18/10/2007 - 00:00
La contaminació a les aigües subterrànies per compostos nitrogenats -especialment els nitrats- és al nostre país un problema de primera magnitud. Tant per la seva extensió territorial com per la manca d'indicis que marquin una millora de la situació a curt termini.
El document d'avaluació de pressions i impactes sobre les masses d'aigua de Catalunya considera que es tracta del major problema de contaminació difusa, és a dir, sense un punt d'emissió concret. Per la seva banda, s'assenyala les dejeccions ramaderes i els fertilitzants minerals d'origen agrari com a principals fonts.
Catalunya: un país vulnerable als nitrats
La Directiva Marc de l'Aigua (DMA) té com a principal objectiu assolir un bon estat ecològic per a totes les masses d'aigua del continent de tipus superficial, costaneres i zones humides i les subterrànies. D'aquesta darrera tipologia se n'han delimitat 53 al Principat de les qual es considera que 17 presenten risc de no assolir els objectius ambientals de la Directiva a causa de la contaminació per nitrats. Aquest fet obliga a emprendre programes molt ambiciosos per subsanar la situació abans del 2015 per tal de no rebre sancions per part de les administracions europees.
Ja des del 1999 -un any abans que s'aprovés la DMA- Catalunya va delimitar les denominades zones vulnerables. Es tracta d'aquelles àrees en què l'escolament o la infiltració pot suposar una contaminació per nitrats d'origen agro-ramader de les aigües continentals o costaneres. D'aquesta manera es van definir sis zones que afectaven bàsicament la plana de Lleida, Osona, el Maresme, l'Empordà i el Camp de Tarragona. Es tractava de 203 municipis que ocupen el 12% del territori. L'any 2004 es va procedir a revisar-les i el resultat va ser l'ampliació dels límits de les sis zones així com la creació de tres de noves a les comarques del Vallès Oriental, el Gironès i la Garrotxa. L'ampliació suposava que quedessin afectats 321 municipis que representen el 20% de la superfície de Catalunya.
L'anàlisi de les tendències en els darrers tres anys no convida a l'optimisme. 'El 40% dels 1164 punts de control han patit un empitjorament greu' afirma Mireia Iglesias de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En contraposició, tan sols un 30% dels punts milloren moderadament o de manera substancial. De fet Iglesias alerta que l'empitjorament és general, tant en zones considerades vulnerables com aquelles àrees que no ho són.
Des de l'administració hidràulica catalana es constata que les mesures aplicades no han suposat una millora de la situació i que actualment 'les zones vulnerables han esdevingut vulnerades'. Així mateix, fora d'aquestes zones la presència de nitrogen és creixent. De fet, en el darrer informe de la Unió Europea sobre la contaminació agro-ramadera se cita explícitament Catalunya com una de les nacions del continent amb un excedent de nitrogen més elevat només per darrera de Flandes, Holanda, la Bretanya i la Baixa Saxònia; i al mateix nivell que l'Ulster, l'oest d'Anglaterra, Gal'les i Llombardia (veure mapa). Així mateix, en aquest informe s'indica la necessitat d'ampliar de nou les zones vulnerables especialment a l'àrea de les Terres de l'Ebre. Tal com s'ha vist no es tracta d'un problema estrictament català, ja que el 2003 es considerava vulnerable el 44% de la denominada Europa dels 15. Tanmateix segons Miguel Marín (Ministeri de Medi Ambient) la Unió Europea assenyala que en molts dels estats membres hi ha deficiències en la delimitació d'aquestes àrees. Per tant, sembla clar que el problema és d'una magnitud major a la que mostren les dades.
Amb aquesta situació l'Agència Catalana de l'Aigua es planteja canviar la seva política cap a una estratègia preventiva i de protecció. La mesura més important és declarar tot el territori com a zona vulnerable i zonificar-lo en tres nivells: àrees reservades per a captació (caldran plans de dejecció exigents); protecció d'aqüífers estratègics; i finalment, la resta del territori.
Nitrats i salut humana
Malgrat el desequilibri que provoquen en els ecosistemes la principal preocupació de les autoritats és l'impacte sobre la salut humana. Cal tenir en compte que no només en podem ingerir a partir de l'aigua sinó a través dels vegetals amb fulles i els embotits amb conservants. Per Rosa Monterde, de l'Agència de Protecció de la Salut, cal sumar aquests tres factors per avaluar-ne el risc. En aquest sentit els barems marquen que una persona de 60 Kg pot ingerir un màxim de 219 mg diaris.
El principal problema és que el nitrat oxidi les molècules de ferro i aquest element deixi de captar l'oxigen a la sang. Aquest fet és especialment greu en grups de risc com els lactants, les embarassades i les persones amb acidesa gàstrica reduïda. D'altra banda, Monterde afirma que els nitrats per si sols no són pas cancerigens, però si a l'interior del cos es transformen a nitrits i posteriorment reaccionen amb amines o amides poden formar elements que si que ho siguin.
Per altra banda, Monterde xifra en 78 les xarxes municipals d'abastament afectades de manera constant i 38 de manera variable. De les 2318 xarxes les que tenen un risc major són aquelles que depenen exclusivament de fonts subterrànies. Es tracta d'un gran nombre de municipis de les comarques de de l'Alt Pirineu; bona part de l'Empordà, la Garrotxa i el Ripollès; l'interior del Camp de Tarragona i la major part de les Terres de l'Ebre.
Actualment les comarques amb més xarxes afectades són la Conca de Barberà (13) i la Segarra (9) tot i que sovint aquest indicador no es correspon amb el nombre de ciutadans que en pateixen les conseqüències. En aquest sentit el Vallès Oriental i l'Anoia, amb 3.750 i 3.080 persones afectades, són les àrees amb una major incidència.
Monterde, té una visió més optimista que l'ACA ja que afirma que en 6 anys s'ha passat de 160 xarxes municipals afectades -80.000 persones- a una situació en què la xifra s'ha reduït fins a 45.000. Tanmateix, i com recorda Joan Gaya, representant del Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua a Catalunya, aquest fet no és significatiu ja que no suposa deixar de tenir aqüífers contaminats. 'Tan sols hem passat d'abastir-nos d'aigües contaminades a recursos que 'encara' no ho estan' conclou Gaya.
El sector porcí a l'ull de l'huracà
La importància del sector porcí al nostre país és una de les causes de l'elevada concentració de nitrats als aqüífers. Tanmateix, Ricard Parés representant de l'Associació Catalana de Productors de Porcí (PORCAT) es queixa que el seu sector 'està criminalitzat injustament' ja que 'tan sols són responsables d'un 30% de la contaminació'. Així mateix afirma que el consum anual de productes derivats del porc és de 60 Kg per habitant i que 'cal satisfer aquesta demanda'.
Parés va afirmar que les solucions passen per una gestió col'lectiva del purí i sobretot entendre'l com un subproducte i no pas com un residu. El sector tampoc comprèn l'erràtica política respecte a la seva valorització energètica. Ja que mentre en l'anterior legislatura es planificava la construcció de 14 centrals de cogeneració -producció elèctrica a partir de combinar gas natural i purins- en l'actual s'ha passat a anunciar que no se'n construirà cap.
Així mateix veuen en preocupació qüestions com l'assimilació automàtica de zones vulnerables amb sector porcí -Parés recorda que al Maresme no hi ha porcs-; la burocràcia, la manca d'eficàcia i de validació dels tractaments així com el creixent mòbbing rural. Aquest fet, denunciat fa poques setmanes pel sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va molt lligat al creixement urbanístic i el posterior intent de fer tancar les explotacions que queden properes a les noves edificacions.
