09/05/2003 - 00:00
Just un any després de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible (WSSD) de Johannesburg, bona part de la comunitat ambiental internacional s'ha trobat a l'Havana (Cuba) on, del 25 d'agost al 5 de setembre, té lloc la Sisena sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (UNCCD). A Johannesburg va quedar clar que la lluita contra la desertificació era una de les claus per assolir els Objectius del Mil·lenni que, entre d'altres, preveuen reduir a la meitat a la pobresa de cara a l'any 2015: la conferència d'aquests dies ha servit per concretar-ho.
L'ONU ha aprofitat per reclamar una major atenció política sobre aquest fenomen, que ja es considera una de les conseqüències més dramàtiques del canvi climàtic. A l'Havana ha quedat clar que la degradació de les terres arreu del món té una gran importància política, atesa la seva dimensió global i les pèrdues impressionants que povoca en el sector primari. L'alimentació de molts països penja d'un fil per aquest motiu.
Fidel Castro, president de la República de Cuba i Hugo Chávez, president de Veneçuela, a més d'onze caps d'estat i de govern més, van aprofitar per reclamar més recursos per a lluitar contra la desertificació. Tot i que, com es veu, la presència de grans personalitats polítiques va ser més aviat discreta, la conferència de l'Havana ha servit per definir alguns aspectes interessants.
Per exemple, la decisió de convertir el Fons per al Medi Mundial (FMAM) en el mecanisme financer de la Convenció, així com l'atenció particular que es va donar a la poblemàtica de les petites illes.
Per una altra banda, la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Salvatges (CEM) i la UNCCD van arribar a un memoràndum d'entesa amb vista a intensificar la col·laboració i una major coherència entre les iniciatives de les dues institucions.
També s'ha aprofitat per refermar l'acord de col·laboració entre la convenció i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Aquesta, segons es va comprometre, millorarà els sistemes d'observació de les condicions meteorològiques, climàtiques i hidrològiques. La idea és arribar a tenir bons instruments de gestió i prevenció, a l'abast dels països més pobres.
S'han registrat a la Conferència uns 1.500 representants de governs, organitzacions i periodistes. Més de 110 països hi van ser representats.
La UNCCD va ser adoptada com a seguiment de la Conferència de Rio, el 1992, i va entrar en vigor el 1996. La Convenció, formada per 190 països parts, és l'únic instrument jurídic internacional vinculant que aborda la qüestió de la desertificació i les sequeres recurrents.
Fidel Castro, president de la República de Cuba i Hugo Chávez, president de Veneçuela, a més d'onze caps d'estat i de govern més, van aprofitar per reclamar més recursos per a lluitar contra la desertificació. Tot i que, com es veu, la presència de grans personalitats polítiques va ser més aviat discreta, la conferència de l'Havana ha servit per definir alguns aspectes interessants.
Per exemple, la decisió de convertir el Fons per al Medi Mundial (FMAM) en el mecanisme financer de la Convenció, així com l'atenció particular que es va donar a la poblemàtica de les petites illes.
Per una altra banda, la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Salvatges (CEM) i la UNCCD van arribar a un memoràndum d'entesa amb vista a intensificar la col·laboració i una major coherència entre les iniciatives de les dues institucions.
També s'ha aprofitat per refermar l'acord de col·laboració entre la convenció i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Aquesta, segons es va comprometre, millorarà els sistemes d'observació de les condicions meteorològiques, climàtiques i hidrològiques. La idea és arribar a tenir bons instruments de gestió i prevenció, a l'abast dels països més pobres.
S'han registrat a la Conferència uns 1.500 representants de governs, organitzacions i periodistes. Més de 110 països hi van ser representats.
La UNCCD va ser adoptada com a seguiment de la Conferència de Rio, el 1992, i va entrar en vigor el 1996. La Convenció, formada per 190 països parts, és l'únic instrument jurídic internacional vinculant que aborda la qüestió de la desertificació i les sequeres recurrents.
