16/10/2002 - 00:00
El procés d'ampliació de la Unió Europea, que en la pròxima dècada ha de passar dels 15 als 28 estats membres, és, sense dubtes, un dels grans reptes de la política continental d'aquest segle que comença. El pas de gegant que ha de fer Europa, però, té també algunes conseqüències ambientals, que afectaran els indicadors quantitatius i, sobretot, la concreció de les agendes polítiques en els pròxims anys. Ambientalment, les noves incorporacions són un fet positiu, ja que els estàndards de millora d'efectivitat, detecció i sanció s'incrementaran progressivament en nous territoris fins arribar a les quotes actuals a l'Europa occidental. A curt termini, però, la Unió Europea haurà d'afrontar, de nou, qüestions que ja donava quasi com a superades. Això és, almenys, el que conclou l'informe 82, de 21 pàgines i presentat recentment, sobre les implicacions que l'ampliació de la UE tindrà sobre el medi ambient, i que ha elaborat l'Agència Europea del Medi Ambient.
Els països candidats tenen un perfil força diferenciat, però coincideixen tots en la feblesa de les seves economies, un obstacle evident per impulsar polítiques ambientals ambicioses. La indústria pesada, a més, té un pes molt gran en aquests estats, la qual cosa genera grans problemes de contaminació (pluja àcida, contaminació d'aqüífers, etc).
S'espera, igualment, que després de la incorporació a la Unió Europea, les economies d'aquests països experimentin un important creixement. Això és bo, no cal dir-ho, però també pot tenir efectes col·laterals negatius des d'un punt de vist ambiental. La millora del nivell econòmic portarà, previsiblement, un augment del consum, que es traduirà en un increment de l'ús de l'energia, de l'explotació dels recursos naturals i de la generació de residus. En aquest sentit, els països candidats hauríen de prendre bona nota dels fracassos dels països de l'Europa Occidental, que tot just ara comencen a regirar la situació. Des del 1998, en què la Comissió Europea va fer els primers passos per apropar-se als països de l'Est, s'ha anat fent un treball previ per intentar escurçar les distàncies.
La major part de països que tenen més avançats els protocols d'ingrés formen part des de fa poc de l'Agència Europea del Medi Ambient (Turquia n'ha de formalitzar l'adhesió aviat) i ja han començat a adaptar part de les legislacions nacionals al que es demana en les directrius europees.
No tot són qüestions negatives, però: els informes de la Unió Europea, apunten que entre els països candidats hi ha grans espais naturals, comparativament, força ben preservats. Ara bé, la incògnita actual és saber si es mantindrà, o no, aquest estatus de protecció, que s'explica en bona part pel ferri poder estatal i per les baixes subvencions agrícoles que s'han donat en aquests països tradicionalment. La liberalització creixent dels mercats i l'implantació d'una política agrària comuna pot portar a un retrocés en aquest camp.
Que no s'oblidin de l'Arc Llatí!
Per una altra banda, les 56 institucions que formen part de l'associació europea d'administracions locals del mediterrani occidental 'Arc Llatí' han aprovat una declaració política en la qual valoren com 'un esdeveniment històric' la propera ampliació de la UE, però alhora esperen que aquesta ampliació 'no representi un retrocés en l'important esforç de cohesió econòmica i social que ha dut a terme la Unió fins ara'. L'aprovació de la resolució va tenir lloc dimarts, 15 d'octubre, en el decurs de la reunió del Consell d'Administració d'Arc Llatí, celebrada a la seu de la Diputació de Barcelona.
Els països candidats tenen un perfil força diferenciat, però coincideixen tots en la feblesa de les seves economies, un obstacle evident per impulsar polítiques ambientals ambicioses. La indústria pesada, a més, té un pes molt gran en aquests estats, la qual cosa genera grans problemes de contaminació (pluja àcida, contaminació d'aqüífers, etc).
S'espera, igualment, que després de la incorporació a la Unió Europea, les economies d'aquests països experimentin un important creixement. Això és bo, no cal dir-ho, però també pot tenir efectes col·laterals negatius des d'un punt de vist ambiental. La millora del nivell econòmic portarà, previsiblement, un augment del consum, que es traduirà en un increment de l'ús de l'energia, de l'explotació dels recursos naturals i de la generació de residus. En aquest sentit, els països candidats hauríen de prendre bona nota dels fracassos dels països de l'Europa Occidental, que tot just ara comencen a regirar la situació. Des del 1998, en què la Comissió Europea va fer els primers passos per apropar-se als països de l'Est, s'ha anat fent un treball previ per intentar escurçar les distàncies.
La major part de països que tenen més avançats els protocols d'ingrés formen part des de fa poc de l'Agència Europea del Medi Ambient (Turquia n'ha de formalitzar l'adhesió aviat) i ja han començat a adaptar part de les legislacions nacionals al que es demana en les directrius europees.
No tot són qüestions negatives, però: els informes de la Unió Europea, apunten que entre els països candidats hi ha grans espais naturals, comparativament, força ben preservats. Ara bé, la incògnita actual és saber si es mantindrà, o no, aquest estatus de protecció, que s'explica en bona part pel ferri poder estatal i per les baixes subvencions agrícoles que s'han donat en aquests països tradicionalment. La liberalització creixent dels mercats i l'implantació d'una política agrària comuna pot portar a un retrocés en aquest camp.
Que no s'oblidin de l'Arc Llatí!
Per una altra banda, les 56 institucions que formen part de l'associació europea d'administracions locals del mediterrani occidental 'Arc Llatí' han aprovat una declaració política en la qual valoren com 'un esdeveniment històric' la propera ampliació de la UE, però alhora esperen que aquesta ampliació 'no representi un retrocés en l'important esforç de cohesió econòmica i social que ha dut a terme la Unió fins ara'. L'aprovació de la resolució va tenir lloc dimarts, 15 d'octubre, en el decurs de la reunió del Consell d'Administració d'Arc Llatí, celebrada a la seu de la Diputació de Barcelona.
