03/05/2006 - 00:00
Tan sols en els anys 1984 i 1985 van sorgir en tot el món la mateixa quantitat d'ONG que entre 1909 i 1984. A l'estat espanyol, la dècada dels 80 es va caracteritzar també pel naixement de nombroses organitzacions no governamentals que, en aquests últims anys, han crescut i evolucionat al mateix temps que s'ha establert un model internacional basat en polítiques de caràcter neoliberal.
En aquest context, és necessari preguntar-se si les ONG, sense voler ni adonar-se, s'han convertit en una eina més del sistema per perpetuar aquestes polítiques que generen desigualtat. Carlos Gómez Gil, sociòleg que des de fa anys analitza la realitat de les organitzacions espanyoles, va posar sobre la taula aquest debat en un acte de la plataforma Àgora Nord-Sud, organitzat precisament per reflexionar sobre el desenvolupament, la coherència i el paper de les entitats de desenvolupament en la globalització.
Carlos Gómez Gil és sociòleg, professor del Departament d'Anàlisi Econòmica Aplicada de la Universitat d'Alacant i director del Seminari Permanent d'Immigració d'aquest centre. Des de fa anys analitza la realitat de les ONG de cooperació a Espanya, ha presidit l'entitat Alacant Acull i en l'actualitat és responsable de l'àrea de cooperació al desenvolupament de l'organització Bakeaz.
En general, explica Gómez Gil, 'el concepte 'ONG' està cada vegada més desdibuixat perquè s'usa per a moltes coses i aglutina entitats amb valors, fins i orígens molt diversos' i 'cada vegada són més les institucions alienes als valors reals d'una ONG ques s'emparen en aquestes sigles per a la seva actuació'.
Segons Carlos Gómez Gil, a Espanya aquesta realitat també es dóna i avui dia el terme ONG es refereix tant a ONGD i entitats d'acció social, com a grups que s'organitzen per a qualsevol altra activitat. En aquest context, hi ha 'contradiccions', com que 'les ONG creixin al mateix temps que hi ha una crisi en els moviments participatius tradicionals, que augmenti el nombre d'ONG al temps que aquestes s'allunyen de l'àmbit de la política, que rebin diners públics mentre qüestionen algunes polítiques de l'Estat...'
Sobre la relació amb les autoritats públiques, Gómez Gil adverteix d'una 'dependència institucional extraordinària" que fa que organitzacions que comparteixen les mateix finalitats 'competeixin pels recursos econòmics'. 'Hi ha una submissió econòmica a l'Estat i una escassa acció per aconseguir recursos propis, que s'accentua amb la concentració econòmica dels fons governamentals en un nombre reduït d'entitats' afirma aquest sociòleg i professor de la Universitat d'Alacant, que alerta que les ONG augmenten els seus recursos 'però no la seva base social ni els seus espais de participació'.
D'aquesta manera, es tracta de recordar als Governs que són els responsables d'oferir un mínim de serveis als ciutadans i de recodar també a algunes entitats que 'no han d'apropiar-se de parcel·les que són responsabilitat dels Estats a canvi de fons', afegeix Carlos Gómez Gil, que diu que 'només des de la subvenció del projecte no és possible transformar res'.
La relació amb les empreses, un aspecte clau
Però en opinió de Gómez Gil, la reflexió de les ONG sobre la seva relació amb altres actors no ha de referir-se únicament a l'Estat sinó també a les empreses. El debat, apunta, ha de ser seriós i 'serè', i tractar temes com 'l'assimilació del llenguatge de la banca en les ONG, que fa que s'arribi a eslogans com 'salva'm del patiment per 12 euros al mes''.
En aquests moments, comenta Carlos Gómez Gil, 'les cessions que s'estan fent cap als capritxos de les empreses i el mercat són molt importants' i el llenguatge empresarial s'ha assimilat en les ONG de tal manera que molts dels missatges de les organitzacions 'incompleixen sistemàticament el codi de conducta' de les entitats.
Tot això es tradueix en 'un perillós procés d'acomodació d'ONG als interessos del capitalisme global, en la contribució de l'expansió dels valors del mercat i en la necessitat de regular encara més la tasca i el llenguatge de les organitzacions no governamentals', defensa Gómez Gil.
La solució està en les pròpies ONG
Com explica Carlos Gómez Gil, la principal contradicció és la presència d'ONG 'sanes en societats malaltes' i l'existència d'organitzacions 'que s'alimenten del sentiment de bon samarità que portem a dins i els dirigents de les quals engreixen des de l'entitat que presideixen'.
Per aquest motiu, afegeix, els canvis només es poden fer 'des de dins, sent conscients d'on estem' i pensant que potser 'moltes de les coses que fins ara es consideraven inqüestionables no ho són'. Segons Gómez Gil, el primer pas per iniciar aquest procés és que les ONG a l'estat espanyol 'es rearmin ideològicament', deixant enrere la seva neutralitat i qüestionant certes polítiques del model de globalització neoliberal però, al mateix temps, aprofitant les capacitats que aquest model ofereix, com les noves tecnologies per a la comunicació.
