, quan n'hi ha una d'específicament senyalitzada o quan hi ha un rètol que explícitament ho determini; un rètol com el que ara ha repartit l'Ajuntament de Barcelona.
Igualment, les ordenances especifiquen que el material publicitari s'ha de plegar adientment, tenint en compte la grandària habitual de la boca de les bústies i es remarca que, igualment, el material publicitari no es pot plastificar ni introduir en bosses de plàstic o sobres plastificats, amb l'objectiu de facilitar-ne el posterior reciclatge. No cal dir que aquesta és una mesura que té un compliment 'diguem-ne- força escàs.
Un cop usat, el material publicitari passa a tenir la consideració de residu municipal i el seu destí preferent ha de ser el reciclatge. A aquests efectes, es pot llegir en l'ordenança, les comunitats de propietaris poden instal·lar en el vestíbul o portal de la finca, un contenidor específic per recollir el material publicitari usat i facilitar-ne així la recollida porta per porta.
A Barcelona, les empreses distribuidores d'aquesta mena de publicitat han de comunicar-ho prèviament a l'Ajuntament, i estan obligades a identificar-se amb claredat i, en especial, a tenir un telèfon a disposició del ciutadà. Això dóna una arma al ciutadà per posar-se en contacte amb aquesta empresa i demanar que no li enviïn més publicitat o en el cas que les coses vagin a més, fins i tot per denunciar-la.
Alguns 'bots' interessants:
Ordenança General de Medi Ambient de Barcelona.
Ordenança de la publicitat comercial a Olot.
Ordenança de la publicitat comercial a Mataró.
Pàgina del govern d'Aragó.
