Petita guia d'urgència per apropar-se als biocombustibles

Què és un biocombustible?
És el terme que denomina el combustible sòlid, líquid o gasós que s'obté a partir de la biomassa (organismes recentment vius o els seus residus metabòlics). És, per tant, una font renovable.
El biodièsel s'obté per un procés anomenat transeterificació de trigilicèrids amb el que s'obté un oli o gasoil, en aquest cas. És molt similar al gasoil obtingut del petroli. Es pot fer servir en motors dièsel.
El bioetanol o etanol és un alcohol produït a partir de blat de moro, blat, canya de sucre o biomassa, com ara residus vegetals.
L'etanol hidratat es pot utilitzar directament en els motors d'explosió convencionals amb petites modificacions i uns rendiments similars. L'etanol absolut es pot fer servir mesclat en la gasolina normal.

Quines són les previsions dels biocombustibles a Catalunya?
Segons el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, "en l'àmbit dels biocarburants es preveu que l'any 2015, un 16,1% del consum energètic de carburants per a automoció a Catalunya provingui de biocarburants d'origen vegetal. L'objectiu és que totes les benzines que es consumeixin a Catalunya tinguin fins a un 5% d'ETBE d'origen renovable l'any 2015. Això aportaria 58,7 ktep al balanç d'energia primària. Pel que fa al biodièsel, l'objectiu és assolir que, l'any 2015, el 18% del consum energètic de gasoils a Catalunya sigui en forma de biodièsel d'origen vegetal. Aquest percentatge implica un consum energètic de biodièsel per a l'any 2015 de 785,4 ktep, que es correspon amb 858.000 tones anuals. Per tal d'aconseguir ser tan autosuficients com es pugui per a cobrir la demanda d'èster metílic, es preveu ampliar una de les plantes que ja funcionen a Catalunya i implantar nous centres de producció".

Quines infrastructures té Catalunya?
Segons el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, "Catalunya disposa actualment de dues plantes de producció de biodièsel (ester metílic), una ubicada a Reus (Baix Camp) i, l'altra, a Montmeló (Vallès Oriental), que produeixen aquest combustible a partir d'olis vegetals usats. La capacitat de producció total d'aquestes dues plantes és actualment de 56.000 tones anuals de biodièsel (50,2 ktep per any). Aquest biodièsel es distribueix i comercialitza (pur o barrejat amb gasoil) com a combustible per a flotes captives de transport i en gasolineres ubicades arreu del territori català. Pel que fa als derivats dels productes vegetals rics en sucre, actualment ja es troba en funcionament la planta de l'empresa Repsol a Tarragona que produeix etil ter-butil èter (ETBE) a partir d'etanol d'origen vegetal. Aquest ETBE es fa servir barrejat amb benzina en concentracions baixes (del 5% al 15%) per a augmentar l'índex d'octà i eliminar l'ús d'additius amb plom. Es produeixen 44,8 ktep per any d'ETBE d'origen vegetal dels quals 19,9 ktep es consumeixen a Catalunya".

Quina és la superfície de cultius energètics a l'estat?
La superfície de cultius energètics de l'estat espanyol s'ha multiplicat per vuit en el període 2006-2007. El Fons Espanyol de Garantia Agrària apunta que hi ha 223.467,3 hectáreas destinades a aquesta producció. Castella i Lleó, Castella La Manxa, Andalusia i Aragó disposen del 80% del potencial del país.

I els principals cultius?
Segons l'Associació de Productors d'Energies Renovables (APPA) són el cardó, el gira-sol, la soja i l'eucaliptus.

I a Catalunya?
Un estudi encarregat per l'Institut Català d'Energia conclou que Catalunya encara pot augmentar molt la producció de colza destinada a combustible, però que serà el preu el que marcarà el canvi a cultius energètics. És a dir, que la rendibilitat econòmica serà clau perquè el camp català opti pel cultiu de colza destinada a la producció energètica enlloc dels cereals. Aquestes conclusions surten de l'estudi 'Avaluació de la potencialitat de nous cultius energètics a Catalunya', que l'Institut Català de l'Energia ha encarregat a la consultora Àmbit Rural. Marc Riera, un dels responsables de l'informe, el va presentar el passat febrer durant les Jornades Internacionals del Biodièsel que van tenir lloc al Saló Ecocity. En la presentació, Marc Riera va detallar les dades que recull l'estudi, com les zones de Catalunya més adients per als cultius energètics, el marge de benefici que en poden treure els agricultors, el rendiment de la colza i d'altres plantes oleaginoses o també les virtuts i mancances d'aquests cultius. En aquest sentit, l'informe revela que la rotació entre la colza i el blat o l'ordi augmenta el rendiment d'aquests cereals i també que en zones de secà la colza presenta rendiments interessants. Per contra, Riera reconeix que és un cultiu massa tècnic i que té més risc que alguns altres.