Les Jornades sobre medi ambient i competitivitat econòmica analitzen el binomi empresa-entorn

Contaminació, productivitat, innovació o gestió de l'impacte ambiental són algunes de les idees que es van posar ahir sobre la taula en les Jornades sobre medi ambient i economia, que organitzava la Universitat de Barcelona amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l'associació ENT Environment and Management. El Conseller Francesc Baltasar va fer l'obertura de les conferències a la sala d'actes de la facultat de ciències empresarials i econòmiques la Universitat de Barcelona, tot recalcant la necessitat de modificar bona part dels poders productius i de consum per tal de crear un model de desenvolupament més sostenible. Baltasar va subratllar que un dels aspectes que pot incidir positivament sobre l'economia és la pròpia política ambiental. 'Les polítiques mediambientals no són neutrals: incideixen positivament o negativament en la competitivitat, en funció de com es dissenyin i del comportament ambiental dels subjectes, va recalcar. El Conseller de Medi Ambient i Habitatge va donar dades positives referents al sector del medi ambient: 'L'ocupació ha crescut el 4% de l'IVA anual i hi ha més de 50.000 treballadors en el sector ambiental. Segons l'institut d'estadística de Catalunya, la productivitat de l'àmbit del reciclatge és un 77% superior a la mitjana de la productivitat de l'economia catalana.' Un sector que Baltasar va qualificar com a 'potent'. El conseller va remarcar que aquest sector està en expansió i que segons dades dels últims estudis sobre medi a Catalunya ha tingut un creixement molt superior a la resta dels sectors productius. 'La clau d'aquest creixement rau en tres factors: el seu valor afegit, l'ocupació i la productivitat', va puntualitzar Baltasar. En el context de globalització actual el conseller va destacar el paper central de l'Estat i de la Unió Europea per aconseguir millores: 'Difícilment avançaran les polítiques mediambientals i seran competitives si les coses es fan a Catalunya d'una manera i més enllà de Catalunya d'una altra, és evident que necessitem que l'Estat jugui un cert paper de coordinació i dinamització entre Comunitats Autònomes i també, hem de destacar el paper de la Unió Europea en polítiques ambientals'. Al seu torn, Pere Lleonart, del Gabinet d'Estudis Econòmics, va explicar que 'la sostenibilitat s'ha de practicar a escala mundial' i va afegir que 'és important tenir en compte fenòmens com el de la corba ambiental de Kuznets, on s'explica que si bé en una primera etapa el desenvolupament de les empreses comporta un deteriorament del medi ambient, a partir d'un cert moment la situació s'inverteix i això repercuteix negativament en les empreses'. Consciència del cost no-ambiental Un dels estudis presentats a les jornades, l'Avaluació de l'impacte de la política ambiental sobre la competitivitat de l'economia catalana, presentat per Ignasi Puig, d'ENT Environtment and Manaement, posava èmfasi en els costos de no adopció de la política ambiental (és a dir, els efectes negatius derivats de no acomplir les polítiques ambientals). 'Adoptar polítiques ambientals té uns costos molt perceptibles a curt termini, però deixar d'adoptar-les també en té a llarg termini i són, a més a més de la degradació del medi ambient, els costos d'oportunitat que les empreses perden per a la innovació i la optimització de processos, entre d'altres' explicava Puig. Aquest estudi remarcava: 'Si bé una política ambiental pot tenir efectes negatius a curt termini sobre la competitivitat, a llarg termini s'activen mecanismes (innovació, funcionament més eficient dels mercats, major disponibilitat de recursos...) que hi tenen incidència positiva'. No obstant això, en algunes enquestes encara preval el tòpic que diu que la parella formada pels elements: competitivitat + medi ambient no s'avé gaire. Aquesta idea s'exemplifica en l'enquesta a empresaris dins el treball La situació del sector ambiental a Catalunya, presentat per Josep Tarifa de la Fundació Fòrum Ambiental, va posar de manifest la dualitat de la opinió dels empresaris envers les polítiques ambientals: un 60% dels empresaris enquestats el 2004 opinaven que la normativa ambiental tenia massa canvis; un 50% que era contradictòria i un 40% que era clara. Dins del mateix estudi on s'enquestava als empresaris sobre les principals dificultats del compliment de la normativa ambiental: un 77% opinava que hi havia una manca d'aplicació rigorosa coherent amb les lleis ambientals; un 50% que les Administracions públiques tenien molta dificultat per aplicar les polítiques ambientals i un 44% dels empresaris opinava que hi havia manca de voluntat de canvi per part dels mateixos empresaris. Aquest estudi acabava donant com a argument important per al compliment de la normativa ambiental, la hipòtesi de Porter (1994): 'Les regulacions ambientals poden millorar la situació competitiva d'un país mitjançant l'ús més eficient dels recursos i la innovació tecnològica'. Ricard Fernàndez, secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge va voler destacar que les polítiques mediambientals serveixen per fer una inversió ecològica de cara al futur: 'Cal ser conscients dels costos del no-ambient, pels grans riscos que comportarien per a la salut dels catalans, per l'atractiu turístic del nostre país, per la suficiència energètica i hídrica de les nostres llars i les nostres empreses i pel futur de la vida del planeta' va sentenciar. D'altra banda, Joan Tugores, del Departament de Teoria Econòmica de la UB, ponent també de les jornades, va destacar que 'les conseqüències no aplicar la normativa ambiental formen un cercle viciós molt perjudicial per a les empreses i la societat i la manera de trencar-lo és entenent que sostenibilitat, medi ambient i competitivitat van de la mà i no s'exclouen sinó que són compatibles'.