La Trobada de plataformes dels Països Catalans aposta pel decreixement

Els debats i les preocupacions que s'han sentit durant els tres dies de la Trobada d'entitats i plataformes de defensa del territori dels Països Catalans han estat marcats per la necessitat de canviar el model de desenvolupament actual. Sandra Saura, portaveu de la trobada, explicava a Sostenible que els assistents han coincidit en valorar que l'actual model és insostenible tant pel que fa a infraestructures, urbanisme o energia. D'aquí s'explica que en la Declaració del Vallès (descarregable aquí) aprovada el dia de cloenda, s'hagi posat l'accent en la crítica al model socioeconòmic imperant, el qual segueix comportant un greu desgavell territorial, econòmic, ambiental, cultural i social. Cerdanyola del Vallès ha estat la ciutat que ha acollit aquesta vintena edició els dies 23, 24 i 25 de març de la Trobada de plataformes i entitats. Més de 300 persones s'han inscrit i han passat per la trobada, dada que Sandra Saura valora molt positivament perquè és l'edició en què hi ha participat més gent. I també destaca que aquestes persones provenien d'un ampli ventall d'entitats: han comptabilitzat representants de fins a 60 col·lectius. Cerdanyola ha estat escollida la població per acollir la trobada perquè es troba situada a la plana vallesana, que és la zona més fràgil del Vallès. El quart cinturó, el pas del TGV, diversos vials o les urbanitzacions que continuen creixent són un bon exemple de la pressió a què està sotmès aquest territori i que exemplifica bé la situació que pateixen molts indrets dels Països Catalans. Com que la trobada es feia al Vallès, els amfitrions han estat l'ADENC i la Plataforma Salvem el Vallès. El dia més intens d'activitats va ser el dissabte 24, durant el qual es va debatre sobre l'actualitat ambiental a partir de sis eixos temàtics: mobilitat, planificació territorial, Xarxa Natura 2000, gestió de residus, polítiques energètiques i agricultura sostenible. Sandra Saura també destaca que un dels elements del programa més atractius ha estat la presència d'alguns ponents com Josep Maria Mallarach, Jaume Terrades, Pep Riera, Ramon Caral o Xavier Canosa. La participació territorial a les jornades ha estat molt àmplia i ha donat mostra de la diversitat de lluites que s'estenen arreu dels Països Catalans, un territori comú molt castigat per la pressió urbanitzadora i de grans infraestructures. Fins a Cerdanyola hi han acudit representants de la Catalunya Nord i la seva lluita contra la MAT, de les Illes, del País Valencià, de la Franja de Ponent i de la major part de comarques del Principat de Catalunya. Per cloure la trobada, el diumenge al matí els participants han fet una acció simbòlica en defensa del territori. Sobre un gran mapa dels Països Catalans, un grup disfressats d'especuladors destruïen el territori amb pisos, carreteres, les vies del TGV i camps de golf. Després l'acció continuava amb l'arribada d'un grup de persones vestides amb monos blancs i escombraven totes aquestes infraestructures contra les quals lluiten les entitats reunides el cap de setmana a Cerdanyola. Declaració del Vallès De la Trobada, les entitats en surten amb uns compromisos i reivindicacions comuns: la Declaració del Vallès, que ha de servir com a eix de treball i reivindicació fins a la propera trobada. La Declaració critica l'actual model de desenvolupament i s'adhereix a les propostes de decreixement, que cada cop obtenen més ressò com a alternativa al sistema actual. Si bé és cert la declaració està encapçalada per un lema il·lustratiu del seu contingut: 'Per una nova cultura del territori: sostenibilitat i decreixement', el mateix document critica 'l'augment del discurs i de les referències retòriques al desenvolupament sostenible per part dels governs i les administracions públiques, sense que l'acció integral dels governs s'orienti cap a les opcions del decreixement sostenible'. És per això que, tot i reivindicar l'ús d'aquest terme, els signants han volgut anar més enllà i adoptar les propostes del decreixement. Per tal de ser la veu comuna de tots els assistents, la Declaració recull una gran diversitat de reivindicacions que adreça sobretot a les institucions públiques. Aquests punts fan referència a: * conservació dels espais naturals * planificació territorial supramunicipal * pla territorial sectorial agrari * política forestal * conservació del paisatge * agilitzar la implantació de la nova cultura de l'aigua * canvi de model davant del fracàs global del model de gestió de residus * implantació d'un model energètic eficient * alternativa sostenible al model elèctric actual * model de mobilitat eficient i que minimitzi l'ocupació del territori * conreus transgènics * consum responsable * canvi del sistema de finançament dels municipis * declaració dels Països Catalans com a territori lliure de conreus transgènics * participació ciutadana A més, a través de la Declaració, les entitats i plataformes es comprometen a treballar de forma local però alhora a reforçar xarxes de comunicació entre elles. També rubriquen el seu compromís per seguir proposant alternatives al model actual i per treballar perquè la societat prengui consciència de la situació ambiental i s'impliqui en les reivindicacions. Valoració de la Declaració de Tortosa Els participants a la trobada han fet durant aquests dies revisió del que van aprovar ara fa dos anys a la Declaració de Tortosa, per avaluar quin és l'estat de les reivindicacions que van fer, i el resultat no haestat gens positiu. Sandra Saura explica que pràcticament l'única de les reivindicacions que van sortir de Tortosa i que s'ha acomplert és l'aprovació de la Xarxa Natura 2000, tot i així el balanç tampoc és massa positiu perquè consideren que té força mancances. La resta de punts acordats fa dos anys, no només no s'han complert, sinó que en la majoria d'àmbits sobre els quals mostraven preocupació la situació ha empitjorat. Un exemple el van posar els assistents de les illes Balears, on el boom urbanístic dels darrers anys és molt preocupant. Propostes de coordinació Satisfets pel resultat dels debats i el gran nombre de participants, les entitats marxen amb el compromís de millorar la coordinació entre totes perquè sigui més estable, sobretot entre les plataformes i grups del Principat de Catalunya, les illes Balears i el País Valencià. I també marxen de Cerdanyola amb el convenciment que, com diu Sandra Saura, 'cal una major mobilització de la gent per resoldre aquests conflictes ambientals' que s'han fet sentir el cap de setmana.