La teledetecció dels pigments de les fulles permetrà millorar els models de canvi climàtic

09/02/2017 - 11:43

Un equip internacional que ha codirigit Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha desenvolupat un nou mètode per monitoritzar com varia l’activitat fotosintètica de les coníferes perennes al llarg de l’any. Aquesta nova tècnica, basada en l’anàlisi d’imatges de teledetecció obtingudes des de satèl·lits, permetrà millorar els models globals de captació de carboni atmosfèric i fer projeccions més acurades sobre el canvi climàtic.

 

Les coníferes de fulla perenne —com pins, avets, teixos o xiprers, entre altres— són plantes en les quals la quantitat de biomassa de les fulles varia poc al llarg de l’any. Per aquest motiu, fins ara ha estat complicat copsar com canvia la fotosíntesi que aquestes fulles realitzen durant les estacions de l’any. “Això induïa a errors o imprecisions en els models fotosintètics terrestres de captació de carboni”, explica Peñuelas.

Ara, els investigadors han descobert que durant els mesos més freds la proporció de clorofil·la (pigment que atorga el color verd a les fulles i responsable de fer la fotosíntesi) es redueix en favor d’uns altres pigments, els carotenoides (d’un color vermellós o ataronjat, molt presents per exemple a les pastanagues). Els investigadors de l’equip han desenvolupat un mètode per a la teledetecció de la quantitat de clorofil·la i carotenoides des de satèl·lits, i registrar així arreu els canvis estacionals en la proporció d’aquests pigments.

Aquests canvis estacionals dels pigments coincideixen molt bé i segueixen el mateix patró que la taxa fotosintètica i per tant que la producció primària bruta de l’ecosistema (quantitat total de CO2 fixada mitjançant la fotosíntesi). Tant la taxa fotosintètica com la producció primària bruta són dades que donen informació i formen part dels models de captació de diòxid de carboni atmosfèric, el principal gas d’efecte hivernacle responsable del canvi climàtic. Per tant, la teledetecció de la proporció dels pigments de les fulles permetrà ara estimar millor la quantitat de carboni que els ecosistemes capturen al llarg de l’any.

Aquest nou ús de les imatges de teledetecció permetrà, a més, tenir dades a major escala i més sovint que les que actualment s’obtenien amb mesures sobre el terreny. D’aquesta manera “es podran fer projeccions més ajustades i models més precisos de captació de carboni a escala mundial, la qual cosa és especialment important en un context on l’escalfament global accelera el canvi climàtic i altera els cicles i l’activitat fotosintètica de les plantes”, conclou Josep Peñuelas.

Més informació:
Gamon, J.A., Peñuelas, J. et al. “A remotely sensed pigment index reveals photosynthetic phenology in evergreen conifers”. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 113 núm. 46. DOI: 10.1073/pnas.1606162113

Imatge: El pi negre (Pinus uncinata) és una conífera típicament d’alta muntanya, present als Pirineus. Autor: Lluís Comas


 

Relacionats

Acte

Ruta: La nit dels ratpenats a Collserola

07/07/2017 - 18:30
Centre d'Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola
Notícia

La Generalitat de Catalunya dóna suport al món local en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica a través dels fons europeus FEDER

El Govern cofinançarà amb més de 42 milions d'euros 36 projectes locals per afavorir l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic.Aquests projectes estan impulsats per 31 ens locals, entre els quals les 4 diputacions, el Conselh Generau d'Aran, 12 consells comarcals i 14 ajuntaments

Notícia

Les ciutats posen en perill milions d’anys d’història evolutiva dels ocells

Fotografia 1: Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)

Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles.

Butlletí