Navarra es proposa controlar ambientalment les explotacions ramaderes

26/06/2003 - 00:00
Les instal·lacions ramaderes són un dels grups d'activitat que, potencialment, i si no s'estableixen mesures correctores, poden causar més danys ambientals als nuclis de població i al medi en general. A Catalunya, on el problema dels purins figura en un lloc destacat en l'agenda ambiental, això és especialment evident. Però també ho és a la comunitat foral de Navarra, on aquest tipus d'activitat econòmica és, qualitativament i quantitativament, força important. Aquest mes de juny, el Govern de Navarra ha aprovat un Decret Foral pel qual s'estableixen les condicions tècniques ambientals que hauran de complir les instal·lacions ramaderes en l'àmbit de la Comunitat Foral. El Decret Foral estableix igualment una sèrie de distàncies mínimes i que han de garantir les instal·lacions ramaderes porcines i no porcines als nuclis de població; les distàncies de les instal·lacions ramaderes respecte llits d'aigua, embassaments, pous, déus, canonades de conducció d'aigua, zones de bany, espais protegits i vies de comunicació; les distàncies d'emmagatzematge de fem sòlid a les citades zones; i les distàncies d'utilització pel que fa al fem líquid. El sòl de les instal·lacions ramaderes serà impermeable i queda prohibit l'abocament de lixiviats dels residus produïts a la xarxa de clavegueram municipal. Per a evitar-lo, les instal·lacions ramaderes situades dins dels nuclis de població que no tinguin fosses d'emmagatzematge hauran d'utilitzar substrats vegetals absorbents. Igualment, el Decret prohibeix el manteniment de bestiar a l'aire lliure quan la relació de càrrega ramadera per unitat de superfície sigui tan elevada que provoqui una afecció negativa apreciable a la vegetació natural o al conreu implantat, o existeixi risc de vessaments de restes de residus a l'exterior. Per últim, cal recordar que el Decret Foral de 24 de juliol de 1986 establia un termini de 15 anys per a la desaparició de les explotacions existents dintre dels nuclis de població urbans o a distàncies mínimes. Aquest termini va ser prorrogat en dos anys pel decret Foral de 24 de setembre de 2001. El termini es va establir el 7 d'agost de 2003, però el nou decret introdueix novetats. De fet, quan estava a punt d'expirar aquest termini, es va evidenciar que existeixen dificultats d'ordre socioeconòmic perquè nombroses explotacions compleixin aquesta determinació, sobretot en zones de gran tradició ramadera i on abunden els titulars d'edat avançada. Després de l'oportú contrast amb les organitzacions professionals i sindicals, el Decret aprovat assenyala que sembla oportú permetre el funcionament d'aquestes explotacions fins el moment en el qual el titular cessament en l'activitat o abast l'edat de jubilació, sempre que es compleixin certes condicions que garanteixin la no afectació del medi. D'aquesta manera, les instal·lacions ramaderes que funcionen ininterrompudament des d'abans del 7 d'agost de 1986 podran seguir funcionant, sense perjudici que se'ls pugui exigir en tot moment el compliment de les condicions tècniques ambientals adequades d'acord amb les característiques de cada instal·lació. Aquestes activitats hauran de ser clausurades en el moment en el qual el seu titular cessi l'activitat o es jubili. Aquestes activitats no podran transmetre's a tercers, amb excepció de les transmissions entre familiars de primer grau.

Relacionats

Butlletí