Mayor Zaragoza demana una nova cultura de pau en el 10è aniversari de la Càtedra UNESCO

Federico Mayor Zaragoza, president del Grup d'Alt Nivell de Nacions Unides per l'Aliança de Civilitzacions i president de la Fundació de la Cultura de Pau, ha pronunciat una brillant conferència, al Vapor Universitari de Terrassa, amb motiu de la commemoració del 10è aniversari de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC Mayor Zaragoza, que també va ser director general de l'UNESCO, ha fet un discurs farcit d'exemples que, a mesura que avançava l'exposició, han anat conduint cap a l'argument principal: la substitució de la civilització de la guerra per la civilització de l'aliança i el diàleg. Ha iniciat el seu parlament amb una aposta d'optimisme cara al futur dient que 'el més important és donar horitzons als joves i pensar el que ningú ha pensat'. Aquesta frase feia referència a la necessitat d'innovar i també -com ha assenyalat- de veure la tècnica des del vessant positiu com una possibilitat d'aplicar el coneixement. Un coneixement -ha subratllat- 'que té com a finalitat principal intentar evitar o reduir el sofriment humà'. Solucions parcials o globals? Mayor Zaragoza ha fet aquí un punt d'inflexió sobre l'únic context en el qual totes aquestes exigències són possibles: la democràcia. I ha afegit que podem abordar la realitat amb llibertat però que cal fer un esforç per conèixer la realitat del món el més globalment possible 'perquè si la coneixem parcialment només aplicarem solucions parcials' Com un exemple nefast d'aquestes solucions parcials ha parlat sobre el recurs a les armes que ha descrit com 'una constant històrica'. Ha posat un exemple concret d'aquesta 'civilització de la força' tal com l'ha qualificada; es tracta de la despesa en armament diària, estimada en més de 2.800 milions de dòlars. És aleshores quan ha contrastat aquestes despeses -solucions parcials- a problemes globals com els que pateix Àfrica amb la fam o la sida. El conferenciant ha recordat un viatge recent al continent africà i ha dit que 'la paciència té uns límits' en el sentit de comprendre quina és la gènesi de la violència donades unes determinades condicions en els països amb més mancances. Tanmateix, i precisament pel fer d'haver reflexionat sobre les arrels de la violència, ha afirmat taxativament: 'no la justifico mai'. Aliança de civilitzacions Mayor Zaragoza ha prosseguit la seva argumentació dient que cal anar amb compte amb els mitjans de comunicació quan descriuen l'actitud d'un col·lectiu determinat i ha citat el cas de les protestes provocades arrel de l'aparició de les caricatures de Mahoma en un periòdic danès. En aquest cas -ha precisat- 's'ha estimat que només el 3% del jovent islàmic va tenir actituds violentes' El 97% -ha remarcat- 'no va fer res'. Ha volgut il·lustrar amb aquest exemple que existeix una cultura d'enfrontament que ve alimentada per la banalitat de la informació quotidiana. De nou, una visió parcial de la realitat. Federico Mayor Zaragoza ha apostat per l'Aliança de Civilitzacions i, enfront d'aquells que afirmen que aquest comès és molt difícil, ha respost que 'evidentment ho és però tots els problemes que tenim a nivell mundial són difícils'. Ha afegit que 'és el temps de l'acció' I ha parlat d'una proposta concreta com poder establir intercanvis universitaris entre joves. semblants als Erasmus, però amb universitats com les de Teheran o el Caire. Les prioritats pel demà -ha conclòs- 'són l'educació, l'orientació dels mitjans de comunicació, el paper de la dona i les religions enteses com a comprensió envers a l'altre'. Arrel de diverses intervencions del públic ha reblat el seu discurs comentant que en tot aquest procés tan complicat d'aliança de civilitzacions el paper de la societat civil és crucial i que la por és l'autèntic motor de conflicte. Contra els discursos més apocalíptics, que avui proliferen, sobre les noves tecnologies ha dit que aquestes tecnologies ben emprades eren 'grans aliades de la llibertat'. Aniversari de la Càtedra Unesco L'acte de celebració del 10è aniversari de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, en el qual s'ha emmarcat la conferència de Mayor Zaragoza, ha consistit primerament en la inauguració, en el Vapor Universitari, de l'exposició 10 anys de sostenibilitat, que recull una dècada de la intensa activitat desplegada per la Càtedra. Ha estat inaugurada amb un parlament de Santiago Castro de la Divisió de Ciències Socials i humanes de la UNESCO, a París, que ha glossat la feina feta per la Càtedra durant aquest temps. Efectivament, la Càtedra ha impartit docència a prop de 9.000 estudiants de 69 països i ha participat en nombrosos projectes, en especial a Amèrica Llatina, així com en més de 100 congressos. També ha publicat 27 llibres i ha generat altres materials bibliogràfics: estudis, anuaris, revistes. Tot seguit el seu director, Enric Carrera, ha recordat els orígens i evolució de la Càtedra tot destacant que 'ha contribuït a difondre l'esperit de la sostenibilitat' i que la seva singularitat ha estat 'no ser el projecte d'una persona sinó d'un equip de 85'. Enric Carrera ha parlat de la projecció social de la Càtedra més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic com es posa de manifest, per exemple, en la feina feta per l'Observatori del Deute en la Globalització, que ha estat reconeguda a nivell internacional. Una projecció que han experimentat igualment altres iniciatives de la Càtedra. Transmissió de valors Ramon Folch, president del consell social de l'UPC ha recordat la figura del desaparegut empresari -adjectiu al qual caldria afegir probablement humanista- Pere Duran Farell del qual ha evocat 'l'entusiasme i el rigor posats al servei d'idees que valen la pena' Folch ha enllaçat aquesta reflexió amb l'activitat de la Càtedra de la qual ha destacat 'la seva activitat acadèmica real' així com el fet que 'aquesta activitat tingui sentit'. El president del consell social de l'UPC ha puntualitzat que 'la Universitat transmet destreses però no sempre valors' i ha afirmat que 'avui en el món no hi ha un defecte de coneixement sinó de la capacitat de posar aquest coneixement al servei de la transformació de la realitat'. La referència a la transmissió dels valors és un aspecte que s'ha posat en relleu per ser element comú entre la tasca vital de Duran Farell i la tasca acadèmica de la Càtedra. Després d'explicar de manera resumida la llarga trajectòria de Mayor Zaragoza, Folch ha subratllat la faceta d'impulsor de les càtedres UNESCO del conferenciant i ha destacat el seu ideari de cultura de pau, una cultura de la qual ha dit 'que no és la mera absència de guerra, sinó una actitud proactiva en favor de la pau'. Després de la conferència de Mayor Zaragoza han tancat l'acte uns breus parlaments de Pere Torra, per part de la Generalitat, Pere Navarro, alcalde de Terrassa, i Antoni Giró, rector de la UPC, que han coincidit en felicitar a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat per l'efemèride. Tots tres han destacat amb diferents paraules la importància de fer que la difusió del coneixement tingui com a resultat en la formació de persones més compromeses amb la societat i el medi ambient, en definitiva amb la pau.