13/05/2003 - 00:00
La campanya electoral per a les municipals i les autonòmiques -en altres llocs dels Països Catalans i de l'estat- és un bon pretext per plantejar la necessitat d'impulsar polítiques per millorar la contaminació acústica i atmosfèrica a la ciutat. És en l'entorn municipal, mitjançant les ordenances i la disciplina urbanística, que es pot contribuir a defensar un entorn de vida més sostenible i una millor qualitat de vida a les ciutats. La pressió, però, també es pertinent sobre l'altre nivell de l'administració, que té en molts casos capacitat legislativa sobre aquestes aspectes. I d'això es tracta, precisament, de pressió.
Les entitats Ecologistes en Acció, WWF/Adena, CCOO, UGT, ASGECO, CECU, FUCI, OCU, UCE i UNAE han demanat explícitament als partits polítics que es presenten que incloguin més exigències tècniques en l'edificació. Aquesta demanda s'ha fet mitjançant una comunicació formal. Amb aquesta iniciativa, aquest conjunt d'associacions pretenen aconseguir reduir el consum energètic, les emissions de CO2 i la recepció de soroll a l'interior de les cases, tot reclamant al Ministeri que aprovi d'una vegada el conjunt de normes sobre aïllament que fa un any que té damunt la taula.
Aquí teniu un breu resum de la carta:
1. Aplicar el Manual d'Aïllament del Consell Superior de Col·legis d'Arquitects estatal per aconseguir reduccions d'entre un 35% i un 61% en la demanda energètica, segons les zones i els nivells d'aïllament. 2. Aquesta disminució de la demanda energètica als habitatges permetria que l'estat s'acostés als límits d'emissió de gasos d'efecte hivernacle establerts al Protocol de Kioto, i que en l'actualitat supera en més de 20 punts. 3. Per una altra banda, la disminució de la demanda energètica reduiria la despesa domèstica. Així, segons el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes, l'estalvi d'un habitatge de 90 m2 a Madrid arribaria, en 30 anys, a uns 6.000 euros. 4. La ràpida amortització de la inversió. En dos o tres anys s'haurà compensat el capital invertit en la millora de les condicions tèrmiques. 5. La necessitat d'equiparar la normativa espanyola a la dels països europeus del nostre entorn. Necessitat que evidencia com són d'obsoletes normes com la NBE-CT 79 i NBE-CA 88 i el retard de més de 12 mesos en l'aprovació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), que depèn del Ministeri de Foment. 6. La consideració del soroll com un factor de contaminació ambiental que afecta a la qualitat de vida i a la salut i la qualificació de moltes ciutats com sorolloses o altament sorolloses i, per això, incòmodes per a habitants i visitants.Algunes fonts apunten que l'esborrany de normativa que actualment té el Ministeri damunt la taula preveu que hi hagi un aïllament de màxima qualitat i un altre de menor qualitat. Els firmants de la carta es mostren contra aquesta possibilitat.
