17/06/2002 - 00:00
El projecte de via verda al Berguedà està vinculat a un procés més ambiciós que és la revalorització i rehabilitació de la Vall del Llobregat. Es l'anomenat Parc Fluvial del Llobregat que, en el futur, serà un eix que connectarà les antigues colònies industrials del segle XIX. És tractarà d'un recorregut pels valors paisatgístics i arquitectònics d'un patrimoni de vegades oblidat, sense el qual és difícil entendre la història contemporània de Catalunya.
El 'carrilet' del Berguedà anava de Manresa fins a Guardiola de Berguedà, però poc queda avui d'aquesta vella 'i pròspera' activitat. El servei, que va clausurar-se el 1974, només resta operatiu en el tram que va fins a Sallent com a transport miner. En els propers anys, però, les coses poden canviar, i molt. Això si prospera la idea de convertir el traçat de l'antic tren en una via verda per a ús de ciclistes i vianants.
Aquesta proposta ha sortit de l'escola universitària de turisme de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ara es troba en mans del Consell Comarcal del Berguedà. Aquesta institució n'haurà de fer un projecte executiu que podrà optar a l'ajut econòmic que ofereix el Ministeri de Medi Ambient per aquest tipus d'intervencions.
Actualment hi ha uns 1000 km de vies verdes a tot Espanya, 120 dels quals es troben a Catalunya (Girona- Sant Feliu de Guixols; Terra Alta; Olot-Girona; Ripoll-Sant Joan de les Abadesses)
Alguns trams del carrilet han desaparegut però altres es mantenen. En principi, el tram recuperable seria el de Balsareny a Pedret i que té uns 30 quilòmetres. La tria d'aquest tram i no d'un altre es basa en raons pràctiques. De Pedret en amunt hi ha el Pantà de la Baells i de Balsareny en avall la via ha desaparegut, esborrada pel traçat de l'eix del Llobregat. A aquests 30 km previstos es podrien afegir els 20km de l'anomenat passeig de la Sèquia, que rep el nom d'una sèquia medieval que neix a Balsareny, i que actualment ja s'està recuperant.
Revaloritzar la Vall del Llobregat
El projecte de via verda al Berguedà està vinculat a un procés més ambiciós que és la revalorització i rehabilitació de la Vall del Llobregat. Es l'anomenat Parc Fluvial del Llobregat que, en el futur, serà un eix que connectarà les antigues colònies industrials del segle XIX. És tractarà d'un recorregut pels valors paisatgístics i arquitectònics d'un patrimoni de vegades oblidat, sense el qual és difícil entendre la història contemporània de Catalunya.
Totes aquestes actuacions volen consolidar l'oferta de turisme soste-nible al Berguedà. Aquesta comarca ja ha avançat molt els darrers anys amb l'agroturisme i una via verda com la proposada suposaria una excel.lent oferta complementària.
Unió entre pobles
Però el vessant turístic no és pas l'únic, l'altre és el cívic. Una Via Verda té força sentit per la població que hi viu a prop com a eix de comunicació. En alguns trams, l'antic traçat del carrilet es troba amb nuclis habitats cada quilòmetre i mig. Es una distància que convertiria aquesta via en una opció alternativa a la mobilitat en vehicle motoritzat per a moltes persones. El fet que l'antic traçat del carrilet formi part de la trama urbana de molts municipis ho facilita.
El desdoblament de l'eix del Llobregat que té prevista la seva finalització el 2006 condicionarà sens dubte la realització d'aquesta via verda. Caldrà coordinar l'execució d'aquestes obres, precisament perquè totes dues acabin cumplint la seva funció sense destorbar-se mútuament.
Aquesta proposta ha sortit de l'escola universitària de turisme de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ara es troba en mans del Consell Comarcal del Berguedà. Aquesta institució n'haurà de fer un projecte executiu que podrà optar a l'ajut econòmic que ofereix el Ministeri de Medi Ambient per aquest tipus d'intervencions.
Actualment hi ha uns 1000 km de vies verdes a tot Espanya, 120 dels quals es troben a Catalunya (Girona- Sant Feliu de Guixols; Terra Alta; Olot-Girona; Ripoll-Sant Joan de les Abadesses)
Alguns trams del carrilet han desaparegut però altres es mantenen. En principi, el tram recuperable seria el de Balsareny a Pedret i que té uns 30 quilòmetres. La tria d'aquest tram i no d'un altre es basa en raons pràctiques. De Pedret en amunt hi ha el Pantà de la Baells i de Balsareny en avall la via ha desaparegut, esborrada pel traçat de l'eix del Llobregat. A aquests 30 km previstos es podrien afegir els 20km de l'anomenat passeig de la Sèquia, que rep el nom d'una sèquia medieval que neix a Balsareny, i que actualment ja s'està recuperant.
El projecte de via verda al Berguedà està vinculat a un procés més ambiciós que és la revalorització i rehabilitació de la Vall del Llobregat. Es l'anomenat Parc Fluvial del Llobregat que, en el futur, serà un eix que connectarà les antigues colònies industrials del segle XIX. És tractarà d'un recorregut pels valors paisatgístics i arquitectònics d'un patrimoni de vegades oblidat, sense el qual és difícil entendre la història contemporània de Catalunya.
Totes aquestes actuacions volen consolidar l'oferta de turisme soste-nible al Berguedà. Aquesta comarca ja ha avançat molt els darrers anys amb l'agroturisme i una via verda com la proposada suposaria una excel.lent oferta complementària.
Però el vessant turístic no és pas l'únic, l'altre és el cívic. Una Via Verda té força sentit per la població que hi viu a prop com a eix de comunicació. En alguns trams, l'antic traçat del carrilet es troba amb nuclis habitats cada quilòmetre i mig. Es una distància que convertiria aquesta via en una opció alternativa a la mobilitat en vehicle motoritzat per a moltes persones. El fet que l'antic traçat del carrilet formi part de la trama urbana de molts municipis ho facilita.
El desdoblament de l'eix del Llobregat que té prevista la seva finalització el 2006 condicionarà sens dubte la realització d'aquesta via verda. Caldrà coordinar l'execució d'aquestes obres, precisament perquè totes dues acabin cumplint la seva funció sense destorbar-se mútuament.
