Perilla el bosc nadiu xilè

Cada vegada més, els boscos nadius de Xile són percebuts com un dels components més importants del patrimoni natural del país, tant per la producció directa de béns, la fusta, com pel valor ecosistèmic, ja que entre els seus arbres trobem una gran diversitat d'espècies de flora i fauna. Els boscos origionaris d'aquest país situats entre les regions VII i XI (35°-48° S) i, igualment, en àrees properes a Argentina, són una de les eco-regions mundials prioritàries, segons les dades proporcionades per la iniciativa Global 200 de la WWF i del Banc Mundial, a través del nucli científic FORECOS. No obstant això, diversos grups ecologistes del país han advertit sobre la urgència de desenvolupar sistemes de gestió sostenible per a aquests boscos, on predominen els roures i espècies autòctones com el 'coigüe', la 'lenga' o el 'raulí', entre d'altres. La idea és conduir d'una altra manera la demanda creixent de fusta i, al mateix temps, mantenir i incrementar la diversitat biològica total. Algunes idees són la incorporació de noves tecnologies d'estalvi d'energia a nivell domèstic -molta de la fusta es fa servir com a combustible domèstic-, la utilització d'altres espècies per a les plantacions industrials o amb millors sistemes de gestió empresarials. Això implica, certament, un gran desafiament, i més si es té en compte la precària situació que es viu a hores d'ara en aquests territoris. La deterioració és evident: Segons dades de l'Informe País, "hi ha un ràpid augment del consum industrial de fusta, a partir de 1988 amb 0,9 milions de m3 per a arribar a un màxim de 4 milions de m3 el 1995. A partir del 1996, comença la disminució del consum industrial de fustes nadives, fins arribar a 1,56 milions de m3 l'any 2000". No obstant aquesta disminució, el volum consumit va augmentar en un 80% entre 1988 i 2000... El fet que el principal producte industrial siguin les estelles d'exportació -que s'utilitzen per a fer cel·lulosa i que requereixen una fusta sense humitats i en perfecte estat- tampoc és gaire tranquilitzador. Durant el període 1995-2000, el 66,5% de la fusta nadiva talada es va fer servir per a fer estelles. Segons dades de l'Institut Forestal, la importància del consum de fusta destinat a estelles s'explica per què té una major rendibilitat... els beneficis, però, són per a l'empresa, no per al bosc. Aquesta activitat va començar com una forma de reciclar els residus de la indústria forestal. El bon preu que es paga a nivell internacional i la creixent demanda va portar a les indústries papereres a centrar-se en aquesta activitat, que ha acabat tenint conseqüències desastroses. En la última dècada, Xile s'ha convertit en el tercer exportador mundial d'estelles, quasi totes provinents dels boscos originaris. Altres causes de destrucció estan associades a l'habilitació agropecuària i els incendis, els quals representen respectivament un 15% i un 3%. Llei de Bosc Nadiu Actualment existeix Projecte de Llei sobre Foment i Recuperació del Bosc Nadiu, la tramitació del qual s'ha retrassat més de deu anys al Congrés, sense que es produeixi l'acord necessari. El projecte, segons algunes organitzacions ecologistes com Defensors del Bosc, "no satisfà les expectatives dels grups ciutadans". "Hi ha hagut una retard injustificat per part de l'Executiu per a plasmar els acords en un Projecte Llei i prendre la decisió de destinar els recursos necessaris per a les bonificacions al maneig del bosc nadiu".