L'Agència Europea de Medi Ambient adverteix als polítics que no es confiïn

La Agència Europea de Medi ambient (AEMA) reclama als països europeus que no s'oblidin de les polítiques sostenibilistes al plantejar les seves estratègies de desenvolupament. L'ampliació de la UE és un repte seductor, però també un perill potencial, si no s'actua amb urgència i sensibilitat, tot intentant fer compatibles les transformacions econòmiques d'aquests països amb estratègies 'verdes' eficients i imaginatives. L'Agència ha publicat el tercer informe 'El Medi Ambient a Europa', un voluminós treball que està cridat a ser una autèntica referència. La conclusió està clara: s'estan posant en perill bona part de les consecucions de l'última dècada. Aquest és, de fet, un dels principals missatges recollits en el tercer informe de l'Agència Europea, presentat aquesta setmana a Brussel·les i que es discutirà entre els dies 21 i el 23 de maig en la conferència ministerial de Kíev (Ucraïna) sobre 'El Medi ambient a Europa'. L'informe, que estudia la situació existent en 52 països, posa en relleu que, encara que la situació a Europa ha millorat en l'última dècada (l'estudi destaca entre altres millores les 'reduccions substancials' produïdes en l'emissió de substàncies que perjudiquen la capa d'ozó i la major eficiència en la protecció dels hàbitat naturals), 'gran part d'aquestes millores poden desaparèixer' si els Governs no adopten mesures urgents per a desvincular el creixement econòmic de les pressions sobre el medi. Precisament, en l'informe es reflecteix l'escàs èxit de les polítiques dirigides a reduir els residus i subratlla que les emissions contaminants de les aigües, i en particular les derivades dels conreus, 'continuen sent un greu problema'. En particular, destaca la 'amenaça per a la biodiversitat' derivada de l'abandonament de terres produït en els països d'Europa de l'Est i Central com a conseqüència de la reestructuració econòmica. Sobre aquests països afegeix que el creixement econòmic fa més difícil que compleixin amb els compromissos nacionals per a limitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta tercera avaluació es diferencia dels informes anteriors perquè adopta un enfocament més integrat tant de les qüestions ambientals (per exemple, combinant les aigües marines i continentals i avaluant qüestions sanitàries) com dels aspectes relacionats amb la integració dels problemes del medi ambient en les polítiques sectorials, reflectint els desenvolupaments polítics registrats en aquests aspectes. També es diferencia en la seva cobertura geogràfica, ja que inclou a Àsia Central i tota la Federació de Rússia per primera vegada des que es van començar a fer aquesta sèrie d'avaluacions. En la banda positiva

S'han produït reduccions significatives de les emissions de substàncies que esgoten la capa d'ozó, a més de reduccions de les emissions a l'atmosfera, millores de la qualitat de l'aire i reduccions dels abocaments puntuals a les aigües. La protecció de la biodiversitat a través de la declaració d'espais protegits i protecció dels hàbitats també ha donat lloc a algunes millores. Aquest avanç s'ha aconseguit sobretot a través de mesures 'tradicionals' de regulació de productes (com el plom en la gasolina, el sofre en els combustibles líquids o en els catalitzadors dels cotxes) i processos de producció (com les emissions des de les centrals elèctriques, la indústria i la incineració de residus) i de la protecció d'entorns naturals importants. Aquests àmbits estan emparats per una legislació europea bé desenvolupada i en molts casos també estan directa o indirectament emmarcats en convenis internacionals. En els dotze països d'Europa de l'Est, el Caucas i Àsia Central (EECCA), la transició a l'economia de mercat ha estat lenta, però no per això es van deixar de produir canvis radicals pel que fa a les economies de planificació centralitzada anteriors. Aquests avanços han donat com resultat reduccions generalitzades de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i a Europa Central i Oriental i els països de EECCA, en una menor pressió sobre els recursos hídricos provinents de l'agricultura i la indústria i una menor quantitat d'abocaments difusos al sòl i emissions a l'atmosfera per activitats agrícoles. En aquests països, la reestructuració econòmica també ha estat el principal motor de la reducció observada en les emissions de contaminants a l'atmosfera.

El contrapunt negatiu

Com contrapunt negatiu, es detecta l'abandonament de les terres a causa de la reestructuració econòmica que s'ha produït a Europa Central i Oriental i els països de EECCA, fet que suposa una amenaça per a la biodiversitat. A més, el creixement econòmic està fent que els objectius del repartiment de càrregues dels gasos d'efecte hivernacle resultin difícils d'aconseguir per a molts països d'Europa Occidental. El desenvolupament urbà i la infraestructura de transports estan segellant el sòl i fragmentant els hàbitats en molts punts de la regió. La pesca excessiva també suposa una amenaça per als recursos naturals marins. Encara que el desenvolupament en aquestes àrees està principalment condicionat per la situació econòmica general i el desenvolupament de sectors econòmics com el transport, l'energia i l'agricultura, és probable que gran part dels avanços experimentats no puguin mantenir-se davant d'un creixement econòmic sostingut ja que és probable que s'agreugin moltes de les repercussions negatives. Aquesta tendència ja ha quedat patent en l'àmbit del transport.

Davant d'aquest panorama, el Programa de Medi ambient Europeu recomana que els països participants garanteixin que les consideracions ambientals s'integren en tots els seus processos de presa de decisions. Això requereix accions en els diferents sectors i nivells del govern i la societat, com per exemple: estratègies i plans polítics a diverses escales regionals, nacionals i d'àmbit superior; plans i accions sectorials apropiats; enfocaments específics d'integració en la gestió d'alguns sectors; una utilització flexible d'un ampli ventall d'instruments polítics d'integració, iniciatives i associacions en les quals participin els col·lectius interesats, tant dels sectors públics com privats. Els països de EECCA són conscients dels requisits de la integració, però generalment no compten amb capacitat administrativa o els recursos sufi cientes per a portar a terme iniciatives de disseny d'estratègies i plans, i molt menys per a implantar-los. Més informació:

L'informe ha estat preparat per l'Agència Europea de Medi ambient per a la Conferència Ministerial de Kíev de maig de 2003 dins del procés 'Medi ambient per a Europa' afavorit per la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE), amb el suport del grup de treball de vigilància ambiental (WGEM). Els dos primers informes de la sèrie es van publicar, respectivament, el 1995 i el 1998 per a les conferències de Sofia i Aarhus. L'informe complet de 341 pàgines en el qual es basa aquest resum és l'anàlisi general més complet sobre l'estat del medi ambient en el continent europeu. El medi ambient a Europa: tercera avaluació és un document de referència per a biblioteques, institucions acadèmiques i organismes ambientals, així com per a totes aquelles persones compromeses amb les qüestions ambientals a Europa tant des del junt de vista professional com personal. Les còpies impreses d'aquest informe es troben a la venda en les llibreries o poden també sol·licitar-se als agents de vendes de l'Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees. http://publications.eu.int/general/en/salesagents_en.htm.