La sostenibilitat, un regal

Des de finals de novembre els ciutadans exercint, potser més que cap altra època de l'any, el seu paper de consumidors comencem un ball pactat, un joc de regles ben definides, on els comerciants exerceixen un paper quasi sacerdotal, oferint-nos un espai màgic de llums i música, dintre del qual ens deixem seduir. I així, embolcallats per carrers resplendents s'endinsem, com qui entra per primera vegada en una església, en una atmosfera quasi de pau, en un misteriós viatge espiritual, en una litúrgia comercial satisfactòria, complaent, però rotundament contradictòria. La contradicció rau en les dades: L'enquesta sobre el clima comercial que realitza anualment la Generalitat de Catalunya preveu que durant les festes de Nadal i reis els catalans gastarem uns 4.200 milions d'euros, uns 644 Euros per persona, tal i com es pot veure en aquesta notícia. Tota aquesta cerimònia de consum, aquest ball de ritme perfecte, més enllà de consideracions ètiques respecte a la vertadera essència del Nadal, té un efecte devastador sobre l'entorn difícilment justificable i en absolut assumible donades les condicions objectives en les què ens trobem. Per això, i cada cop més, des de diverses entitats ecologistes s'insisteix en la necessitat de ser conscients de l'impacte ambiental, i per tant social que produeixen els hàbits de consum nadalencs. En aquest sentit, Vicent Vilana, responsable de l'àmbit de residus d'Ecologistes en Acció, insisteix que el problema cabdal és l'excessiu consum d'energia que té lloc en aquestes dates i l'augment descontrolat dels residus. Aquesta mateixa entitat ha publicat un recull de consells per a reduir l'impacte ambiental, i fomentar hàbits sostenibles per Nadal. Ornamentació En aquest sentit, una de les agressions més directes que pateix l'entorn en aquestes festes és la utilització d'arbres, molses o grèvols per a la decoració. Tenir un arbre de Nadal a casa té un alt cost per a la natura, ja que difícilment es podrà recuperar després de festes. A més per la producció d'aquest arbres d'utilitzar i tirar (més de 2.000.000 al any) als vivers s'han fet servir grans quantitats de fertilitzants i pesticides. Respecte al grèvol, té un gran valor ecològic, i la seva utilització pel Nadal ha fet que diverses espècies de fauna silvestre no tinguin refugi i aliment i per tant es troben en greu perill d'extinció. La molsa, utilitzada freqüentment als pessebres, és també cabdal per a la natura perquè contribueix a la formació i conservació del sòl, ja que reté una gran quantitat d'aigua, creant un microambient favorable a la germinació de llavors. Consum energètic D'altra banda també és realment important reconsiderar el consum energètic destinat a l'enllumenat públic i privat que s'utilitza en aquestes festes. A Catalunya l'enllumenat de Nadal suposa un cost energètic de 3,61 milions d'euros, un increment del 30% respecte al consum habitual. El consum privat, destinat principalment a calefacció i decoració també augmenta de forma important. Per això cal recordar que l'energia no és neta, que la seva producció és causa de bona part de les agressions que pateix la natura, i que per tant exigeix que se'n faci ara, com la resta de l'any, un ús racional. Les pràctiques recomanades per entitats públiques i diverses organitzacions ecologistes podrien semblar, en alguns casos obvietats, si no fos perquè encara no han estat assumides pel gros de la població. Ens referim a hàbits de consum energètics respectuosos com ara no mantenir llums encesos, siguen decoratius o no, quan no els necessitem o no hi som a casa; utilitzar la calefacció de forma responsable, aïllar correctament les finestres i portes, adquirir electrodomèstics de baix consum energètic i utilitzar els petits electrodomèstics, com ara el forn, de manera racional, aprofitant al màxim la seva funció. Un altre tema important és la necessitat d'utilitzar enllumenat de baix consum energètic. En aquest sentit, tot i que al consum privat aquesta pràctica d'estalvi encara no està suficientment estesa, es comença a utilitzar de manera generalitzada a la major part d'ajuntaments catalans en l'enllumenat de carrer. Podem destacar que l'enllumenat del centre de la ciutat de Barcelona, un dels focus de la campanya comercial de Nadal, ha aconseguit, a través de bombetes de baix consum, reduir en un 25% des de l'any 2000 la despesa energètica. No obstant això, des de Ecologistes en Acció es considera que no és en absolut suficient i es posa de manifest la necessitat d'una major implicació pública en l'eficiència energètica en tots els àmbits. Ja que consideren que la major part d'edificis oficials, i no només en dates nadalenques, són exemples de malbaratament d'energia en temes com la calefacció o la il·luminació. Una altra manera d'estalviar energia és, sens dubte, reduir la compra de productes innecessaris, ja que per a la seva fabricació evidentment és necessària l'energia. I si parlem de compra de productes per Nadal estem parlant fonamentalment de la compra de regals. El regal A mig camí entre la demostració d'afecte i el compromís la de regalar és la tradició per excel·lència del Nadal. Fa ja setmanes que amb més o menys pudor ens deixem enlluernar per la sensualitat dels recipients de perfums i el tacte de les joies. I busquem el llibre adient, el disc idoni en una mena de competició social per fer el regal perfecte, millor que el de l'any passat. En definitiva són molt pocs els qui aconsegueixen resistir-se a dedicar una part important del pressupost a la compra de regals. Aquesta pràctica si es converteix en una compra absolutament irresponsable o compulsiva, no només perd gran part del seu sentit sinó que té un impacte greu i immediat sobre l'entorn. Per això a l'hora de regalar hem de tenir present la necessitat de comprar articles respectuosos amb el medi ambient. Per tant cal exigir sempre informació sobre l'origen, procés de fabricació i materials. Cal per tant triar productes fets amb tecnologia neta i amb materials reciclables. I evitar les joguines amb piles, pel seu gran poder contaminant quan esdevenen residu. En aquest sentit, un dels problemes més greus és l'impacte ambiental que produeixen els residus provinents d'envasos i embolcalls, que en aquestes dates són una part important del reclam estètic dels productes. En poques dies els contenidors quedaran plens de grans capses i embalatges que són, sens dubte, un problema seriós per al medi. Les dimensions s'entenen només amb una dada: més d'un 48% del fem domèstic total són envasos. Aquest percentatge creix constantment i pel Nadal es dispara. Per tant val la pena ser conscients que comprem el contingut i no l'envàs, i que amb el nostre regal també "regalem" a l'altra persona la necessitat de reciclar. En qualsevol cas cal triar sempre materials que puguin ser reciclats totalment i seguir una regla d'or: pocs envasos i sempre reutilitzables. Respecte al paper de regal costa igualment resistir-s'hi però és imprescindible optar per un paper senzill que pugi ser reciclat amb facilitat, i que no contingui plàstics o elements metal·litzats que són impossibles de tractar. Per a gent sense complexos és molt adequat reciclar un regal que ja tinguem a casa, i atrevir-se a elaborar manualment regals i embolcalls amb materials reciclats. Comerç just, regalar justícia Si aprofundim en el concepte de sostenibilitat, cercant en aquestes dates un comportament ètic ambiental en les nostres compres, irremeiablement arribarem d'arrel al concepte de justícia social respecte a l'origen dels productes. I a la necessitat de saber que amb un gest senzill a l'hora d'escollir el que comprem estem denunciant la marginació de certes comunitats de treballadors i evitant l'explotació en qualsevol part del món. En aquest sentit cal parlar del Comerç just, una proposta alternativa al comerç internacional convencional basada en garantir als productors dels països menys desenvolupats una compensació justa per la seva feina, assegurant-los un mitjà de vida digne i sostenible i respectant els seus drets laborals. Les diferents organitzacions de comerç just treballen amb criteris que les diferencien del comerç tradicional i que garanteixen: Que no es donen situacions d'explotació laboral infantil; que els treballadors rebin un salari just d'acord amb el treball tant si és artesà com provinent de l'agricultura; la mateixa retribució per a dones i homes; el respecte al Medi Ambient, fent un tractament sostenible de la terra sense forçar-la amb pesticides o plaguicides per a que la gent pugi viure dignament durant molts anys. I la participació democràtica en les decisions quan es tracta de cooperatives o grups d'artesans o treballadors. Les vendes actuals de comerç just no arriben al 1% de vendes totals, malgrat que any darrere any, i a mida que són més coneguts els seus criteris i la seva finalitat va augmentant el nombre de persones que decideixen triar aquest tipus de productes. Val a dir que un 60% de les vendes totals anuals d'aquest tipus de comerç es donen durant les festes de Nadal, des de finals de novembre fins finals de gener. La raó podria ser d'una banda l'augment del consum en general, i d'altra una certa sensibilització social en aquestes dates. De qualsevol manera, segons Albert Albiac, coordinador de comerç just a Catalunya i membre d'Intermon Oxfam, no existeix un vertader coneixement per part de la societat del que significa en realitat el comerç just. Per això insisteix en recordar que aquesta alternativa garanteix als productors dels països de Sud un salari just pel seu treball, pagant-los entre un 50 i un 60% més que el mercat tradicional, el que fa que puguin sortir de la situació de pobresa en la qual s'hi troben. Cal recordar que el mercat convencional està dirigit per les grans multinacionals compradores de productes d'alimentació, que freqüentment no donen la oportunitat d'accés al mercat a les comunitats d'artesans i agricultors més pobres, que tenen una de les seves últimes oportunitats en aquest comerç solidari. Per això cada vegada són més les petites ONGs i comunitats dels països de l' Àfrica, Amèrica i Àsia que demanen a les organitzacions poder formar part del comerç just a causa de la gran explotació que pateixen amb temes com ara el conreu de cafè, o la producció tèxtil. Però només 6 milions de persones poden avui participar, i viure dignament a través de la venda de productes d'alimentació, cafè o te, teixits o joguines. En qualsevol cas, la fita de les organitzacions que s'hi dediquen al comerç just va molt més enllà d'aquest benefici primer. El petit gest de comprar a una d'aquestes tendes és molt més que un gest de solidaritat, és una actitud de responsabilitat i implicació en la denúncia constant que aquestes organitzacions fan de les regles del comerç tradicional, que consideren injustes. La compra de productes de comerç just és pot fer a qualsevol de les tendes dedicades a tota Catalunya, a través de la pàgina web d'Intermon, i la xarxa de consum solidari. D'altra banda també es poden trobar ja alguns productes, com el cafè de la marca Equita a algunes grans superfícies. I després de Reis? Per últim caldria entrar en una qüestió ètica fonamental: el negoci dels animals domèstics. Continuem doncs parlant de consum, i del Nadal. Perquè és ara, en aquestes dates quan moltes famílies decideixen, la major part de vegades sense la preparació adequada, regalar un animal de companyia als fills. Només una dada: Més de 100.000 gossos, i 200.000 gats són abandonats cada any (segons la Fundació Purina). Una gran part d'aquests animals han estat comprats per les dates de Nadal, i en uns mesos passen del llaç vermell al voltant del coll la nit de reis a dessagnar-se sota les rodes d'un camió o rebre l'última injecció a la gossera. En primer lloc cal recordar que un animal no és un objecte, sinó un ésser amb drets. Donada doncs la superpoblació d'animals domèstics, l'abandonament constant d'adults i cadells i el sacrifici diari en moltes gosseres de l'Estat, no és un risc considerar que la compra d'un animal fomenta un negoci intrínsecament pervers. Si en tot cas es desitja conviure amb un animal de companyia, cal assegurar-se que es podrà mantenir en les condicions adients durant tota la seua vida (un gos o un gat poden viure més de 14 anys) Tenir previst que es farà amb l'animal en cas de viatge, embaràs, malaltia, etc. Ha de ser doncs, una decisió ben meditada, ja que el nostre animal serà sempre un ésser absolutament dependent de la persona que li ofereix una llar. En tot cas, una opció ètica és donar-li la oportunitat a un animal de les moltes protectores i refugis que hi ha a Catalunya, i que podem trobar a la web de la Fundació Altarriba. Totes aquestes qüestions són en definitiva només una invitació per repensar el Nadal. I gaudir aquestes festes d'una manera més conscient i respectuosa amb el medi ambient, amb els altres i sobre tot amb nosaltres mateixos. Totes les imatges d'aquest article estan extretes de la botiga d'Intermón, accessible des d'aquest enllaç.