Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.
Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.
Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.
Ens hem quedat sense temps per a propostes davant la crisi climàtica, necessitem passar a l'acció de forma immediata. Lo que passi a aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26) marcarà el nostre futur. Per Pep Canadell, director del Global Carbon Projet, els compromisos han de fixar-se per al 2030, perquè el 2050 està massa lluny i “la meitat dels polítics que diuen que els van a complir estaran morts”.
Cristina Ribas és professora de periodisme i una de les veus de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. Nascuda al 2014, aquesta entitat coordina accions i propostes per a aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per a fer efectiu el Dret a respirar un aire net. Ribas ha estat l’encarregada de clausurar el segon Congres de Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell aquest 14 i 15 d’octubre. Amb ella fem un recorregut per l’activisme per un aire net i els canvis aconseguits en aquests anys.
Set ciutats europees han sigut l’escenari per estudiar els patrons de mobilitat de 4.000 persones i demostrar que les persones que utilitzen la bicicleta tenen un nivell de emissions de CO2 trenta vegades més baix que aquells que fan servir el cotxe. És només un dels beneficis de l’ús de la bicicleta que s’ha pogut veure en l’últim estudi en el que ha participat Mark J Nieuwenhuijsen, director de planificació urbana, medi ambient i salut a l’Insittutt de Salut Global-Barcelona. Nieuwenhuijsen ens explica els resultats obtinguts en aquest i altres estudis sobre els beneficis de l’ús de la bicicleta a la ciutat en relació a la salut i a la disminució de les emissions causants del canvi climàtic.
Avui el tren de l’ecologia comença el trajecte a través de paisatges desolats, transformats: sortim des de Llançà, al bell mig del Cap de Creus, on un gran incendi forestal ha arrasat i calcinat tot allò que vèiem fa uns dies i estimàvem. I ara, els paisatges que eren verds, de colors de flors i plens de vida i olors, són paisatges en escala de grisos. Paisatges que a l’observar-los, transformats en cendres, ens encongeixen el cor i l’ànima. I ara què?