Quinze entitats protegeixen 9.454 hectàrees a Girona amb acords de custòdia del territori

Font: Diari de Girona

30/01/2018 - 12:34

L'Empordà i el Gironès concentren el major nombre d'acords de protecció de tot Catalunya. La Diputació, el Consorci de les Gavarres i de l'Alta Garrotxa, la Iaeden i la Fundació Emys lideren el llistat de convenis, que afecten boscos, rius, cultius o fauna

Els paratges de l'Alta Garrotxa, el castell d'Oix, el bosc de la Tosca –entre les Preses i Olot–, l'estany de Sils, Can Morgat de Porqueres i l'estany de Banyoles, Can Puig de Fitor o l'entorn del castell de Vila Romà de Palamós es troben entre les 9.454 hectàrees gironines que es beneficien d'un acord per a la conservació de l'entorn. Amb 152, les comarques de l'Empordà i el Gironès concentren el major nombre d'acords de custòdia del territori a Catalunya; al conjunt de Girona n'hi ha 249 dels 765 subscrits a tot el país, per 69 entitats ambientals diferents.

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), una organització sense ànim de lucre creada el 2003, recull aquestes dades en el seu setè inventari –publicat al desembre–, que dona compte dels convenis entre propietaris o administracions i entitats dedicades a la protecció de boscos, terrenys agrícoles o ramaders i zones fluvials o humides. El document, que es complementa amb una cartografia online disponible al web de la XCT que recull el 74% dels acords de l'inventari, «mostra la bona salut de la custòdia a Catalunya» –segons els autors.

La majoria de convenis, el 69,4%, afecten propietats privades i gairebé una quarta part, el 24,8%, a públiques; en el 5,8% no consta la titularitat. Aquesta proporció és similar a la de l'inventari anterior, datat de 2015. Pel que fa al nombre de convenis, la XCT concreta que se n'han exclòs prop de 150 respecte fa dos anys perquè «no complien uns requisits mínims de custòdia».

La Diputació de Girona, el Consorci de les Gavarres, la Iaeden, el Consorci per a la protecció i la gestió de l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa i la Fundació Emys es troben entre les 12 entitats catalanes de custòdia del territori amb més de 20 acords vigents. Un rànquing que lideren l'ens provincial, amb 84 convenis, i el Consorci de les Gavarres, amb 70.

Pel que fa als tipus d'acords, el 55,4% són per a la custòdia del territori, el 13,7% són de cessió d'ús per a un temps determinat i el 9,3%, d'arrendament o compra de drets de tala. La majoria, el 57,1%, té com a finalitat la conservació d'hàbitats naturals; el 13,5% volen preservar la gestió tradicional del territori; i el 6,8% se centra en la protecció d'espècies de fauna.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Els pobles indígenes gestionen almenys el 17 per cent del carboni emmagatzemat en un 70 per cent dels boscos del món. Aquesta és la conclusió d'un nou estudi encarregat en part per la COICA, la coordinadora d'organitzacions indígenes a l'Amazònia. Els resultats tornen a il·lustrar el vincle entre els drets de les terres indígenes, la protecció forestal i la mitigació del canvi climàtic.

Article

L'últim informe de la Coalició Europea de la Fusta Tropical Sostenible (STTC) constata que si, com a mínim, set dels principals països europeus d'importació de fusta tropical (França, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Alemanya) es comprometéssin a abastir-se del 100% dels productes forestals tropicals sostenibles, s'incentivaria la gestió forestal sostenible de més de 5 milions d'hectàrees de bosc tropical. Hi ha un marge considerable per impulsar la quota de mercat de fusta sostenible verificada, en països com França, Bèlgica i Espanya, on les quotes de mercat són tan baixes com el 12%.

Notícia
Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Butlletí