04/01/2005 - 00:00
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l'Institut Català d'Oncologia i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat un estudi que indica que l'exposició a compostos organoclorats que ingerim amb la dieta augmenta el risc de patir càncer colorrectal. En concret, els autors han identificat dos tipus de compostos PCB presents a la sang dels pacients amb càncer en una quantitat doble que a la població no afectada i que ha estat sotmesa a estudi. A més, els investigadors han estudiat quin és el mecanisme que desencadena la malaltia. Així, han pogut deduir que aquests compostos provoquen alteracions genètiques en gens com el k-Ras i el p53, implicats en altres càncers com el de mama o el de pàncreas.
El càncer colorectal és el tercer més freqüent en humans i el segon en mortalitat en països industrialitzats. Les causes, però, no han estat prou conegudes, encara que es creu que la dieta hi juga un paper molt important. Així, aliments com les verdures, les fruites i els rics en fibra actuarien com a protectors; els greixos, les carns roges, així com els consum excessiu de calories i l'obesitat, n'incrementarien el risc.
Per tal de conèixer-ne millor les causes, el grup de recerca encapçalat per Víctor Moreno, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Institut Català d'Oncologia, en col·laboració amb el grup de química ambiental del CSIC, ha publicat el primer treball que estableix l'associació entre els compostos organoclorats i el càncer colorectal. L'article ha estat publicat a la revista especialitzada en salut ambiental Environmental Health Perspectives.
Els investigadors van mesurar la concentració d'organoclorats al sèrum sanguini d'un grup de pacients de l'Hospital de Bellvitge: 132 pacients a qui havien diagnosticat la malaltia i 76 més que havien ingressat per altres motius. Les anàlisis van identificar dos organoclorats concrets, el PCB 28 i el PCB 118, que es trobaven en doble concentració en la sang dels afectats per càncer de còlon que a la resta de pacients. Aquestes substàncies pertanyen al grup dels fenil policlorats o PCB, compostos tòxics que provenen de processos industrials i que incorporem al nostre organisme fonamentalment per via alimentària.
En paral·lel, l'equip va estudiar, en els pacients afectats per càncer de còlon, dos gens implicats en el desenvolupament d'aquest càncer, com són l'oncogen K-Ras i el gen supressor de tumors p53. L'estudi de les mutacions va indicar la relació entre l'exposició als PCB i la presència de mutacions del tipus transversió en ambdós gens. Aquest resultat reforça el paper dels PCB 18 i 128 com a probables causants del procés cancerígen en la població estudiada.
Segons el parer dels investigadors, la capacitat de produir mutacions d'aquests dos compostos rau en la seva forma particular: una conformació plana similar a les dioxines, que els permet iniciar una cadena de processos químics que pot desembocar en un procés carcinogènic. Concretament, la unió dels compostos al receptor de l'aril hidrocarboni gràcies a aquesta forma desencadenaria l'activació d'enzims cel·lulars que produeixen espècies reactives d'oxigen. Aquestes últimes són, precisament, les que provoquen danys al DNA i poden iniciar així el procés carcinogènic.
Els investigadors van estudiar també altres variables, com ara la ingesta, per tal de conèixer si hi havia altres factors implicats en l'augment del risc. Els resultats, no obstant, van ser negatius per a tots els grups d'aliments i només el consum d'alcohol es va revelar, en la població estudiada, com un important factor de risc.
Segons els autors, caldran nous estudis en el futur a fi de confirmar els resultats. Aquests estudis es beneficiarien de la inclusió de més organoclorats que no s'han pogut analitzar ara, així com d'altres compostos associats amb el càncer, com les dioxines o els furans. Això permetrà verificar el paper dels PCB identificats com a causants del càncer colorectal.
Organoclorats i càncer colorectal
Els compostos organoclorats provenen d'usos industrials i agrícoles i es troben àmpliament distribuïts en el medi. En les darreres dècades se n'ha limitat l'ús i s'han extremat les mesures de seguretat degut als seus efectes tòxics sobre l'organisme. Alguns d'ells, fins i tot, han quedat prohibits, com el DDT, que fou usat com a insecticida. Tot i així, els organoclorats són contaminants persistents que romanen durant molt de temps en l'ambient, ja que són difícils de degradar. La dieta constitueix la principal via d'entrada en l'organisme. Dins del cos són metabolitzats amb molta dificultat i acostumen a emmagatzemar-se al teixit adipós. D'aquesta manera la vida mitjana dins de l'organisme sol ser de l'ordre d'anys o fins i tot dècades.
L'excreció dels organoclorats del cos es realitza per via intestinal, bé sigui per als compostos acabats d'ingerir com per a altres depurats del teixit adipós. La femta roman entre un o dos dies a l'intestí gros. Aquest temps possibilita que hi hagi un intercanvi de compostos amb l'epiteli intestinal major que a cap altre lloc del tracte intestinal. Tot això afavoreix l'acció dels organoclorats i explica la possible implicació en l'aparició del càncer colorectal.
Font: UAB.
