07/06/2007 - 00:00
El dilluns dia 3 es va iniciar a Olot la Cinquena Setmana Catalana d'Educació Ambiental. Es tracta d'un esdeveniment bianual organitzat per la Fundació d'Estudis Superiors (FES), el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i amb la col·laboració de la comunitat educativa de la comarca. Enguany, el tema de la Setmana és la vegetació i pretén respondre a les necessitats de professors de totes les etapes de l'ensenyament, a estudiants universitaris i a professionals de l'educació no formal. En l'acte inaugural s'ha volgut recordar la figura d'Oriol de Bolós mort el passat 22 de març.
Una figura clau en la divulgació de la botànica
'Cal homenatjar Oriol de Bolós per dos grans aspectes: per la seva extraordinària obra científica i per la seva manera de treballar, arrelada a la terra i a la cultura popular'. Amb aquestes sentides paraules, Miquel Riera, va iniciar la l'acte de record al biòleg olotí, considerat el refundador de l'escola botànica catalana.
El fet d'iniciar la Setmana catalana d'educació ambiental amb un homenatge a Oriol de Bolós era pràcticament una obligació. Per tres grans motius: per ser natural d'Olot i un defensor de la Zona Volcànica de la Garrotxa; per la temàtica de les jornades; i finalment, pel seu paper imprescindible en la divulgació dels coneixements botànics.
Per Francesc Bassols, biòleg del Parc natural de la Zona Volcànica, 'més enllà de la seva vasta obra, reflex d'una capacitat de treball brutal, cal valorar el seu compromís i la seva tasca de traduir i posar a l'abast de la societat el seu coneixement'. Aquest compromís, el va demostrar juntament amb el geòleg Solé i Sabarís, en donar suport activament a la campanya de preservació dels volcans garrotxins. Miquel Riera, un dels impulsors de la lluita per la creació del Parc natural, recorda que el posicionament del biòleg li va costar amenaces, un incendi a la seva finca així com un intent d'agressió física en un acte.
El paper 'd'aquesta autèntica eminència' -com el va qualificar Bassols- 'ha permès que la flora dels Països Catalans sigui la més ben descrita i documentada d'Europa'. Així mateix els ponents van destacar l'impuls a la normalització de la terminologia científica en la nostra llengua i la seva gran preparació humanística.
Necessitat d'innovació en l'educació ambiental
Lluís del Carmen, professor de didàctica de les ciències naturals i coordinador de la Setmana, considera que actualment un dels reptes de l'educació ambiental és fer entendre la relació tan estreta que existeix entre humans i vegetació. En aquest sentit qualifica de 'gran mèrit' el paper dels botànics catalans com Oriol de Bolós, Pius Font i Quer o Francesc Masclans entre altres en el coneixement de les comunitats vegetals, però considera que 'actualment cal anar més enllà'. Del Carmen, emfatitza la necessitat de recuperar les vivències agroforestals d'un coneixement tradicional que es perd i que cal revifar amb una 'nova manera de sortir al camp'. Un exemple que considera aclaridor és el fet que en als arxius de l'escola Malagrida d'Olot, es van localitzar recentment els materials educatius de tres assignatures pràctiques: horticultura, jardineria i gestió de terraris. Aquests tallers, que avui en dia es considerarien pràctiques innovadores, es realitzaven a l'època de la Segona República.
La voluntat de reformular part de les activitats d'educació ambiental es fa patent en el programa d'actes. En aquest sentit destaca la gran importància que s'ha donat a les sortides de camp i a la realització de tallers pràctics d'horticultura ecològica i d'utilització de plantes silvestres entre altres. Així mateix, s'han volgut introduir en les quatre ponències científiques, aspectes del món vegetal que habitualment no formen part dels programes d'educació ambiental: la dinàmica del paisatge, el paper dels fongs en els boscos, el 'món verd urbà' i l'efecte de l'augment de la superfície forestal en els cabals dels rius.
Nous paradigmes que trenquen esquemes
La jornada inaugural va comptar amb la primera de les quatre sessions científiques. Es tractava de la ponència 'La vegetació i els recursos hídrics' de la investigadora de l'Institut Jaume Almera ' CSIC Pilar Llorens. La recerca d'aquesta geògrafa, conjuntament amb el geòleg Francesc Gallart s'ha orientat a l'anàlisi de fluxos entre sòl, vegetació i atmosfera.
La necessitat de repensar el paper de l'educació ambiental i sobretot de comprendre les relacions entre societat i medi ambient es va fer patent amb la tesi aportada per Pilar Llorens. En un estudi realitzat a la conca de l'Ebre s'ha demostrat la relació entre l'augment de superfície forestal a les capçaleres 'per l'abandonament de les activitats primàries- i la disminució del cabal del riu. Les conclusions de l'estudi, malgrat ser pioner al nostre país, estan en la mateixa línia d'un centenar de projectes realitzats al llarg del segle XX arreu del món.
Per Pilar Llorens, el fet que l'augment de bosc pugui suposar que els cabals de base disminueixin és una mostra que el medi ambient el cal entendre de forma integral. En aquest sentit va alertar de visions parcials que només veuen en els arbres un embornal de diòxid de carboni. Curiosament, aquesta visió que podria trencar amb la tradició de plantar un arbre com a l'acció més simbòlica de protecció del medi, arribava pocs dies després de la presència d'Al Gore a la primera Trobada internacional 'd'Amics dels Arbres'.
Breu biografia d'Oriol de Bolós
Oriol de Bolós i Capdevila (Olot, 1924), llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona i va ser catedràtic de Fitografia i Ecologia Vegetal des del 1953. El seu mestre fou Josias Braun-Blanquet -creador de la fitosociologia- i es va convetir en l'introductor d'aquesta disciplina a Catalunya i un dels primers promotors de la cartografia de la vegetació al país. Altrament, va ser continuador de l'escola de Pius Font i Quer i director de l'Institut Botànic de Barcelona des de 1967 al 1894. Oriol de Bolós va publicar unes dues-centes publicacions, en les quals destaca la Flora dels Països Catalans, en col·laboració amb Josep Vigo. Entre altres reconeixement va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994). Font: Institut d'Estudis Catalans (IEC)
