19/08/2002 - 00:00
Els termes desafiament i oportunitat destaquen, gens casualment, en el títol de l'últim informe que l'ONU, en aquest cas a través del seu Departament d'Assumptes Econòmics i Socials, ha publicat aquest mes d'agost sobre el futur 'precari, com és ben sabut' del planeta i els seus habitants. 'Desafiament mundial, Oportunitat mundial' situa els habitants del planeta davant una disjuntiva: o augmenta el grau de compromís dels països rics per aconseguir una administració més racional dels recursos o el planeta i les persones que hi habiten corren un perill fatal. Calen diners i polítiques més eficaces, a més de les paraules que, deu anys després de Rio, han perdut bona part del seu paper engrescador. L'informe de l'ONU, publicat pocs dies abans del començament oficial de la WSSD, el 26 d'agost, vol ajudar a centrar les discussions que es mantindran a Johannesburg i, sobretot, subratllar que cal tornar de Johannesburg amb compromisos clars.
L'informe recull diverses dades que no per ser previsibles són menys preocupants: a hores d'ara, el 40 per cent de la població mundial s'enfronta a l'escassesa d'aigua, el nivell del mar està creixent (una nova mostra de l'impacte de l'escalfament mundial) i diverses espècies d'animals i plantes estan en perill d'extinció, cosa que inclou la meitat dels primats de més grandària. Finalment, l'informe també detalla que el 2,4 per cent dels boscos del món va ser destruït durant la dècada dels noranta i que cada any més de 3 milions de persones moren pels efectes de la contaminació de l'aire.
Un panorama ben negre, que no pot corregir l'estesa de noves pràctiques sostenibilistes 'un fenomen destacat en l'informe com a element positiu' detectades arreu del món, i especialment a Europa, en els últims anys. Per tombar la truita, els representants de l'ONU reclamen que cal emprendre accions 'reals', és a dir bastides sobre canvis legislatius i aportacions econòmiques, respecte als àmbits relacionats amb l'aigua, l'energia, l'agricultura, la biodiversitat i la salut. Aspectes que, precisament, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, ha definit com a factors centrals en la Cimera.
La producció d'aliments, el factor dels recursos
L'ONU assenyala que la producció d'aliments redueix els recursos naturals a escala mundial. Un argument contundent que no és difícil de justificar. Vegem-ho: la població ha crescut i també el consum de calories per habitant (de 2.100 a 2.700 en els països en desenvolupament i de 3.000 a 3.400 en els països industrialitzats). Això ha portat, doncs, a una major demanda d'aliments que, a la vegada, ha comportat una extensió de l'agricultura i la pesca. Un impuls que no s'ha fet seguint els criteris d'eficiència ambiental desitjables. Els sistemes agrícoles d'irrigació són la major causa d'explotació dels proveïments d'aigua potable i l'expansió de terres agrícoles ocasiona la major part de la desforestació i és la major amenaça a la biodiversitat i als ecosistemes. No cal dir que a Johannesburg es parlarà, i molt, d'agricultura.
Desenvolupament ambiental' desenvolupament humà!
És gaire diferent el desenvolupament ambiental del desenvolupament humà? És possible separar-los? L'informe de l'ONU insisteix en l'argument que no, que no es pot entendre l'un sense l'altre. Cal millorar l'accés als recursos naturals i a la seva utilització, però també cal treballar amb més empenta per aconseguir arribar als definits com a "Objectius de desenvolupament del mil·lenni", que preveuen reduir a la meitat el percentatge de persones que viuen en la pobresa abans del 2015. En aquest sentit, la Cimera de Johannesburg ha de mantenir les línies apuntades en les conferències de Doha, que va significar un cert canvi d'actitud de l'Organització Mundial del Comerç, i de Monterrey, en la qual es van acordar majors aportacions econòmiques dels països rics. L'ONU espera que Johannesburg serveixi per garantir aquesta línia, potser encara modesta i precària, però positiva, sens dubte.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
L'informe recull diverses dades que no per ser previsibles són menys preocupants: a hores d'ara, el 40 per cent de la població mundial s'enfronta a l'escassesa d'aigua, el nivell del mar està creixent (una nova mostra de l'impacte de l'escalfament mundial) i diverses espècies d'animals i plantes estan en perill d'extinció, cosa que inclou la meitat dels primats de més grandària. Finalment, l'informe també detalla que el 2,4 per cent dels boscos del món va ser destruït durant la dècada dels noranta i que cada any més de 3 milions de persones moren pels efectes de la contaminació de l'aire.
Un panorama ben negre, que no pot corregir l'estesa de noves pràctiques sostenibilistes 'un fenomen destacat en l'informe com a element positiu' detectades arreu del món, i especialment a Europa, en els últims anys. Per tombar la truita, els representants de l'ONU reclamen que cal emprendre accions 'reals', és a dir bastides sobre canvis legislatius i aportacions econòmiques, respecte als àmbits relacionats amb l'aigua, l'energia, l'agricultura, la biodiversitat i la salut. Aspectes que, precisament, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, ha definit com a factors centrals en la Cimera.
La producció d'aliments, el factor dels recursos
L'ONU assenyala que la producció d'aliments redueix els recursos naturals a escala mundial. Un argument contundent que no és difícil de justificar. Vegem-ho: la població ha crescut i també el consum de calories per habitant (de 2.100 a 2.700 en els països en desenvolupament i de 3.000 a 3.400 en els països industrialitzats). Això ha portat, doncs, a una major demanda d'aliments que, a la vegada, ha comportat una extensió de l'agricultura i la pesca. Un impuls que no s'ha fet seguint els criteris d'eficiència ambiental desitjables. Els sistemes agrícoles d'irrigació són la major causa d'explotació dels proveïments d'aigua potable i l'expansió de terres agrícoles ocasiona la major part de la desforestació i és la major amenaça a la biodiversitat i als ecosistemes. No cal dir que a Johannesburg es parlarà, i molt, d'agricultura.
Desenvolupament ambiental' desenvolupament humà!
És gaire diferent el desenvolupament ambiental del desenvolupament humà? És possible separar-los? L'informe de l'ONU insisteix en l'argument que no, que no es pot entendre l'un sense l'altre. Cal millorar l'accés als recursos naturals i a la seva utilització, però també cal treballar amb més empenta per aconseguir arribar als definits com a "Objectius de desenvolupament del mil·lenni", que preveuen reduir a la meitat el percentatge de persones que viuen en la pobresa abans del 2015. En aquest sentit, la Cimera de Johannesburg ha de mantenir les línies apuntades en les conferències de Doha, que va significar un cert canvi d'actitud de l'Organització Mundial del Comerç, i de Monterrey, en la qual es van acordar majors aportacions econòmiques dels països rics. L'ONU espera que Johannesburg serveixi per garantir aquesta línia, potser encara modesta i precària, però positiva, sens dubte.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
