Reeducar la societat per a l'estalvi d'aigua i el consum responsable

La Jornada la van inaugurar Enric Masllorenç- president d'Unescocat-, Jordi Sargatal-director de la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya- i Imma Mayol, presidenta del Consell de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Masllorenç va destacar que 'des de Unescocat volem difondre i aplicar solucions per a l'estalvi de l'aigua i la reeducació de la societat. Jo crec en l'educació de la renúncia. L'educació vers l'elecció. L'educació per a saber elegir, per a poder renunciar quan convingui'. I va afegir que 'a les noves generacions de joves i nens se'ls fa difícil renunciar. Tot i que el benestar del planeta Terra depèn del bon ús de l'aigua'. Masllorenç va recalcar que 'les renúncies han de ser educatives i educables. La renúncia és un fet actitudinal, ha de ser una actitud. I aquestes actituds han de començar des de la família, però també des de l'escola. Malgrat que l'escola vagi a contracorrent, és a contracorrent com s'aprèn a valorar'. A les jornades no hi va poder assistir Bernard Combes, a causa de problemes amb l'avió, però el mateix Masllorenç va resumir les idees bàsiques que Combes volia exposar. Segons Combes, i en veu de Masllorenç, la sostenibilitat és un pilar clau que va de la mà del pilar econòmic, per aquest motiu, cal una presa de consciència social envers la sostenibilitat i el consum responsable. En una mateixa cruïlla es troben el creixement econòmic, l'impacte ambiental, l'educació per a la renúncia i l'elecció. El tercer pilar, però, és la societat. Per això, cal que la societat entengui els rols dels ciutadans, les famílies i les escoles dins del desenvolupament sostenible. En el discurs de Combes citat per Masllorenç, hi van haver referències a l'Informe Délors, que ha de servir segons Combes per aprendre a conèixer; i també referències a l'Informe Ford, que ha de servir per aprendre a ser i a actuar millor. 'Aprendre a fer, aprendre a transformar-se cadascú i a transformar la societat. Els canvis en la societat són oportunitats de millorar i d'aprendre a renunciar' en el discurs de Combes, llegit per Masllorenç. Els límits de la natura Imma Mayol va fer la següent reflexió: 'És molt important contravenir la tendència de consum sense límits, no només entre les criatures sinó també entre els adults. Aquesta dificultat d'acceptar límits és un problema, ja que els límits sembla que siguin part del passat.' I va afegir que 'aquest imaginari col'lectiu sense límits no és bo. Fins i tot l'esquerra més progressista no havia incorporat la noció de límit, sinó que es plantejava el repartiment de la riquesa i prou. Ha estat la comunitat científica ecològica la que ha incorporat el concepte de límit'. Mayol va apuntar que 'el transvassament del Riu Ebre, la tecnologia i les infraestructures, ens poden arribar a fer creure que no existeixen els límits. Acceptar que vivim en una realitat diversa on l'aigua és un bé escàs hauria de ser el primer pas per fer front als problemes'. Amb tot, Mayol va reconèixer que 'cada cop hi ha més cultura de la sostenibilitat i més conscienciació social de saber com s'ha d'administrar l'aigua' tot i que va remarcar que 'no podem dir el mateix de l'ús domèstic de l'energia'. Mayol va donar algunes dades referents a Barcelona: 'El consum d'aigua per habitant s'ha reduït un 10%'. També va comentar que 'el comerç i la indústria han disminuït a Barcelona, el seu consum un 10%'. Mayol va destacar que 'qualsevol administració que exigeixi unes normes ha de predicar amb l'exemple' i va apuntar que 'l'Ajuntament de Barcelona ha reduït un 19% el consum d'aigua' respecte l'any passat. Mayol va afegir que 'Parcs i Jardins 'que sembla que són els que han de consumir més aigua- han reduït un 13% del seu consum d'aigua en 6 anys a Barcelona'. Mayol va comentar que anys enrere hi havia 'més malbaratament' i que ara 'amb el rec per gota a gota i amb noves infraestructures es pot aconseguir un bon estalvi de l'aigua'. Una altra de les mesures que ha optat l'Ajuntament de Barcelona per a l'estalvi d'aigua, segons Mayol, és el fet que es plantin 'espècies mediterrànies' que no necessiten tanta aigua per viure. Jordi Sargatal, al seu torn, va explicar alguns projectes portats a terme per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya. La Fundació es dedica a 'comprar territori per salvaguardar-lo' comenta Sargatal, que afegeix 'actualment ja s'ha comprat 8.000 hectàrees i la fundació està ajudant a gestionar un 3'5% del territori català'. Sargatal inclou el concepte de 'la seducció ambiental' que té per objectiu fer renéixer indrets, abans abandonats. 'Ara hem aconseguit inundar l'estany d'Ivars, a Lleida, i ara torna a estar ple de vida'. Sargatal també explica que tenen projectes amb algunes llacunes del Delta de l'Ebre. 'L'Educació ambiental és molt important per nosaltres. A través de centres tenim en marxa 481 projectes per a la creació de materials educatius' explica Sargatal i afegeix que 'tenim un projecte que s'anomena 'Ajuda els veïns' donat que els infants poden aplicar la sostenibilitat al costat mateix de l'escola, on hi ha parcs i rius'. Aigua i escoles Els centres educatius també posen el seu granet de sorra a l'hora de fomentar l'estalvi de l'aigua i la sostenibilitat. Mayol va destacar el paper de l'Agenda 21 Escolar. 'Va començar amb 69 escoles ara fa 6 anys i ara ja hi ha involucrats180 centres educatius'. A través de l'Agenda 21, les escoles realitzen activitats voluntàries durant tot l'any escolar. Es tria un tema i es treballa la sostenibilitat a partir d'aquest. 'Actualment hi ha 40 escoles que estan treballant de manera monogràfica el tema de l'estalvi d'aigua i les seves problemàtiques', explica Mayol. En la ronda de xerrades envers les experiències educatives en relació a l'aigua, va obrir el foc David Moyen, professor del Collège Molière i membre del Programa Mediterrani Occidental (PMO) de les Escoles Associades a la UNESCO, del qual Unescocat n'és el coordinador internacional. Moyen va explicar alguns projectes educatius per a estudiants de secundària. ' 'El missatge de l'aigua' és un projecte educatiu pensat per a joves de 12-13 anys'. El projecte relaciona diferents assignatures a partir de les quals es treballa el tema de l'aigua. 'Tot va començar quan amb l'institut vam participar a un concurs sobre sostenibilitat. Un company professor havia llegit un article sobre els problemes de l'aigua a Barcelona, i vam elaborar un dossier amb els alumnes, presentant un projecte de possibles solucions i abordant el problema' narra Moyen. Les possibles solucions passaven per agafar aigua del Roine o bé captar aigua de l'Ebre. El projecte va guanyar el concurs. 'El juny del 2002 els alumnes guanyadors del concurs van realitzar una sèrie d'intercanvis amb Barcelona. Van entrevistar el conseller de Medi Ambient de Catalunya i van fer visites a Tortosa, el Delta de l'Ebre, etc.'. Moyen comenta que 'es va estudiar el Pla Hidrològic Nacional (PHN), que va ser un exemple molt interessant per als alumnes per visionar els diferents interessos en termes d'aigua. I també es va debatre la trobada internacional de la UNESCO sobre com usar l'aigua de manera correcta en la vida quotidiana.' A través d'aquestes sortides i de la documentació que els mateixos alumnes cercaven, es feia pal'lès l'aprenentatge actiu dels joves. 'Vam establir correspondència amb alumnes d'altres instituts en altres països. Per exemple ens vam cartejar amb alumnes de Camerún, de l'associació Aunocadev i ens vam enviar poemes amb el tema de l'aigua amb alumnes sicilians'. Benalia Ouanouki, coordinador Nacional de les Escoles Associades a la UNESCO d'Algèria i dins del PMO Ribera Sud del Mediterrani va explicar que 'cada any intentem que hi hagi més escoles associades al programa PMO, sota els principis de la UNESCO' i va donar algunes dades de la situació de l'aigua a Algèria. 'La majoria de les regions naturals a Algèria està sota el llindar de la pobresa, ja que només es recullen 500 metres cúbics d'aigua per hectàrea i per any, que és poquíssim. L'ideal serien 3.500 metres cúbics d'aigua recollits per hectàrea i per any'. Aquesta situació fa que l'educació mediambiental sigui més urgent encara. Alguns projectes educatius portats a la pràctica a Algèria porten el títol de 'Obrir l'escola a la vida' i parteixen de múltiples activitats per conscienciar la població infantil sobre com estalviar aigua. 'Valors com la responsabilitat, l'equitat, la solidaritat, el compartir, la coexistència o la tolerància, són el què intentem inculcar', explica Ouanouki. 'Hi ha 3 guies per als alumes, diferents segons el nivell educatiu (infantil, cicle mitjà i secundària). Les llibretes i activitats les trobem en àrab i en francès i també tenim uns 'kits' especials que parlen de l'aigua', continua Ouanouki i afegeix que 'totes les guies consten de 4 parts que inclouen: conceptes, diagnòstic de la situació del problema, plans d'acció i fitxes tècniques'. Ouanouki apunta que 'per als alumnes de primària es plantegen concursos, jocs i presa de fotografies a partir del tema de l'aigua. També exposicions i obres de teatre'. Per als alumnes de secundària 'articles per a mitjans de comunicació, elaboració de pósters amb informació, creació de pàgines web amb contingut informatiu i reportatges que enfoquin el problema'. En les xerrades també hi van participar Pep Suñé i Alícia Massip de l'escola CEIP Bellaterra que van parlar de la importància de la conscienciació i educació en infants sobre el malversament de l'aigua, i van exposar algunes activitats. Igualment com alumnes d'ESO que van explicar de primera mà les activitats que havien fet en els seus instituts envers el tema de l'aigua.