18/06/2003 - 00:00
El que es coneix com a 'agricultura de conservació' i tècniques de cultiu adequades per a cada territori són dues de les propostes que els experts han apuntat per frenar el creixement de les zones àrides a causa de l'acció de l'home. La desertització és avui un problema greu arreu del món, el 17 de juny, de fet, es va celebrar el Dia Mundial, també a la península ibèrica. Per a fer-hi front cal una acció coordinada i que s'avanci en l'ús de pràctiques ambientals i que la conservació de la terra i la biodiversitat s'integrin en la planificació territorial.
Dimarts, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la sequera, es va celebrar a Tarragona unes jornades sobre aquest problema ambiental, en les quals van participar agricultors, ramaders, empreses foretals, consells comarcals, ajuntaments, membres de la comunitat universitàira, organitzacions no governamentals... Una cita que havia despertat força expectatives, i que va servir de presentació de l'estudi Degradació dels sòls i desertificació, elaborat per Àlvar Feliu i Inés Gerorguíeva, finançat per la Fundació Gas Natural, amb el suport del Departament de Medi Ambient.
Els principals problemes que provoca aquest fenomen segons l'estudi són:
> l'erosió, per l'acció de l'aigua i el vent, > la destrucció de la matèria orgànica (per culpa dels incendis, per exemple), > els abocaments contaminants, > el segellat dels sòls (amb asfalt i formigó), > la compactació provocada per l'acció de maquinària pesada o el pastoreig abusiu, > la salinització causada per les males pràctiques de regadiu > i la contaminació difusa, per l'acció de biocídes agrícoles, entre altres substàncies.Bona part de la superfície peninsular està afectada per aquests problemes, que es van tractar en bona part en la jornada de dimarts. De fet, l'estat espanyol és el país europeu més amenaçat per un problema que tradicionalment s'associa als països africans, però que a l'estat amenaça greument a més de quinze milions d'hectàrees. Aquesta superfície, segons el Pla d'Acció Nacional contra la Desertificació, es troba en risc 'alt o molt alt' de desertificació. Els ecologistes, però, van més enllà. Segons Ecologistes en Acció, el 40% del sòl de l'estat està amenaçat per processos de desertificació. Unes 20 milions d'hectàrees superen els límits tolerables, tenen pèrdues de sòl de 12 tones per hectàrea, mentre que almenys 6 milions d'hectàrees pateixen una erosió molt severa, que comporta la pèrdua de 50 tones per hectàrea i any. Les zones més afectades per aquesta organització són Andalusia, Castella-La Mancha, el País Valencià i Múrcia. Per la seva banda, les organitzacions ecologistes WWF/Adena i UICN van presentar un estudi que afirma que la desertificació ha provocat pèrdues valorades en 200 milions d'euros, a causa de la degradació del sòl i els danys al conjunt del medi ambient.
