14/09/2005 - 00:00
Avui encara hi ha uns 200 vaixells a Europa que utilitzen xarxes de deriva, i que a més reben subvencions de la UE. Aquesta ha estat la denuncia que l'entitat ecologista Oceana recull a l'informe: 'L'ús de xarxes de deriva: Un frau per Europa i una burla per a Nacions Unides'. En ell posen al descobert els pesquers de deriva, que els mateixos membres de l'organització van trobar pescant il·legalment amb aquesta tècnica, i que a més havien rebut subvencions de la UE per abandonar aquest mètode de pesca.
El document s'ha fet arribat a tots els ministres de pesca de la UE, advertint-los de la situació davant la perspectiva de la reunió del Consell de Ministres de Pesca de la UE de la setmana vinent, on es debatrà la gestió de la pesca al Mediterrani.
El descobriment del Ranger Durant els mesos de juliol i agost el catamarà Ranger d'Oceana va navegar pel sud del Mar Tirrè i aigües de Sardenya per a comprovar si s'estava complint la legislació europea i internacional. En pocs dies va trobar 37 vaixells amb xarxes de deriva; 18 d'ells havien rebut subvencions amb una suma total de 600.000 euros per a abandonar aquest mètode de pesca.
Per això, Xavier Pastor, Director d'Oceana per a Europa assegura que `és un frau per als ciutadans europeus que, a través de les institucions públiques, han hagut de pagar enormes sumes de diners perquè s'eliminessin les xarxes de deriva. Els diners ha estat gastat, però les xarxes de deriva no han desaparegut. Molt al contrari, els diners dels europeus han estat utilitzats per a subvencionar la introducció de noves xarxes de deriva a Europa'.
En 1998 la UE va acordar la prohibició d'aquesta tècnica en les seves aigües i per a les seves flotes. D'aquesta manera, complia l'acord arribat 7 anys abans per Nacions Unides. Una de les principals raons per a prohibir aquest mètode de pesca ha estat l'alta taxa de captures accidentals que produïa. En el Mediterrani, només menys del 20% de les captures realitzades corresponen a l'espècie objectiu, el peix espasa, mentre el 80% restant són dofins, catxalots, taurons, peixos lluna i un llarg nombre d'espècies marines.
El cas italià El país europeu més infractor és Itàlia, amb al voltant d'un centenar de bucs pescant il·legalment en el Mediterrani amb xarxes de deriva que poden superar els 20 quilòmetres de longitud. Itàlia ha invertit, amb ajuda de fons europeus, més de 200 milions d'euros per a la reconversió d'aquesta flota, però molts dels pesquers subvencionats, malgrat haver rebut els diners, no han abandonat l'ús de les xarxes de deriva.
Tant Itàlia com França (aquest últim té uns 76 pesquers il·legals), han intentat burlar la legislació europea canviant de nom a les xarxes que utilitzen els seus pesquers. D'aquesta manera, la xarxa italiana ara es diu 'ferrettara', mentre que la francesa és denominada 'thonaille'. Itàlia ha finançat la utilització de la 'ferrettara' amb fons destinats a l'eliminació de les xarxes de deriva.
El document s'ha fet arribat a tots els ministres de pesca de la UE, advertint-los de la situació davant la perspectiva de la reunió del Consell de Ministres de Pesca de la UE de la setmana vinent, on es debatrà la gestió de la pesca al Mediterrani.
El descobriment del Ranger Durant els mesos de juliol i agost el catamarà Ranger d'Oceana va navegar pel sud del Mar Tirrè i aigües de Sardenya per a comprovar si s'estava complint la legislació europea i internacional. En pocs dies va trobar 37 vaixells amb xarxes de deriva; 18 d'ells havien rebut subvencions amb una suma total de 600.000 euros per a abandonar aquest mètode de pesca.
Per això, Xavier Pastor, Director d'Oceana per a Europa assegura que `és un frau per als ciutadans europeus que, a través de les institucions públiques, han hagut de pagar enormes sumes de diners perquè s'eliminessin les xarxes de deriva. Els diners ha estat gastat, però les xarxes de deriva no han desaparegut. Molt al contrari, els diners dels europeus han estat utilitzats per a subvencionar la introducció de noves xarxes de deriva a Europa'.
En 1998 la UE va acordar la prohibició d'aquesta tècnica en les seves aigües i per a les seves flotes. D'aquesta manera, complia l'acord arribat 7 anys abans per Nacions Unides. Una de les principals raons per a prohibir aquest mètode de pesca ha estat l'alta taxa de captures accidentals que produïa. En el Mediterrani, només menys del 20% de les captures realitzades corresponen a l'espècie objectiu, el peix espasa, mentre el 80% restant són dofins, catxalots, taurons, peixos lluna i un llarg nombre d'espècies marines.
El cas italià El país europeu més infractor és Itàlia, amb al voltant d'un centenar de bucs pescant il·legalment en el Mediterrani amb xarxes de deriva que poden superar els 20 quilòmetres de longitud. Itàlia ha invertit, amb ajuda de fons europeus, més de 200 milions d'euros per a la reconversió d'aquesta flota, però molts dels pesquers subvencionats, malgrat haver rebut els diners, no han abandonat l'ús de les xarxes de deriva.
Tant Itàlia com França (aquest últim té uns 76 pesquers il·legals), han intentat burlar la legislació europea canviant de nom a les xarxes que utilitzen els seus pesquers. D'aquesta manera, la xarxa italiana ara es diu 'ferrettara', mentre que la francesa és denominada 'thonaille'. Itàlia ha finançat la utilització de la 'ferrettara' amb fons destinats a l'eliminació de les xarxes de deriva.
