21/09/2002 - 00:00
Unes primeres matèries de qualitat són la base d'una bona cuina. Però disposar de verdures fresques, pa que té gust a pa, ous de gallines que caminen o peix de la millor qualitat no garanteix un plat creatiu, que alimenti però que també entri pels ulls i que afavoreixi una sobretaula distesa. Si a la cuina no hi ha un bon xef, es poden desaprofitar les millors matèries primeres i arribar a elaborar plats deslluïts, que provoquin digestions pesades. Son aquells tiberis que a mitja tarda obliguen a bullir una mica d'aigua i preparar-se una tisana.
Ara que quasi fa tres setmanes que va concloure la Cimera de Johannesburg, ha quedat la sensació que els plats servits a taula no eren res de l'altre món, més aviat el contrari. En general, no s'ha menjat de gust i la primera digestió ha estat feixuga i pesada. Però un cop beguda la tisana i una mica recuperats, es pot fer una valoració més asserenada.
Sobre el taulell de la 'cuina' de Johannesburg hi havia bones i suficients primeres matèries per cuinar un plat més lluït però la imaginació i la creativitat dels cuiners i dels xefs no es va veure per enlloc. Dit en altres paraules, i fruit d'un procés iniciat a Rio, continuat a altres cimeres de Nacions Unides i també a la reunió de Doha i la cimera de Monterrey, els delegats governamentals i els caps d'Estat i de Govern que van viatjar a la ciutat sud-africana no van estar a l'alçada. Dit ras i curt, Johannesburg va explicitar quelcom que ja intuíem: no es veu per enlloc discurs, ni lideratge polític capaç de encarar els reptes que té el món i, si més no, proposar alguna direcció. També ho podríem dir com argumentava, des de la mateixa Cimera, en aquesta mateixa revista, Ramon Folch, el seu director científic: avui els governs, no governen.
Això no obstant, alguns tenen clar, i possiblement per això avui s'imposen, que l'únic far és el mercat, guarnit sense cap vergonya d'un neoliberalisme que fa fredat. El secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, ho va dir sense embuts durant la seva intervenció davant el plenari de la Cimera: 'El mercat ha de ser el motor del desenvolupament sostenible. Això és una marató, no pas un esprint'. Però la immensa majoria dels ciutadans del món no ho veuen de igual manera, entre altres raons per que ho pateixen. I més enllà, del deute ecològic històric que Occident encara no ha saldat amb els països en vies de desenvolupament, la tendència dels indicadors mostra un contrast cada cop més accentuat entre els consum i la petjada ecològica en els països industrialitzats respecte als països en vies de desenvolupament. O sigui que els rics són cada cop més rics i no aconseguim frenar el consum. Per tant, tant des de la pobresa com des de la riquesa, la pressió sobre el medi ambient i els recursos naturals no s'atura.
El repte és invertir aquesta tendència, aconseguir que desenvolupament, eradicació de la pobresa i preservació del medi ambient no es donin bufetades. O sigui construir sobre el terreny i sobre el paper un veritable model alternatiu, que inclogui els aspectes més positius i renovats del capitalisme, que contempli les tres potes de la sostenibilitat 'la social, l'econòmica i l'ambiental- i esdevingui una alternativa al neoliberalisme rampant. Aquesta hauria de ser la gran confrontació 'esperem els tambors de guerra i l'unilateralisme no ens despistin- ideològica, política i econòmica dels propers anys. I fer conscient al món d'aquest repte, de la complexitat del procés de globalització, de la interconnexió entre la situació de pobresa que pateix la majoria de la humanitat i la degradació ambiental, son el principal llegat que Johannesburg ha deixat al rebost.
Ha quedat clar que aquest procés té dificultats per trobar discurs i lideratge polític. I això es preocupant perquè la política i els polítics son actors decisius i imprescindibles en el processos de canvi social. Possiblement apareixeran, quan toqui. Quines són, però, les forces que ara per ara tiren del carro? Estaven a Johannesburg. Són les organitzacions no governamentals que van donar un exemple de maduresa. A la ciutat sud-africana es va fer ben visible la convergència d'esforços i interessos entre els activistes que treballen en temes de desenvolupament i aquells que treballen en temes ambientals. El retret que alguns moviments es preocupen més pels animals que per les persones ja és història. La societat civil va aliar-se, i sense diluir la identitat de cadascú, va construir un discurs unitari i coherent. Un primer pas que traduït arreu, a petites escales, tindrà una gran transcendència. Això en referència a les organitzacions no governamentals que coneixem a Occident: Greenpeace, Intermon-Oxfam, Friends of the Earth, EarthJustice i altres.
Pel que fa als països en vies desenvolupament, les coses també estàn canviant. El fenomen de la globalització ha alimentat un moviment social creixent als països pobres. No es volen dir antiglobalitzadors; prefereixen dir que estàn per la justícia social i ambiental. Son moviments, com Via Campesina, que relacionen el canvi climàtic i el deute extern; la deforestació i la privatització de l'aigua; les males pràctiques empresarials i la fam. I manifesten que justícia social, drets humans i protecció ambiental formen part del mateix paquet.
En els propers anys, veurem quines primeres matèries 'coneixement i propostes- i quins cuiners 'noves generacions polítiques- es posaran davant els fogons.
Tota la informació de Johannesburg: aquí.
Ara que quasi fa tres setmanes que va concloure la Cimera de Johannesburg, ha quedat la sensació que els plats servits a taula no eren res de l'altre món, més aviat el contrari. En general, no s'ha menjat de gust i la primera digestió ha estat feixuga i pesada. Però un cop beguda la tisana i una mica recuperats, es pot fer una valoració més asserenada.
Sobre el taulell de la 'cuina' de Johannesburg hi havia bones i suficients primeres matèries per cuinar un plat més lluït però la imaginació i la creativitat dels cuiners i dels xefs no es va veure per enlloc. Dit en altres paraules, i fruit d'un procés iniciat a Rio, continuat a altres cimeres de Nacions Unides i també a la reunió de Doha i la cimera de Monterrey, els delegats governamentals i els caps d'Estat i de Govern que van viatjar a la ciutat sud-africana no van estar a l'alçada. Dit ras i curt, Johannesburg va explicitar quelcom que ja intuíem: no es veu per enlloc discurs, ni lideratge polític capaç de encarar els reptes que té el món i, si més no, proposar alguna direcció. També ho podríem dir com argumentava, des de la mateixa Cimera, en aquesta mateixa revista, Ramon Folch, el seu director científic: avui els governs, no governen.
Això no obstant, alguns tenen clar, i possiblement per això avui s'imposen, que l'únic far és el mercat, guarnit sense cap vergonya d'un neoliberalisme que fa fredat. El secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, ho va dir sense embuts durant la seva intervenció davant el plenari de la Cimera: 'El mercat ha de ser el motor del desenvolupament sostenible. Això és una marató, no pas un esprint'. Però la immensa majoria dels ciutadans del món no ho veuen de igual manera, entre altres raons per que ho pateixen. I més enllà, del deute ecològic històric que Occident encara no ha saldat amb els països en vies de desenvolupament, la tendència dels indicadors mostra un contrast cada cop més accentuat entre els consum i la petjada ecològica en els països industrialitzats respecte als països en vies de desenvolupament. O sigui que els rics són cada cop més rics i no aconseguim frenar el consum. Per tant, tant des de la pobresa com des de la riquesa, la pressió sobre el medi ambient i els recursos naturals no s'atura.
El repte és invertir aquesta tendència, aconseguir que desenvolupament, eradicació de la pobresa i preservació del medi ambient no es donin bufetades. O sigui construir sobre el terreny i sobre el paper un veritable model alternatiu, que inclogui els aspectes més positius i renovats del capitalisme, que contempli les tres potes de la sostenibilitat 'la social, l'econòmica i l'ambiental- i esdevingui una alternativa al neoliberalisme rampant. Aquesta hauria de ser la gran confrontació 'esperem els tambors de guerra i l'unilateralisme no ens despistin- ideològica, política i econòmica dels propers anys. I fer conscient al món d'aquest repte, de la complexitat del procés de globalització, de la interconnexió entre la situació de pobresa que pateix la majoria de la humanitat i la degradació ambiental, son el principal llegat que Johannesburg ha deixat al rebost.
Ha quedat clar que aquest procés té dificultats per trobar discurs i lideratge polític. I això es preocupant perquè la política i els polítics son actors decisius i imprescindibles en el processos de canvi social. Possiblement apareixeran, quan toqui. Quines són, però, les forces que ara per ara tiren del carro? Estaven a Johannesburg. Són les organitzacions no governamentals que van donar un exemple de maduresa. A la ciutat sud-africana es va fer ben visible la convergència d'esforços i interessos entre els activistes que treballen en temes de desenvolupament i aquells que treballen en temes ambientals. El retret que alguns moviments es preocupen més pels animals que per les persones ja és història. La societat civil va aliar-se, i sense diluir la identitat de cadascú, va construir un discurs unitari i coherent. Un primer pas que traduït arreu, a petites escales, tindrà una gran transcendència. Això en referència a les organitzacions no governamentals que coneixem a Occident: Greenpeace, Intermon-Oxfam, Friends of the Earth, EarthJustice i altres.
Pel que fa als països en vies desenvolupament, les coses també estàn canviant. El fenomen de la globalització ha alimentat un moviment social creixent als països pobres. No es volen dir antiglobalitzadors; prefereixen dir que estàn per la justícia social i ambiental. Son moviments, com Via Campesina, que relacionen el canvi climàtic i el deute extern; la deforestació i la privatització de l'aigua; les males pràctiques empresarials i la fam. I manifesten que justícia social, drets humans i protecció ambiental formen part del mateix paquet.
En els propers anys, veurem quines primeres matèries 'coneixement i propostes- i quins cuiners 'noves generacions polítiques- es posaran davant els fogons.
Tota la informació de Johannesburg: aquí.
