Quinze entitats protegeixen 9.454 hectàrees a Girona amb acords de custòdia del territori

Font: Diari de Girona

30/01/2018 - 12:34

L'Empordà i el Gironès concentren el major nombre d'acords de protecció de tot Catalunya. La Diputació, el Consorci de les Gavarres i de l'Alta Garrotxa, la Iaeden i la Fundació Emys lideren el llistat de convenis, que afecten boscos, rius, cultius o fauna

Els paratges de l'Alta Garrotxa, el castell d'Oix, el bosc de la Tosca –entre les Preses i Olot–, l'estany de Sils, Can Morgat de Porqueres i l'estany de Banyoles, Can Puig de Fitor o l'entorn del castell de Vila Romà de Palamós es troben entre les 9.454 hectàrees gironines que es beneficien d'un acord per a la conservació de l'entorn. Amb 152, les comarques de l'Empordà i el Gironès concentren el major nombre d'acords de custòdia del territori a Catalunya; al conjunt de Girona n'hi ha 249 dels 765 subscrits a tot el país, per 69 entitats ambientals diferents.

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), una organització sense ànim de lucre creada el 2003, recull aquestes dades en el seu setè inventari –publicat al desembre–, que dona compte dels convenis entre propietaris o administracions i entitats dedicades a la protecció de boscos, terrenys agrícoles o ramaders i zones fluvials o humides. El document, que es complementa amb una cartografia online disponible al web de la XCT que recull el 74% dels acords de l'inventari, «mostra la bona salut de la custòdia a Catalunya» –segons els autors.

La majoria de convenis, el 69,4%, afecten propietats privades i gairebé una quarta part, el 24,8%, a públiques; en el 5,8% no consta la titularitat. Aquesta proporció és similar a la de l'inventari anterior, datat de 2015. Pel que fa al nombre de convenis, la XCT concreta que se n'han exclòs prop de 150 respecte fa dos anys perquè «no complien uns requisits mínims de custòdia».

La Diputació de Girona, el Consorci de les Gavarres, la Iaeden, el Consorci per a la protecció i la gestió de l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa i la Fundació Emys es troben entre les 12 entitats catalanes de custòdia del territori amb més de 20 acords vigents. Un rànquing que lideren l'ens provincial, amb 84 convenis, i el Consorci de les Gavarres, amb 70.

Pel que fa als tipus d'acords, el 55,4% són per a la custòdia del territori, el 13,7% són de cessió d'ús per a un temps determinat i el 9,3%, d'arrendament o compra de drets de tala. La majoria, el 57,1%, té com a finalitat la conservació d'hàbitats naturals; el 13,5% volen preservar la gestió tradicional del territori; i el 6,8% se centra en la protecció d'espècies de fauna.


 

Categories: 

Relacionats

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Notícia
 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Notícia

Els pobles indígenes gestionen almenys el 17 per cent del carboni emmagatzemat en un 70 per cent dels boscos del món. Aquesta és la conclusió d'un nou estudi encarregat en part per la COICA, la coordinadora d'organitzacions indígenes a l'Amazònia. Els resultats tornen a il·lustrar el vincle entre els drets de les terres indígenes, la protecció forestal i la mitigació del canvi climàtic.

Butlletí