Viure a prop d'espais verds urbans disminueix el risc de càncer de mama

Per contra, la proximitat a zones agrícoles es relaciona amb més risc de patir aquest càncer

Font: ISGlobal

29/08/2018 - 11:57

Cada vegada hi ha més estudis que relacionen el contacte amb els espais verds amb beneficis per a la salut. Ara, un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha analitzat per primera vegada la seva relació amb el càncer de mama. Més de 3.600 dones a Espanya han participat en aquesta recerca que conclou que les dones que viuen a prop d'espais verds urbans, com parcs i jardins, tenen menys risc de patir càncer de mama. Per contra l’estudi admet una associació entre el càncer de mama i els espais agrícoles, estudis previs suggereixen que aquest vincle es deu a l'ús dels pesticides a l'agricultura.

Els espais verds s'han associat amb millores a la salut, com un millor estat de salut general i mental, i més esperança de vida. Recentment, s'ha relacionat amb un deteriorament cognitiu més lent en persones grans. En nens i nenes, s'ha vinculat amb millores en la capacitat de l'atenció i en el desenvolupament emocional i del comportament, i fins i tot amb canvis estructurals beneficiosos en el cervell. Fins ara, poques recerques s'han centrat en la relació amb el risc de càncer i, en concret, amb el de mama, el més comú entre les dones i el que causa més morts a la població femenina.

El nou estudi, publicat a la revista International Journal of Hygiene and Environmental Health i realitzat en el marc del projecte MCC-Spain, cofinançat pel Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), va analitzar les dades de 1.738 casos de càncer de mama i d’altres 1.900 dones sense historial de càncer de mama de deu províncies espanyoles (Astúries, Barcelona, ​​Cantàbria, Girona, Guipúscoa, Huelva, Lleó, Madrid, Navarra i València).

Les dades utilitzades per a la recerca es van obtenir a través d'entrevistes realitzades a cadascuna de les participants -informació sobre el seu historial residencial, hàbits de vida, nivell socioeconòmic i nivells d'activitat física- i a través de la geolocalització de la seva residència actual es va recollir la proximitat a espais verds urbans o àrees agrícoles, els nivells de contaminació de l'aire i la densitat de població.

“Hem observat que les dones que viuen a prop d'espais verds urbans tenen un menor risc de càncer de mama mentre que, per contra, el risc de càncer és més gran entre les dones que viuen a prop de zones agrícoles, el que indica que l'associació entre espais verds i càncer de mama pot dependre de l'ús que es dóna a la terra”, destaca Cristina O'Callaghan-Gordo, investigadora d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, i primera autora de la publicació.

Per la seva banda, Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi i de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, explica que a la recerca "es va veure una tendència lineal entre la distància a les àrees verdes urbanes i el risc de càncer de mama, és a dir, com més a prop vivien les dones dels espais verds, menys nombrosos eren els casos de càncer”. Aquest estudi “demostra la importància de la natura per a la salut, que ha de formar part de la ciutat i, en lloc de punts dispersos, els espais naturals han de ser una trama que comunica tot l'espai urbà i beneficia tota la ciutadania”, afegeix .

"Encara desconeixem quines característiques dels espais verds són més beneficioses per a la salut de les persones i quin és el mecanisme que explica aquesta relació", comenta Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coordinador del projecte MCC-Spain. “Altres estudis indiquen que els mecanismes que podrien explicar l'efecte beneficiós dels espais verds inclouen més nivells d'activitat física i menys exposició a la contaminació de l'aire, que s'ha vinculat amb el desenvolupament del càncer, tot i que en aquest estudi no hem pogut observar aquestes associacions. Creiem que altres mecanismes, com la reducció dels nivells d'estrès de les persones que viuen a prop d'espais verds, podrien explicar aquesta associació, però cal fer més recerques per confirmar aquesta hipòtesi”, argumenta.

Pel que fa a l'associació entre el càncer de mama i els espais agrícoles, estudis previs suggereixen que aquest vincle es deu a l'ús dels pesticides a l'agricultura. "En la nostra recerca, no hem analitzat els nivells d'exposició a agroquímics, però futurs estudis haurien de tenir-los en compte per entendre el mecanisme que expliquen aquesta associació", conclou O'Callaghan-Gordo.

Referència
O'Callaghan-Gordo C., Kogevinas M., Cirach M., Castaño-Vinyals G., Aragonés N., Delfrade J., Fernández-Villa T., Amiano P., Dierssen-Sotos T., Tardon A., Capelo R., Peiró-Perez R., Moreno V., Roca-Barceló A., Perez-Gomez B., Vidan J., Molina A., Oribe M., Gràcia-Lavedan E., Espinosa A., Valentin A., Pollán M., Nieuwenhuijsen MJ. Residential proximity to green spaces and breast cancer risk: The multicasecontrol study in Spain (MCC-Spain). International Journal of Hygiene and Environmental Health. 2018 Aug 1. doi: 10.1016/j.ijheh.2018.07.014.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Una bona màscara pot filtrar la major part de les partícules que respiren els ciclistes en una ruta urbana, segons un estudi pioner fet a Barcelona. Tot i això, els investigadors demanen precaució, perquè les proves s'han fet amb maniquins, no amb persones.

Notícia
A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals, a nivell ecològic també pot ser un problema greu
Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera

Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera

Per primer cop a Europa s’ha detectat una població establerta i en expansió de la formigueta de foc (Wasmannia auropunctata), concretament ocupant unes 6 hectàrees d’una urbanització de Marbella. El seu nom prové d’una traducció directa de l’anglès, ‘little fire ant’, ja que la seva picada és intensa i ardent. Malgrat que pels humans no passa d’una molèstia, tant a la regió d’origen (la zona entre Brasil, Argentina i Uruguai), com en altres llocs on ja és invasora, s’han detectat casos de ceguesa en animals salvatges i domèstics que han estat picats a l’ull —des de gats, gossos, gallines i jaguars, fins a elefants a l’Àfrica

Notícia

Ecologistes en Acció porta mesos denunciant que els distintius ambientals de la DGT no són un instrument útil per diferenciar els vehicles segons el seu potencial contaminador. I ho fa perquè, segons aquesta entitat, hi ha sobrada evidència científica que afirma que la majoria dels vehicles, i particularment els dièsel, emeten gasos tòxics molt per sobre del que diuen tant la seva homologació oficial com la seva etiqueta. Això és a causa de les grans diferències que existeixen entre els gasos tòxics mesurats en condicions de laboratori en el cicle NEDC (en el qual es basen les etiquetes) i les emissions reals.

Butlletí