La força del principi

Periodista
27/10/2017 - 19:33

És el nostre un món de principis o de finals? Aparentment sembla una pregunta sense solta ni volta. Però té el seu sentit. La qüestió no es refereix a si es comencen més coses de les que s’acaben. Res d’això.  Més aviat té a veure amb el fet de si en els nostres reptes col·lectius es dóna més importància al punt de partida o al punt d’arribada. Enfocada d’aquesta manera la pregunta és pertinent i em sembla que té una resposta clara: vivim en un món d’objectius, de punts d’arribada. I més encara en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient. Només cal pensar en la gran quantitat d’objectius generals i específics que els acords internacionals i les administracions de tots els nivells marquen. El raonament és el següent: es defineix un escenari futur, sovint amb xifres, i tota l’energia ha d’anar encaminada a arribar-hi en un temps determinat.

"Pauli em va dir que en tot negoci nou el punt de partida ha de ser “zero residus i zero emissions”. Es tracta d’un gir copernicà respecte al plantejament tradicional d’anar “millorant amb el temps”

Reconec que no m’hauria plantejat mai una pregunta d’aquest tipus sinó m’hagués impactat profundament una breu conversa que vaig mantenir amb Gunter Pauli, aprofitant una recent visita seva a Barcelona. Conegut arreu del món per la seva capacitat de materialitzar la sostenibilitat en projectes concrets que funcionen, Pauli em va dir que en tot negoci nou el punt de partida ha de ser “zero residus i zero emissions”. Es tracta d’un gir copernicà respecte al plantejament tradicional d’anar “millorant amb el temps” o aquell que es resumeix en la frase “hem de tendir cap a...” . Ni millorar ni tendir, per què no ho fem bé ara?  Pauli ho va formular de manera directa: “no es tracta tant d’anar reduint els residus, sinó de fer desaparèixer el propi concepte de residu atribuint valor a tots els materials”.  Davant l’escepticisme o l’oposició que aquest plantejament desperta, Pauli sol exhortar el seu descregut interlocutor amb la frase: “Pensa-ho una altra vegada!”

"Sostenibilitat implica l’esfera ambiental, l’econòmica i la social  i, quan una falla, el conjunt no s’aguanta"

Els nous models de negoci que han de triomfar en el futur només podran ser el resultat del hard thinking. Vivim en un temps on la innovació es el cocktail de totes les presentacions i això acaba transmetent la idea que per innovar només cal estar lleugerament inspirat. Tot ajuda, és clar, però fa falta alguna cosa més. No totes les novetats són autènticament innovadores si apugem el llistó de l’exigència. Un exemple que il·lustra bé aquesta  visió es troba en alguns models de negoci  que revolucionen un àmbit, sense complir tots els requisits. En paraules de Pauli,  podem invertir en una aplicació fabulosa que ens permeti moure’ns per la ciutat a baix preu en vehicles privats, però si això destrueix la feina de tot un col·lectiu especialitzat en el transport, la idea no va enlloc. Sostenibilitat implica l’esfera ambiental, l’econòmica i la social  i, quan una falla, el conjunt no s’aguanta. Si el preu que cal pagar per ser més eficients és generar més atur, és que hem agafat un camí erroni. D’aquí la importància del bon disseny inicial on les coses funcionin des del primer instant. Si cal adreçar el rumb més endavant, doncs “pensa-ho una altra vegada!”.

Dit això, s’ha de reconèixer que suposaria una enorme falta de realisme eliminar de la nit al dia la societat d’objectius a la qual estem acostumats. Es produirien distorsions i sobretot una paràlisi de processos que només tenen sentit en aquesta lògica. Tanmateix, això no ha de ser incompatible amb reivindicar el valor d’un bon principi, a la societat, a l’empresa i a la política.

"Ara tenim davant una gran oportunitat col·lectiva per posar en marxa unes estructures fundacionals. No parlo només d’una Constitució, sinó d’unes formes de fer diferents de les que hem conegut en tots els àmbits de la gestió pública"

Sense anar més lluny, les noves constitucions són una oportunitat per posar en pràctica aquest valor. La constitució dels EUA n’és un exemple. Aprovada el 1787, amb 7 articles, ha estat objecte de successives esmenes. Durant 230 anys la vida del país ha patit grans contradiccions i tensions, i una guerra civil, però la constitució ha proporcionat un marc relativament estable per a la incertesa i la complexitat. Si els EUA fossin un producte es podria parlar d’un bon disseny inicial del segle XVIII que sens dubte ha contribuït a fer suportables els mals tràngols que li han tocat viure, com és el cas en aquests moments amb una presidència pel cap baix difícil.

Ara tenim davant una gran oportunitat col·lectiva per posar en marxa unes estructures fundacionals. No parlo només d’una Constitució, sinó d’unes formes de fer diferents de les que hem conegut en tots els àmbits de la gestió pública. Aquestes formes s’han pogut intuir en l’esperit constructiu i cooperatiu de les mobilitzacions que ens ha portat fins on som, però encara es pot anar molt més enllà.  El potencial s’estén a molts camps: energia, transport, residus, model econòmic. Crec que seria molt positiu apostar per aquest bon disseny inicial  que ens pot estalviar maldecaps més endavant. És hora de demostrar la força del principi. Ni que sigui perquè els nostres adversaris només ens ofereixen el principi de la força.  


Categories: 

Relacionats

Notícia
Amb aquest procés es volen aplegar propostes d’acció per prevenir la contaminació acústica i lumínica del Parc

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai que, per la seva bellesa i característiques, gaudeix d’una qualitat del cel fosc excel·lent i d’una contaminació lumínica pràcticament inexistent. Representa un exemple de protecció i conservació i, aprofitant el seu patrimoni natural, paisatgístic, cultural i científic, ara s’incorpora l’observació del firmament i el “Turisme de les Estrelles”, integrant ciència i turisme.

Notícia

L’ADF Lluçanès amb el projecte 360 º i l’ADF Sant Salvador de Guardiola amb un projecte de formació adreçat a la població local, han estat les Agrupacions de Defensa Forestal guanyadores dels Premis de Prevenció d’Incendis 2017 que convoca anualment la Diputació de Barcelona des de fa 21 anys. El Premi Honorífic que reconeix la trajectòria personal en la prevenció d’incendis ha estat per Anita Figuera Bacardit, de Biosca de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages.

Acte

Butlletí