Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

Font: ICTA

26/07/2018 - 13:17

Les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes diverses de deixalles per quilòmetre quadrat a l'estiu. L'ICTA-UAB ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Els residus generats pel turisme a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant el període estiuenc, arribant a multiplicar-se per 7 en algunes platges molt freqüentades. Així es desprèn de les dades obtingudes per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc d'un projecte europeu que pretén analitzar i proposar solucions als efectes de l'increment de les escombraries a l'estiu en vuit illes de la Mediterrània.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d'estiu. Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d'ingressos i com a generador d'ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus. Les autoritats locals busquen com fer front tant a l'elevat increment de la generació de residus com al baix nivell de classificació d'aquests per part dels turistes.

Les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges

El projecte europeu Interreg MED BLUEISLANDS està treballant per desenvolupar i elaborar mitjans eficaços, econòmicament viables i ambientalment sostenibles que permetin abordar i mitigar les conseqüències d'aquest increment estacional de residus. Subvencionat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional i dirigit pel Ministeri d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Medi Ambient de Xipre, es porta a terme a les illes de Mallorca, Sicília (Itàlia), Malta, Rab (Croàcia), Creta, Rodes i Mykonos (Grècia) i Xipre.

En el marc de l'estudi es van dur a terme 147 campanyes per analitzar els residus abandonats a les illes durant i fora de la temporada alta, avaluant la seva composició, el seu impacte en les costes i platges, i la seva influència en les instal·lacions de tractament de les aigües residuals. Segons els resultats, durant la temporada alta (de maig a setembre), els turistes llancen a les platges una mitjana 250.000 residus al dia per quilòmetre quadrat, una quantitat que augmenta fins als 316.000 residus al dia per quilòmetre quadrat de mitjana en els mesos de juliol i agost, i que contrasta amb els 81.000 restes de mitjana diària durant la temporada baixa.

Els investigadors van analitzar per separat l'impacte de l'estiu a platges turístiques (amb importants infraestructures hoteleres, restaurants i xiringuitos), platges més freqüentades per la població local (amb pocs serveis) i platges remotes (sense serveis). Mentre que les primeres acumulen al juliol una mitjana de 450.000 residus diaris per quilòmetre quadrat, les locals concentren 300.000 i les remotes 200.000 restes. La seva presència a la sorra depèn dels esforços de les autoritats per mantenir-les netes i de la freqüència amb què són netejades. Les màquines netejadores acostumen a passar diàriament per les zones de bany turístiques i cada dos dies per les platges locals, mentre que en les remotes la freqüència pot arribar a ser força baixa a causa de la llunyania del nucli urbà o de la dificultat en els accessos.

La platja de Marsaslock (Malta) ocupa el primer lloc en nombre d'escombraries deixades pels turistes

La major part dels residus que s'acumulen a la sorra de les platges són plàstics (36,8%) i burilles de cigarretes (30,6%). Aquest volum de plàstics va ser classificat i quantificat segons la seva grandària, diferenciant microplàstics (de menys de 0,5 cm de mida), mesoplàstics (de 0,5 a 2,5 cm) i macroplàstics (més de 2,5cm). Mentre que els microplàstics suposen el 9,3% del total de residus, els mesoplàstics són el 19,8% i els macroplàstics el 7,7%. La resta de les escombraries està formada per pèl·lets de plàstic (6,2%), taps d'ampolles de plàstic (3,7%), estris de plàstic com forquilles o ganivets (2,5%), o embolcalls de caramels (2,2%). La resta d'elements trobats van des cordes de plàstic, mocadors de paper, taps metàl·lics, ampolles de vidre, esponges, gots de plàstic, bastonets de cotó, vidres o tovalloletes i tampons higiènics. "Cal destacar que els pèl·lets, o petites esferes de plàstic a partir de les quals es fabriquen objectes no provenen del turisme, sinó de la indústria. Existeixen nombroses empreses productores a la zona de la Mediterrània i és possible que vagin a parar al mar a través d'abocaments o pèrdues de càrrega de contenidors que transporten els vaixells", explica Michael Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB.

Però els turistes no embruten per igual les costes de la Mediterrània. Les platges amb major acumulació de residus es troben a Malta, on en temporada alta poden arribar a acumular 600.000 diaris per km2 (7 vegades superior a la mitjana europea), seguit de Mallorca (una mitjana de 400.000 restes diaris per km2 en ple estiu), Rab (Croàcia) amb 270.000 restes; Xipre amb 113.000. En l’altre extrem, les més netes es troben a Mykonos (Grècia) amb 8.700 restes d'escombraries; Sicília (Itàlia) amb 29.000, Creta amb 49.000 i Rodes (Grècia) amb 66.000.

Mallorca pot arribar a acumular una mitjana de 400.000 restes diaris per km2 en ple estiu

Pel que fa a les platges on més escombraries deixen els turistes, la platja de Marsaslock (Malta) ocupa el primer lloc, seguit de les platges de Torà (Mallorca), Golden Bay (Malta), Es Caragol (Mallorca), Gneja (Malta) o Sunrise Beach (Xipre). Per contra, la platja més neta de les analitzades és Tsoutsouras (Creta). La investigadora ICREA de l'ICTA-UAB, Dra. Patrizia Ziveri ha recordat que tot i que es tracta d'un fenomen ben conegut, la variació estacional de la generació de residus a les illes encara no s'havia definit correctament ni s'havia determinat el seu efecte socioeconòmic i mediambiental. Sumat a la pressió humana que pateixen les illes, "l'aïllament i la falta d'espai per crear instal·lacions suposen una limitació addicional per a aquestes illes".

El projecte BLUEISLANDS té com a objectiu proporcionar respostes a totes aquestes preocupacions. En base als resultats, es proposaran solucions estratègiques per lluitar contra aquest problema a les illes. Després d'aplicar aquestes mesures, es repetiran les enquestes per avaluar els seus impactes.


 

Relacionats

Notícia

Amb retard però amb molt bons resultats va començar ahir la recollida porta a porta als primers set pobles del Segrià, la Portella, Artesa i Puigverd de Lleida, Aspa, Sunyer, Corbins i els Alamús.

Article

El passat 1 de setembre va entrar en funcionament a Masquefa el nou servei de recollida de residus, que unifica sota una única empresa la prestació dels serveis de recollida selectiva, recollida de rebuig i orgànica i recollida de poda. Al llarg del darrer trimestre de 2018, el consistori analitzarà, identificarà i actuarà en aquells aspectes del servei que requereixin d’una revisió fins que la implantació sigui completada. Per tot plegat, el consistori sol·licita un cop més la col·laboració de tothom. El procés d’implantació del nou servei s’emmarca en un procediment de millora continua per tal d’oferir el millor servei possible.

Notícia

Durant aquest mes d’octubre està previst que es reparteixin als 12 municipis berguedans on s’ha d’implantar el sistema de recollida de residus porta a porta, els kits de bujols i bosses per unitat familiar. A municipis com Gironella, Puig-reig, Bagà, Guardiola i La Pobla ja s’han començat a repartir. Les famílies reben una carta a casa amb un formulari que han de dur emplenat a l’espai per recollir els kits, que consten de diferents bujols o galledes per fer la tria selectiva.

Butlletí