Punt final a la depredació urbanística de la costa

'Aquest Pla no és una moratòria urbanística, és un punt i final a la depredació de la costa'. D'aquesta forma Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat, va definir, el passat 11 de novembre a la IV Jornada del Litoral Espais Blau-Verds, que va tenir lloc al Far, Centre del treballs del Mar, la proposta del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Aquesta iniciativa, pública des de febrer i que es preveu sigui aprovada al desembre pel Consell, neix per aconseguir que els espais del litoral que es troben lliures d'urbanització -sempre que no tinguin pla parcial urbanístic definitivament aprovat- es mantinguin lliures d'ocupació urbana. Això significa, en un primer nivell, blindar la protecció de 24.500 hectàrees, del 14% de litoral català que resta ni urbanitzat ni protegit, dins del qual un 8,5% és no urbanitzable. D'aquestes 24.500 ha, 23.500 ja estaven considerades en el planejament municipal com sòl no urbanitzable, i 1.000, eren sòl urbanitzable no delimitat -és a dir, sòls que no estan considerats actualment objecte de transformació urbanística als diferents plans d'ordenació municipal. Respecte al sòl no urbanitzable, estableix que es mantindrà com a no urbanitzable -suspenent qualsevol tràmit i llicència- per a tot el període de vigència del pla: un mínim de 12 anys. I li confereix una normativa que regula els usos, amb un rigor força elevat, comparable a aquell que regeix els espais PEIN. Per a les 1.000 ha d'interès incloses al pla que són sòl urbanitzable no delimitat s'estableixen uns usos més permissius, com ara construccions de caràcter públic o de càmping. Tot això superant la barrera tradicional de protecció dels 500 metres des de la costa, buscant més coherència territorial i paisatgística en la protecció. En aquest sentit la voluntat del Pla és evitar que es consolidi el continu urbà que es va dibuixant en parts molt extenses de la costa catalana i garantir un desenvolupament municipal cenyit al territori ja delimitat. Evidentment aquest objectiu és indestriable d'altres de caràcter patrimonial, ambientals i econòmics. Ja que la preservació dels espais costaners té sentit en tant que protegeix els valors paisatgístics, culturals i d'identificació simbòlica; garanteix la connectivitat entre ecosistemes marins i terrestres. I permet que el litoral continuï sent bàsic en l'activitat econòmica del país. 50 sectors urbanitzables han estat incorporats al Pla Però el Pla ha volgut anar més enllà amb la incorporació de peces del territori molt estratègiques de sòl urbanitzable delimitat que encara no té planejament parcial aprovat. Per aquest àmbit ha estat necessari un segon document d'ordenació: El Pla director urbanístic per aquells sectors que disposen de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, i que podeu consultar aquí. Actualment està en fase de negociació amb els municipis, i es preveu que sigui completat després de l'estiu del 2005. El pla afecta 750 hectàrees, repartides en 28 municipis dels que s'han inclòs ja 50 sectors, dels 210 sectors inicialment suspesos de llicència, pel seu valor ecològic i cultural. 1,8 milions d'euros per les zones no urbanitzables Tanmateix un dels punts més atractius del Pla són els 1,8 milions d'euros que han dotat ja el Fons de gestió per al sòl no urbanitzable del sistema costaner. Aquest fons s'ha creat per finançar el 50% de les intervencions municipals en àmbits com l'accés a la zona marítima terrestre, millores de marjals, cobertes vegetals, i adquisició de terrenys situats en aquests espais. Segons Oriol Nel·lo, tot i que els recursos encara són modestos, han de tenir un efecte exemplificador respecte a com s'han de gestionar aquest àmbits i com podria anar formant-se un patrimoni públic de sòl en aquests territoris. En aquest cas, el Secretari per a la Planificació Territorial, va haver d'assumir la crítica que des de l'àmbit municipal es va fer respecte al període que han tingut els ajuntaments per demanar els ajuts: 30 dies de termini -cosa que explicaria que no han estat utilitzats tots els diners del Fons-. Oriol Nel·lo va justificar-ho amb la celeritat de tot el procés, ja que les ajudes havien d'atorgar-se abans de la finalització de l'exercici. Un fre al creixement urbanístic continuat Decididament, aquest Pla, si s'aprova com es preveu el proper mes, trencarà la inèrcia d'un planejament urbanístic municipal que s'ha estat desenvolupant, fonamentalment per l'absència de directrius, sense tenir en compte una matriu territorial de major escala en la qual esdevenen processos ecològics, culturals i econòmics que superen els seus límits, i que es troben actualment en un context de fragilitat. La causa és la velocitat del procés urbanitzador -300 ha per any a l'Empordà o 1.000 ha al Camp de Tarragona- a la qual ha estat sotmesa la costa en les últimes dècades i que ha posat en perill el valor patrimonial, ambiental i econòmic -també respecte a l'activitat turística- del litoral. Actualment, dels 670 quilòmetres de costa, un 46% està urbanitzat. Les causes cal buscar-les en la combinació de la dispersió de la urbanització sobre el territori acompanyada pel fenomen turístic de segona residència que es dóna a Catalunya en els volums més alts d'Europa, i que s'haurà de redirigir segons Nel·lo, cap a una activitat constructiva més respectuosa. Aquesta Pla va ser presentat i discutit en el marc de la Jornada 'Espais Verds-Blaus del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona' organitzada pel Consorci el Far per aprofundir precisament en la protecció d'aquelles zones delicades que es troben entre els Parcs Naturals del Litoral i el mar, i que actualment estan en procés de recuperació pels municipis. Un marc per tant propici per fer entenedor un projecte que pretén frenar el creixement urbanístic de gran velocitat que depreda el territori i aposta per una acció urbanitzadora compassada i respectuosa que asseguri la sostenibilitat ambiental, el desenvolupament econòmic i el dret de tots els ciutadans de gaudir d'un entorn harmònic.