19/12/2003 - 00:00
L'Organització Metereològica Mundial ha editat un alarmant Informe Global del Clima del 2003 en el qual s'adverteix que la temperatura global augmentarà, segons les previsions, 0,45 graus centígrads, per damunt de la mitjana que es va registrar entre els anys 1861 i 1990. Aquesta notícia Es reclamen, naturalment, mesures urgents contra aquesta situació que, entre d'altres conseqüències, ha fet que el forat de la capa d'ozó hagi arribat aquest any als 28 milions de quilòmetres quadrats, aquest mes de setembre. Lluny de retrocedir, s'ha fet tan gros com l'any 2000, quan va arribar a un rècord històric.
Les temperatures de 2003, que s'han calculat de forma separada per a l'hemisferi nord (+0,57ºC) i per a l'hemisferi sud (+0,33ºC) ocuparan, segons l'OMM, l'organisme especialitzat de l'ONU en matèria de temps, clima i aigua, ocuparan el tercer lloc entre les més elevades que figuren en el registre instrumental des de 1861 fins avui.
Això ha tingut efectes diversos, com ara inundacions, sequeres i alguns episodis extrems. En aquest sentit, l'informe apunta que durant l'estació d'huracans atlàntics es van formar 16 tempestes amb nom, cosa que suposa una mitja superior al de 9,8 del període que va des de 1944 a 1996.
Una altra notícia inquietant: l'extensió dels gels marins de l'hemisferi nord va arribar 5,4 milions de quilòmetres quadrats al setembre de 2003, i quasi arriba al rècord de menor extensió establert al setembre de 2002, amb 5,3 milions de quilòmetres quadrats. La reduïda extensió dels gels marins observada durant els últims anys concorda amb les recents anàlisi de dades de satèl·lit, que mostren l'important escalfament que s'ha produït en la regió de l'Àrtic en els anys 90, en comparació dels anys 80.
Per una altra banda, el passat 13 de desembre, es va cloure a Addis Abeba (Etiòpia) una conferència internacional sobre gestió que es fa a l'Àfrica dels riscos relacionats amb el clima. En aquest escenari, el secretari general de la OMM, va assegurar que els desastres naturals són un dels grans perills que, a hores d'ara, ha d'afrontar el continent. Entre les polítiques apuntades destaca la millora de les tècniques predictives, la posada en marxa de plans de protecció i avís i la coordinació administracions i països. Un estudi de l'organització assenyala que cada dòlar que s'inverteix en prevenció després genera un estalvi d'entre 100 i 1.000 dòlars.
