28/01/2007 - 00:00
L'Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és una au marina petita que pesa uns 25 grams de mitjana, menys que un pardal. Viu al mar i només s'acosta a les zones rocalloses de la costa de nit durant l'època de reproducció. És per això que és molt difícil d'observar des de terra i, per tant, és força desconeguda. Una de les característiques d'aquesta espècie és el seu olfacte, que el té molt desenvolupat per poder detectar aliments, reconèixer els altres exemplars i reconèixer els nius. També és singular la seva esperança de vida, que de mitjana és de 16 anys però que pot arribar als 32.
Per tal de cridar l'atenció sobre una espècie d'au amenaçada i incidir sobre les administracions públiques en la protecció de l'hàbitat d'una espècie, els socis de SEO/BirdLife escullen cada any un ocell. Dijous 25 de gener s'ha presentat a Barcelona l'au escollida enguany: l'Ocell de tempesta. La presentació s'ha fet simultàniament en diverses ciutats de l'Estat espanyol.
Espècie amenaçada
Malgrat que les dificultats d'observació impedeixin tenir-ne dades més acurades, es calcula que durant les darreres tres generacions, possiblement els exemplars s'han reduït en més d'un 30%. És per això que el Libro Rojo de las Aves de España la considera una espècie vulnerable, i que els socis de SEO/BirdLife l'han escollida au de l'any 2007.
Durant la roda de premsa a Barcelona, Cristina Sánchez, delegada de SEO a Catalunya, ha explicat les principals amenaces que pateix l'Ocell de tempesta:
-els depredadors terrestres a les colònies de cria (sobretot gats i rates, que han aparegut en zones rocoses on abans no habitaven).
-la contaminació llumínica que els fa més visibles de nit i que desorienta els exemplars joves.
-els canvis en la disponibilitat d'aliment per culpa de la intensificació de la pesca i del canvi climàtic.
Davant d'aquests factors que poden posar en perill la supervivència de l'espècie, SEO/BirdLife proposa diverses mesures per conservar els nuclis reproductors:
-seguiment de colònies conegudes i prospecció de noves colònies.
-redacció de plans de conservació des de l'àmbit autonòmic
-protecció de colònies mitjançant ZEPA.
-gestió adequada de l'hàbitat.
-evitar l'accés de depredadors terrestres als illots de cria.
-evitar o corregir la contaminació llumínica.
-seguiment de la població a llarg termini.
Tot i la necessitat d'aquestes mesures, Cristina Sánchez ha destacat que cal anar més enllà i mirar cap al mar, que és on l'Ocell de tempesta passa el 90% del temps. En aquest sentit, des de SEO han impulsat un projecte d'identificació de les Àrees marines d'Importància per a les Aus (IBA) perquè a la llarga s'incorporin a la futura xarxa Natura 2000 marina. D'aquesta manera podran identificar les zones amenaçades on habita aquesta espècie i fer propostes que preservar la vida d'aquesta au.
Hàbitat de l'espècie
L'àrea de cria de l'Ocell de tempesta és Europa. Les poblacions més importants s'han localitzat a les illes britàniques (Regne Unit i Irlanda), en menor mesura a Islàndia i les illes Faroes, també a la Bretanya, al litoral nord de la Península Ibèrica, a les Canàries i al Mediterrani. En conjunt es calcula que hi ha entre 380.000 i 620.000 parelles a tot el continent. D'aquestes, entre 8.000 i 5.000 crien a l'Estat espanyol, la major part a les illes Balears.
Les colònies més ben estudiades són les que viuen a l'Atlàntic, que a l'hivern emigren cap a zones del sud de l'oceà. Però el que encara és un misteri són els hàbits migratoris de les colònies d'aquesta espècie que viuen a la península ibèrica i al Mediterrani. És a dir, que s'han detectat durant les èpoques de cria però no es té constància de la seva presència enlloc durant l'hivern.
A Catalunya no s'ha detectat cap zona de cria d'aquesta espècie. Tot i això, sí que se n'han localitzat molts exemplars davant del delta de l'Ebre, zona on sembla que acudeixen per alimentar-se. En concret, és a la plataforma marina continental, molt rica en plàncton (aliment principal de l'Ocell de tempesta) on s'hi han localitzat més individus de l'espècie.
L'origen del nom
Els responsables de SEO/BirdLife van explicar que hi ha dues teories que expliquen el nom de l'Ocell de tempesta. Com que és una espècie molt vulnerable al mal temps, quan detecta que en ve un fuig de la zona en direcció contrària, i és per això que els mariners consideren que anuncia les tempestes. A la costa, com que en algunes zones només el veuen després que hagi fet una tempesta i a les platges hi arribin exemplars morts d'aquesta espècie, doncs també el relacionen amb les alteracions meteorològiques.
